Connect with us

Novetats discogràfiques

Bailando, nou single de la nova formació de punk digital La Élite

Publicat fa

el

La Élite és el projecte de dos bons amics de Lleida. Nil Roig (A.K.A Yung Prado) i David Burgués, que beuen del punk dels 80s, del new wave i dels sons electrònics amb caixes de ritmes i sintetitzadors.

La Élite és punk, La Élite és pop, La Élite és el que necessitàvem i no sabíem. “Bailando”, editat pel segell Montgrí (2021), propietat dels Cala Vento, és el seu nou single i un homenatge a tot el que hem perdut aquest últim any, la banda sonora perfecta per recuperar plaers oblidats i ballar el que no hem ballat en mesos.

Novetats discogràfiques

Koko-Jean & The Tonics presntaran el seu nou disc “Shaken & Stirred” durant aquest mes de desembre

Published

on

By

La formació barcelonina de soul i rhythm and blues, Koko-Jean & The Tonics, acaba de publicar el seu àlbum de debut “Shaken & Stirred”, i el presentarà en directe el 10 de desembre a la sala Upload de Barcelona, 17 de desembre a la sala Zero de Tarragona i el 18 de desembre al Cafè del Teatre de Lleida.

La voracitat musical de Koko-Jean Davis, vocalista afrocatalana nascuda a Moçambic però resident a Barcelona, es va posar a prova durant la pandèmia, però n’està sortint amb més gana i ritme que mai. A la seva nova aventura amb The Tonics, formació amb què ja havia posat de cap per avall l’escena soul i rhythm’n’blues barcelonina anys enrere, han canviat el seu hàbitat natural del directe (malgrat haver actuat més de 25 vegades des que va acabar el confinament) potenciant el de l’estudi d’enregistrament, gestant els seus dos primers EPs el 2020: Hairwhip (Do The Do) –publicat just abans de la pandèmia – i Please Mr. Milton, tots dos produïts per Dani Nel.lo. Ara presenten “Shaken & Stirred”, un flamant àlbum de debut amb grans dosis de soul, blues i rock’n’roll, tot envoltat de l’esperit musical de Nova Orleans. És a dir: Koko-Jean & The Tonics en estat pur.

Totes les tradicions musicals de les quals beu la banda queden exposades a Shaken & Stirred. El seu primer avenç, Pattin Juba, és un revival d’un folklore afroamericà que comença funky groove i es va accelerant cap a un ritme alegre de gospel. Aquest tema ens revela les arrels del swampy blues i del claqué, recuperant la referència a una forma de dansa amb què purgaven els seus mals els esclaus, i aprofundint de passada al blues africà. Per contra, el segon, ‘Never Said No’, la seva cançó més “pop”, abraça ritmes de rock’n’roll seixanta a l’estil yeyé, sense que això li resti una mica de carisma i d’aquesta actitud soulera que ha fet cèlebre a Koko-Jean i la seva tropa. És fàcil imaginar que ‘New Orleans’ beu directament de l’inconfusible riff de guitarra a l’estil Bo’ Diddley. És un second line inspirat pel Mardi Gras de la gran ciutat de Louisiana. I temes com ‘Hard To Say Goodbye’, on Koko-Jean registra el seu primer duet amb la veu de Víctor Puertas en homenatge al bluesman barceloní recentment mort Amadeus Casas, i ‘Leaving Trunk’, versió del mític tema del gran Taj Mahal, traspuen blues pels quatre costats.

No falten picades d’ullet a temàtiques romàntiques i alhora reivindicatives a Shaken & Stirred. ‘Practice What You Preach’ tracta sobre una persona que està atrapada en una relació controladora, però la parella de la qual és menys que perfecta; i ‘What You Mean to Me’, en forma de preciosa i punyent balada entre el blues i el rock progressiu dels 70, és en realitat una carta d’amor agraint als ex pel creixement emocional malgrat l’experiència tumultuosa, però confessant que per fi s’ha alliberat del dolor perquè l’ha perdonat. D’altra banda, temes com “From the Country to the City” i “Movin On” reflecteixen el poder de la perseverança i la lluita per un futur millor per a la societat. La primera, sobre un rerefons molt dixie i country-góspel, explica la història d’una noia negra del camp que somia emigrar a la gran ciutat per viure la rebel·lia del rock’n’roll. La segona, en canvi, és una cançó protesta que recorda les manifestacions de l’any 1968 als Estats Units contra la Guerra del Vietnam i les injustícies socials i racials dels temps i del president. Construïda sobre la base d’un patró de blues 6/8 i inspirada en una cançó de “Sharon Jones”, adapta el poema “I Look At The World” de l’històric activista i escriptor afroamericà Langston Hughes.

Concerts,
10/12  Sala Upload – BARCELONA
17/12  Sala Zero – TARRAGONA
18/12  Cafè del Teatre –  LLEIDA

Entrades a www.curtcircuit.com

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.