Connect with us

Novetats discogràfiques

El Monte del Oso publica el seu nou disc “Son los demás los que estan equivocados”

Publicat fa

el

Era el 2014 quan Luis, Ion i Edu s’ajuntaven per tocar i xerrar sobre les seves bandes de referència: REM, Husker Dü, Dinosaur Jr, Replacements o Sonic Youth. D’aquelles quedades de tarda a la nit va sortir el seu primer àlbum “Esto tiene que doler”, amb aquest himne homònim que obria el disc.

Han passat 8 anys i tres discos, concerts amb gent com The Jesus and Mary Chain, Teenage Fanclub, Res Surf o Marky Ramone, però la fórmula segueix inalterada: contundència, guitarres i aquesta barreja excel·lent de distorsió punk i melodies pop que sembla que a la banda li surt sense forçar el més mínim.

I amb aquests ingredients surt aquest nou i 4t LP titulat “Son los demás los que estan equivocados”. Potser enarborant l’optimisme i combatent el derrotisme que ens envolta de pandèmia. I segur que, coneixent la banda i escoltant els seus missatges, molt lluny de l’altaneria i creure’s en possessió de la veritat.

Deu temes amb lletres que el mateix valen com a al·legat inconformista i contra allò establert “Otro día en la Tierra” , que com a lloança a les rutines ben enteses i al viure sense grans aspiracions “Siempre”. Un repertori ple de reflexions de ledat adulta; la fugacitat del temps, el patiment gratuït, l’amargor de la nostàlgia, el penediment o l’anti-manifest al somiador, zero estrateg i alhora poc ambiciós a “Abajo los buenos estrategas”. També temàtiques actuals com a “Feliz Violencia” que tracta l’agressivitat de la superpositivitat “instagramer” o el retrat de la societat que ens envolta, hiper-ambiciosa i amarada de competitivitat a “A la carrera”.

El disc també inclou “Suzko Bola”, un tema en què la veu i guitarra de Gorka Urbizu (Berri Txarrak, Katamalo, Peiremans+), ensambla de manera super natural amb el trio. Sinergia de tall power pop en què la confluència de textures en veus i part instrumental es fusionen per crear un nou so per a tots dos.

“Son los demás los que están equivocados” és un disc que t’empeny a la fortalesa, la solidesa i l’aclaparador del Monte del Oso des del primer, fins a l’últim tema. Rapidesa, enllaç de temes, sense respirs, molt en la línia dels seus directes, però també amb espai per a la dinàmica i la sorollosa calma característica d’alguna de les seves cançons.

Novetats discogràfiques

KALI llança nou EP “Maltman and Effie”

Published

on

By

La cantant, compositora, multiinstrumentista i productora de 17 anys KALI publica el seu EP “Maltman and Effie” a través de Nettwerk. Al llarg de les 6 cançons del projecte, KALI afegeix a la seva ja àmplia paleta de sons que va mostrar per primera vegada amb el seu EP de debut “CIRCLES” publicat l’any passat. “Maltman and Effie” pren el seu nom de la intersecció de Los Angeles on van tenir lloc molts dels records que van formar el projecte, desplegant sis històries cinematogràfiques de la intensitat adolescent dels alts i baixos de les relacions.

Juntament amb el llançament de l’EP, KALI comparteix el vídeo del tema destacat “Insomnia”, que una vegada més mostra l’artista compartint la pantalla amb un personatge que porta la màscara de llimac, un personatge que s’ha convertit en un element simbòlic característic al llarg dels darrers llançaments de KALI.

Parlant del nou EP i del significat de la màscara de llimac, KALI diu: “Vaig comprar la màscara de llimac per caprici un mes abans de fer les cançons que es van convertir en Maltman and Effie. Era el tipus d’objecte que veia i sabia que tenia que tenir. Vaig començar a portar-lo com un truc de festa perquè pateixo d’ansietat social, com tothom de la meva edat. Quan vaig acabar la maqueta de l’EP, vaig començar a adonar-me que les cançons parlaven més de mi mateixa i de les meves inseguretats que de les circumstàncies físiques que em van permetre arribar a aquest punt d’introspecció, juntament amb el títol, Maltman and Effie, el llimac representa la meva consciència cínica però monstruosa, que barreja tant la meva llum com la meva foscor, cosa que també es correlaciona amb la meva identitat de gènere ambigua El títol prové d’un carrer de Silverlake, però al meu cap sona com si “Maltman” fos la meva autopercepció desviada i negativa, mentre que “Effie” és la meva estabilitat desenfadada. La màscara de llimac representa la unitat als oposats”.

KALI, una mena de prodigi, va créixer tocant en recitals i versionant cançons dels Beatles, prenent classes particulars amb professors de música, anant a programes musicals extraescolars i fins i tot prenent classes magistrals de composició per alimentar la seva passió. Intuïtiva i entusiasta, es va aprendre per si mateixa a fer servir el Garageband i va començar a escriure i fer demos de cançons que després ensenyaria a la seva primera banda. Els seus arranjaments d’indie-surf, sincers i propers, van atraure multituds adolescents i suades a locals com The Smell i The Viper Room, i la van portar al seu treball en solitari com KALI, el segon treball del qual arribarà aviat a través de Nettwerk.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.