Connect with us

Bolos

Chaqueta de Chándal segueix presentant en directe el disc “Futuro, tú antes molabas”

Publicat fa

el

Després del seu recent pas pel Primavera Sound de Barcelona, la gira de presentació del nou disc de Chaqueta de Chándal desembarca aquesta setmana al Festival Emergentes de Toro (Zamora), i continuarà el seu camí a l’Altacústic d’Altafulla (16/7), JMEP d’Ulldecona (17/7), Les Santes de Mataró (28/7), el Phe Festival de Puerto de la Cruz (20/8), el Canela Party de Torremolinos (26/8), el RRRec d’Igualada (28/8) iel SintonitZZa de Santa Coloma de Gramanet (02/9), entre altres dates per anunciar.

Formar un grup que sonés a alguna cosa entre el pop, el krautrock y el punk: aquest era el pla que van tramar una nit Guillem Caballero (veu i teclats, ex Surfing Sirles), Natalia Brovedanni (veu i guitarra, ex Santa Rita) i Alfonso Méndez (bateria i cors, ex lo:muêso).

Després del seu explosiu debut amb “Gimnasia menor” (2019), ara contraataquen amb “Futuro, tú antes molabas”, que sota un embolcall més pop i aparentment amable, amaga tota la acidesa, ironia i crítica social marca de la casa, que els ha convertit en un dels grups més carismàtics i imprescindibles de l’escena actual.

FUTURO, TÚ ANTES MOLABAS
Primer de tot, un avís. Tot i que aquest disc té cançons més pop, colors més càlids, melodies més amables… Tot i que el seu embolcall musical és més lluminós, eclèctic i brillant… Aquest disc vol donar mal rotllo. Vol donar mal rotllo, i ho fa. Perquè aquest disc està més preocupat, fins i tot desenganyat. Coses de fer-se gran, sí.

Aquest disc es preocupa per l’individualisme exacerbat d’avui en dia, per la nova dictadura dels sentiments, pel jo com un objecte de consum més, per la hiperventilació a les xarxes socials, per la perillosa addicció a la discòrdia, per l’aniquilació del que és comú enfront del que és divers… A banda d’algun problema ja crònic, com el vodevil polític o la xacra eclesiàstica. Que de la pandèmia en sortiríem més fortes, amb empaties reforçades i amb horts urbans per tota la geografia? Doncs sembla que no. Per començar, a la pandèmia li queden unes quantes piles per gastar encara…

En resum: aquell futur que molava, el de les riqueses redistribuïdes i els monopatins voladors, ja és un simple somni. Pura nostàlgia.

Chaqueta de Chándal estan enfadades, però canalitzen l’enuig a la seva manera: amb sorna, amb la ironia com a salconduit, potser com a protecció. Entre acudit i acudit diuen el que pensen i pensen el que diuen, i aquesta honestedat és d’agrair. No han vingut a salvar el món, ni a agitar consciències més del compte; el seu objectiu continua sent fer ballar, cantar fort i compartir la profunda queixa de la manera més horitzontal possible: rient una mica.

Bolos

Wud presenten “Meant to Collide”, el seu nou disc, a Barcelona el proper dijous 8 de juny

Published

on

By

Col·lisionar i col·lapsar són verbs que qualsevol de nosaltres, en el seu sa judici, intenta evitar tant sí com no per viure en calma. Tret que tinguis la teva trajectòria ben clara; llevat que tinguis els sentiments molt ben posats. Tret que siguis wud. Perquè l’ara trio de mathrock procedent de Torelló no té por del xoc, de trencar-ho tot en mil trossos per després curar-se reconstruint-ne els fragments. Aquí el leitmotiv de “Meant to Collide”, el seu nou disc, publicat a BCore el 21 d’abril passat. I és precisament surfejant aquest magma emocional on wud treuen pit, donant-li un nou sentit a la paraula “valor”: el que cal per col·lisionar, col·lapsar, demanar ajuda i començar la reconstrucció gairebé des de zero.

El segon àlbum del grup arriba tres anys després del debut “Okeanos” (2019), tres també són els components nuclears que el formen actualment (i no els cinc d’abans) i, una altra vegada, tres són les lletres amb les quals queda el nom de la banda (wud), que abans feia referència a la fusta (Wood). Sembla que en tres anys hagin canviat moltes coses i és així, el grup ha crescut alhora que s’ha reduït i aquest nou disc així ho testifica. Les vuit cançons concentren de manera més concisa l’ànima del projecte. Encara que el que els continua xiflant és l’atreviment estructurat del math-rock, volen que el treball tingui el punk-rock i el pop constantment a l’horitzó, cosa que fa que el còmput sigui més digerible per a tota mena d’orelles que els agradi la música de guitarres afilades.

wud (wood 2016/2022) neix el 2016 en format trio amb Marc Fernández, Aleix Vilarrasa i Pol Villegas. Al setembre del mateix any graven la seva primera maqueta a Planta Records de la mà de David García. El grup incorpora Arnau Pallarols als teclats i Raimon Costa com a segon guitarrista abans de gravar el seu primer disc, Okeanos (2017), editat pel segell BCore, sota la producció del músic i productor barceloní Eric Fuentes als estudis Lluerna A/ V Durant 2020 i 2022 graven de nou com a trio (sense Arnau i Pol) el seu segon àlbum, Meant to Collide, editat per BCore (BCN) i Stiff Slack (Japó). Actualment es presenten en directe com a quartet, amb l’ajuda de Martí Riera al baix.

wud
Dijous 8 de juny, 21:30h
Heliogábal, Barcelona
Entrades aquí > https://link.dice.fm/Gf0a77cec060

Imatge principal x Sílvia Parés

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.