Gira del 17 al 28 febrer 2022
Barcelona – Lleida – Benicarló – Denia – Granada – Málaga – Córdoba – Sevilla – Madrid

Hola!
Havent passat ja més de dues setmanes des que vam tornar a casa de la gira, i ja recuperats de tot el que va suposar, escric aquest text per a qui vulgui invertir una estona llegint les experiències que ens enduem de tot plegat, o com a mínim les de la nostra part.

En primer lloc, tornar a sortir de gira en aquests temps que desgraciadament corren, va ser al·lucinant de veritat, vam rebre molta calor i agraïment pel sol fet d’atrevir-nos a fer-ho i per haver estat amb l’ai al cor fins al darrer moment abans de començar.

Nosaltres, Caja de Ordenación Número 4 (de la comarca catalana de La Selva) i Nunofyrbeeswax (afincats a Berlín) vam començar una petita volta per l’est i sud d’espanya de 10 dies/ 9 concerts el passat 18 de febrer, encetant els concerts a l’Hospitalet de Llobregat on també vam tocar amb la banda francesa de música grega Malakia, a l’Hastilla. Va anar força bé, l’organització com sempre genial, força gent i bon inici. Als primer dies es tractava de llocs “do it yourself” ben coneguts per a nosaltres. Tot i això a Lleida i a Benicarló també vam sortir estimant encara més a qui participen del Llimac Elèctric i el Plug in the Gear, respectivament. A Benicarló teníem l’únic dia lliure i ja dúiem un bon xute d’energia pels concerts que havíem fet.

Llavors el primer ensurt: la furgoneta ens podria fer saltar pels aires en qualsevol moment doncs el dipòsit de gas liquat que l’alimenta està penjant…Una espurna podría fer-la ben grossa. No trobem un taller que s’atreveixi a arreglar-la, i encara menys en el poc temps del que disposem. Finalment, el jefasso d’en Balti, de Benicarló/Plug in the Gear/KLS ens deixa la furgoneta que comparteix amb la seva antiga banda The Happiness Project, i ens salva el cul. El que deia fa un moment: només pots fer que estimar a gent així.

Després d’enviar la nostra furgo en grua cap a casa, enfilem cap a Dénia, on toquem un dimarts. Esperàvem poca gent precisament per això, i la veritat és que ens va sorprendre gratament. Allà vam trobar-nos amb en Jaume de la Mort, que ens havia fet el meravellós cartell de la gira, i vam conèixer La Mistelera, un lloc al·lucinant.

Per a les següents dates havíem preparat unes projeccions amb els textos en castellà. Potser apropant l’experiència d’un concert a la d’una plataforma online de cinema ens donarà més likes jajajaja. La veritat és que va ser una bona idea i a tot arreu ens van dir que agraïen entendre les lletres i els poemes i poder xerrar al respecte amb nosaltres.

Just després comencen les dates per Andalusia, territori “desconegut” per a nosaltres. Granada va estar bé en molts sentits, però el lloc del concert va resultar ben estrany en comparació amb la resta de dies, la ciutat està molt canviada i quan et trobes les mateixes cafeteries que a la resta de “grans ciutats” t’adones que no tots els canvis són positius. Això si, a la botiga de discos i còmics “Subterránea” ens vam deixar més diners dels que havíem aconseguit fins aquell moment jejeje. Esperem que Granada no perdi mai allò que la fa tan especial.

Després, Málaga al CSA Las Vegas, i Córdoba al Tugurio (on també vam tocar amb Montaña i Carne de Perro). En tots dos llocs amb una mica de “turisteo” inclòs. És ben maco el sud. Va coincidir el bon tracte i carinyo de qui s’encarregava del lloc i de l’organització, i també el fet que vingués poca gent. Això darrer ens va entristir una mica, no tant per nosaltres que anàvem amb el “subidón” de la gira (i potser ja del covid, qui sap) sinó per la poca resposta a la feinada i amor que inverteixen tota aquesta gent que no responen a una lògica capitalista, i que creen espais totalment autogestionats i alternatius i amb una programació cultural molt més que interessant.

Finalment, Sevilla va acabar sent el darrer concert, de nou amb Montaña i organitzat per la bona gent DIY d’Andalucia Über Alles. Aquí es notava cansament, però va haver-hi molta química amb el públic i ens guardem molts dels comentaris que ens van dir en acabar els concerts. S’agraeix molt l’enteniment. 

L’endemà, a dues hores d’haver sortit i en plena carretera direcció a Madrid, on era el concert que tancava la gira, una de les sis persones que viatjàvem va donar positiu després de passar molt mala nit. Així que en aquell moment s’acaba prematurament la gira. La possibilitat sempre hi era, comptàvem amb ella des de bon principi, però no per això va ser menys dolorós. Esperàvem fer un bon tancament a Madrid, on ens esperaven amics i on anàvem ben “lubrificats” i disposats a fer bons concerts…

En fi, no he parlat massa de les bandes ni de la música que fem i fan, però us convido a escoltar-les, deixo els links més avall, perquè aquesta experiència, i totes les experiències que aporta sempre anar a tocar pels puestos em fa sempre reflexionar sobre el mateix: recolzeu l’amor que la gent posa en aquells garitos on el bombo de la bateria no sona com a un festival, on la banda toca arran de terra, on la entrada i la cervesa no valen com omplir el dipòsit del cotxe, on els discos i samarretes són assequibles i els compres mentre xerres amb els membres de la banda (i els estàs recolzant perquè continuïn la gira) i on no sempre al lavabo trobes droga. Recolzeu a qui estima la música i us ofereixen l’oportunitat de compartir l’experiència, la música no només és cultura, evitem que acabi sent tan sols aquell soroll que t’impedeix xerrar sense cridar amb els col·legues mentres fas uns cubates. Cuidem’ho doncs entre d’altres és també salut mental.

Milers de gràcies a totes les persones que van formar part dels concerts, qui va organitzar, qui va col·locar  micros i/o sonoritzar, qui va estar a la barra, qui ens va oferir llits, qui va assistir, qui ens va regalar la seva música, qui va xerrar amb nosaltres, qui ens va atendre a les benzineres, qui ens va cuinar i alimentar, qui ens va ensenyar la seva ciutat, qui ens va ajudar altruistament i a tothom qui va fer tot el possible per a fer-nos una mica menys infeliços. I gràcies especials a Davide, Ángela, Juan i Jordi.

I gràcies a tu per llegir aquesta xapa tan llarga. 

Tan bon punt algú ens convidi, tornem als escenaris. Si t’agrada el que escoltes compra’ns algo per a sufragar el meravellós pufo econòmic que va sorgir d’aquesta aventura.

https://con4.bandcamp.com
https://nunofyrbeeswax.bandcamp.com
https://klspeim.bandcamp.com
https://thehappinessproject.bandcamp.com
http://andaluciauberalles.blogspot.com
https://carnedeperro1.bandcamp.com

per David SubPost