Connect with us

Novetats discogràfiques

Ana Curra ens presenta el seu nou single “Aphrodita la monarca”, un himne subversiu i reivindicatiu a cop de Kafka Punk

Publicat fa

el

Torna la dama de la foscor al nostre país amb la cançó que necessita el present que ens ocupa. Una etapa inèdita i transcendental que passarà a la història per posar sobre la taula les virtuts i les debilitats humanes, en temps de desconcert i desesperança que només poden sonar com ho fa aquesta nova obra mestra.

Marcada per l’ímpetu punk que recorre l’ADN de l’Ana Curra (Parálisis Permanente) des dels inicis de la seva carrera a principis dels vuitanta, l’artista es revela aquesta vegada com una antiga migrant espacial Aphrodita, que fa molt de temps va haver d’abandonar el nostre planeta per poder sobreviure. I torna a la Terra ara, just ara; en aquest precís moment en què els nostres plantejaments planen sobre l’essència de la nostra condició, sobre l’arrel de la nostra raó de ser i ens qüestionem més que mai aquest “qui som, on anem i d’on venim”.

A través d’aquesta al·legoria subversiva i infecciosa que neix de l’instint més vehement, i alhora més inquietant i poètic, serem testimonis de com “Aphrodita”, que compta amb les seves pròpies tares genètiques, experimenta amb els humans per salvar l’espècie. I ho farà recorrent a la saviesa, al record de la papallona Monarca en el seu propi procés de transformació partint de l’ou, passant per ser larva i crisàlide, per acabar encarnant una nova existència. Una metamorfosi terroríficament bella la que ens relata Ana Curra amb aquest al·legat femme necessari, que reivindica l’esforç, l’aliança, el valor i la valentia de la dona, en el context d’un matriarcat alien.

“Afrodita la monarca” arriba acompanyada d’un imponent videoclip, obra de la genialitat creativa de Petra Muguruza, resurrecció identitària de l’Ander Manero (Sestao, 1987). Una artista que ha aixecat tot un cosmos al voltant de la cançó de Curra i que explica així: «Un tema amb tot el vigor del so de “L’acte” però amb el luxe de la perspectiva femenina que Parálisis Permanente mai no va poder tenir. Un univers elaborat que no deixa de parlar de tema tan universal com la vida, la mort i la metamorfosi de l’etern renéixer».

La socialització, el veritable sentit del concepte “espècie invasora” i la moralitat humana queden oberts a debat a través d’aquesta cançó, que arriba disposada a trontollar consciències com el pitjor dels somnis o el més bonic dels malsons.

FICHA TÉCNICA DE “APHRODITA LA MONARCA”
Grabació: Estudio “El Purgatorio”.
Tècnic de so: Óscar Moreno.
Producció: Ana Curra.
Masterizació: Barry Sage.
Lletra i Música: Ana Curra.

Músics,
Ana Curra: Voz, piano i sintes
Iñaki Rodríguez: Guitarra i coros
Pilar Román: Baix i coros.
Iván Santana: Batería i coros.

VIDEOCLIP: Video realitzat i dirigit per Petra Muguruza & Ander Manero, al front d’un extens repartiment i equip tècnic.
Localizació: Rodat a “Txirbilenea” (antiga ubicació de Altos Hornos Vizcaya, avui centre artístic i social) de Sestao, a l’agost de 2021.

Novetats discogràfiques

KALI llança nou EP “Maltman and Effie”

Published

on

By

La cantant, compositora, multiinstrumentista i productora de 17 anys KALI publica el seu EP “Maltman and Effie” a través de Nettwerk. Al llarg de les 6 cançons del projecte, KALI afegeix a la seva ja àmplia paleta de sons que va mostrar per primera vegada amb el seu EP de debut “CIRCLES” publicat l’any passat. “Maltman and Effie” pren el seu nom de la intersecció de Los Angeles on van tenir lloc molts dels records que van formar el projecte, desplegant sis històries cinematogràfiques de la intensitat adolescent dels alts i baixos de les relacions.

Juntament amb el llançament de l’EP, KALI comparteix el vídeo del tema destacat “Insomnia”, que una vegada més mostra l’artista compartint la pantalla amb un personatge que porta la màscara de llimac, un personatge que s’ha convertit en un element simbòlic característic al llarg dels darrers llançaments de KALI.

Parlant del nou EP i del significat de la màscara de llimac, KALI diu: “Vaig comprar la màscara de llimac per caprici un mes abans de fer les cançons que es van convertir en Maltman and Effie. Era el tipus d’objecte que veia i sabia que tenia que tenir. Vaig començar a portar-lo com un truc de festa perquè pateixo d’ansietat social, com tothom de la meva edat. Quan vaig acabar la maqueta de l’EP, vaig començar a adonar-me que les cançons parlaven més de mi mateixa i de les meves inseguretats que de les circumstàncies físiques que em van permetre arribar a aquest punt d’introspecció, juntament amb el títol, Maltman and Effie, el llimac representa la meva consciència cínica però monstruosa, que barreja tant la meva llum com la meva foscor, cosa que també es correlaciona amb la meva identitat de gènere ambigua El títol prové d’un carrer de Silverlake, però al meu cap sona com si “Maltman” fos la meva autopercepció desviada i negativa, mentre que “Effie” és la meva estabilitat desenfadada. La màscara de llimac representa la unitat als oposats”.

KALI, una mena de prodigi, va créixer tocant en recitals i versionant cançons dels Beatles, prenent classes particulars amb professors de música, anant a programes musicals extraescolars i fins i tot prenent classes magistrals de composició per alimentar la seva passió. Intuïtiva i entusiasta, es va aprendre per si mateixa a fer servir el Garageband i va començar a escriure i fer demos de cançons que després ensenyaria a la seva primera banda. Els seus arranjaments d’indie-surf, sincers i propers, van atraure multituds adolescents i suades a locals com The Smell i The Viper Room, i la van portar al seu treball en solitari com KALI, el segon treball del qual arribarà aviat a través de Nettwerk.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.