Caja de ordenación número 4 està format per Dèlia (Meconio, Ratpenat) i Dadavid (Tiznao, Decurs, N.I.T, Ratpenat), talents clau per entendre el DIY ibèric des de fa més d’una dècada. Formen part d’un dels col·lectius fonamentals a Barcelona, Ojalá estë mi bici, així com del segell SubPost. Ara, amb dos àlbums publicats (l’últim ‘Terra negra’ de 2022) i innombrables gires i quilòmetres d’escenari al darrere, el duet de Fogars de La Selva presenta el seu tercer treball d’estudi, el títol del qual fa referència al silenci administratiu amb el que es va aprovar al pla d’ordenació del Montnegre-Corredor, el 1989. Operació gràcies a la qual avui dia l’administració pública continua expropiant habitatges a zones forestals, dibuixant amb això un setge hostil a llocs en plena naturalesa, com és el cas de la Serra de l’Esquirol, on habiten la Dèlia i en Dadavid: benvinguts a “Pla especial“.

Per primera vegada el disc ha estat enregistrat, produït i mesdclat pel mateix duet a casa seva, i bona part dels temes es van acabar durant les sessions d’estudi. Sessions que han aconseguit capturar una distribució dels plànols acústics que amplifica la contundència de l’àlbum, així com ajuda a gaudir encara més de la gestió del tempo, dels silencis lírics i de la tensió narrativa que el duet manega magistralment a les cançons. Treball pel qual, a més d’incorporar instrumentació inèdita fins ara (baix, oscil·ladors i sintetitzadors), van comptar amb la participació de músics de la talla d’Stef Ketteringham (Shield your eyes, Reciprocate, Price Attack), Balty Albiol (KLS, Trompeta i responsable del disseny de l’àlbum) o Robert Martínez (Usnea, Muzak, Mutan Monkey).

Amb homenatge al mític programa de ràdio alternativa ‘Maximum clatellot’ inclòs, odes a la literatura com “Llegir ens farà lliures” o “La libreta”, i viscerals peces com ‘2021’ o l’emocionant ‘Re-estàrter’… ‘Pla especial ‘ consolida Caja de ordenación número 4 com una de les bandes més transgressores de l’actualitat. Un combo intransigentment personal, la música del qual no només és capaç de projectar un emocionant i idiosincràsic imaginari poètic, sinó que directament escapa a comparacions d’estil estanques. La Dèlia i en David transcendeixen el gènere musical per adoptar atributs de les arts escèniques, de l’spoken word i fins i tot de l’art contemporani. La seva música -i els seus imponents directes- suposen una experiència impactant, inexplicable, crua i intimidant però alhora sofisticada. Una proposta que és política alhora de filosòfica i que menta allò artístic en estat pur.

Ens trobem davant d’una de les poques bandes de rock veritablement personals de l’actualitat. Un duet que imprimeix veritat i bellesa esmolada a les seves cançons i que és capaç d’assolir allò que pràcticament ningú no aconsegueix entreveure en l’escena d’oci cultural actual. És a dir, induir la nostra sublimació. Canviar-nos.

EL REPETIDOR