Després del seu recent pas pel Primavera Sound de Barcelona, la gira de presentació del nou disc de Chaqueta de Chándal desembarca aquesta setmana al Festival Emergentes de Toro (Zamora), i continuarà el seu camí a l’Altacústic d’Altafulla (16/7), JMEP d’Ulldecona (17/7), Les Santes de Mataró (28/7), el Phe Festival de Puerto de la Cruz (20/8), el Canela Party de Torremolinos (26/8), el RRRec d’Igualada (28/8) iel SintonitZZa de Santa Coloma de Gramanet (02/9), entre altres dates per anunciar.

Formar un grup que sonés a alguna cosa entre el pop, el krautrock y el punk: aquest era el pla que van tramar una nit Guillem Caballero (veu i teclats, ex Surfing Sirles), Natalia Brovedanni (veu i guitarra, ex Santa Rita) i Alfonso Méndez (bateria i cors, ex lo:muêso).

Després del seu explosiu debut amb “Gimnasia menor” (2019), ara contraataquen amb “Futuro, tú antes molabas”, que sota un embolcall més pop i aparentment amable, amaga tota la acidesa, ironia i crítica social marca de la casa, que els ha convertit en un dels grups més carismàtics i imprescindibles de l’escena actual.

FUTURO, TÚ ANTES MOLABAS
Primer de tot, un avís. Tot i que aquest disc té cançons més pop, colors més càlids, melodies més amables… Tot i que el seu embolcall musical és més lluminós, eclèctic i brillant… Aquest disc vol donar mal rotllo. Vol donar mal rotllo, i ho fa. Perquè aquest disc està més preocupat, fins i tot desenganyat. Coses de fer-se gran, sí.

Aquest disc es preocupa per l’individualisme exacerbat d’avui en dia, per la nova dictadura dels sentiments, pel jo com un objecte de consum més, per la hiperventilació a les xarxes socials, per la perillosa addicció a la discòrdia, per l’aniquilació del que és comú enfront del que és divers… A banda d’algun problema ja crònic, com el vodevil polític o la xacra eclesiàstica. Que de la pandèmia en sortiríem més fortes, amb empaties reforçades i amb horts urbans per tota la geografia? Doncs sembla que no. Per començar, a la pandèmia li queden unes quantes piles per gastar encara…

En resum: aquell futur que molava, el de les riqueses redistribuïdes i els monopatins voladors, ja és un simple somni. Pura nostàlgia.

Chaqueta de Chándal estan enfadades, però canalitzen l’enuig a la seva manera: amb sorna, amb la ironia com a salconduit, potser com a protecció. Entre acudit i acudit diuen el que pensen i pensen el que diuen, i aquesta honestedat és d’agrair. No han vingut a salvar el món, ni a agitar consciències més del compte; el seu objectiu continua sent fer ballar, cantar fort i compartir la profunda queixa de la manera més horitzontal possible: rient una mica.