Connect with us

Novetats discogràfiques

AZIZ estrena disc debut amb el Jardi Amagat i Empty 6 Pack

Publicat fa

el

Recol·lectant sons distants, aziz és un projecte que barreja folk, música electrònica i ambient per obrir un món sonor i de possibilitats sòniques. Amb una combinació de guitarres acústiques, sintetitzadors i veus suaus però efusives, aziz et transporta a un pla oníric, creant un món en el qual el soroll és la boira que no deixa veure més enllà i ens guia a través de collages sonors on resideixen les cançons.

“i can’t tell, it’s getting foggy” és el disc debut del músic de Barcelona Ruben Abdellah, a qui hem vist acompanyant a Julia Amor o Amanda Álvaro i que ara publica en una coedició especial entre El Jardí Amagat i Empty 6 Pack en format cassette d’edició limitada.

La llavor del projecte va néixer arrel d’unes primeres demos de quan el músic vivia a Amsterdam, les quals acabarien sent les cançons del seu disc debut, que més tard va gravar i produïr juntament amb Chri Blau a Barcelona. Mesclades entre sessions de matinada a Madrid a Metropol Studios amb Jorge Antequera (Jayco jr.) suposa una immersió al seu propi deliri nocturn.

Tot el disc està abraçat per una nostàlgia impregnant que s’encomana només amb les primeres escoltes i que recorda a referents musicals com Bon Iver o Dijon, i que traspuen un desig irrefrenable de superar situacions i sentiments que a vegades poden fer-nos sentir ofegats i bloquejats. Tot i axí, petits oasis sonors de calma ens permeten observar-nos per poder destriar les múltiples contradiccions que podem sentir al escoltar-les.

En directe, l’energia del disc es transforma i muta, readaptant el format a trio i donant una nova volada a les cançons amb Ruben Abdellah a la
guitarra i samples, Chri Blau al baix i sintetitzadors i la potència de Pol Folguera a la bateria, amb l’estrena a la Sala Taro el proper 7 de març.

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

on

By

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis nowel segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.