Incondicional, quart àlbum dels Aliment, és el primer que lliuren en català. La seva fórmula punk rock s’agreuja per copejar més dur, de manera més precisa i on cou. Un treball sanador i necessari, cançons que poden canviar el teu món.

La música encara pot ser una forma de contraatac. A “Incondicional” és possible sentir aquesta lluita en cançons que contenen més preguntes que respostes. Aspres, impacients, decidides.

El quart treball del conjunt establert a Barcelona marca el seu pas al català, després d’utilitzar l’anglès com a llengua vehicular als predecessors. El canvi, lluny de percebre’s com una cosa forçada, suposa un pas endavant en les aspiracions de la banda. Aquesta intenció de resultar transcendents i importants sempre hi va ser. En aquesta ocasió, el calat és encara més gran. Aquesta nova obra també conté una evolució estilística, presentant una fórmula millorada en què, per descomptat, reconeixem elements d’àlbums anteriors. Bateries solvents, baixos de granit, guitarres de sofre i una veu que prova que hi ha coses que només es poden dir cridant.

Amb més de 10 anys de trajectòria a l’esquena, són molts els escenaris en què Eduard Bujalance, Pol Huedo i Ignasi Reixach han plantat la seva bandera. Aliment es consideren una banda de punk-rock amb matisos, els que han anat incorporant a la paleta sonora amb cada nou treball. De vegades, més escorats cap al garatge; en altres, més propers al post-punk. Sempre, això sí, sense descuidar en la seva sorollosa aventura els encants de la cançó pop. Això és una cosa que apreciem de nou en talls com “Enemics Perduts”, que es nodreix de la tensió que genera la descàrrega virulenta de la seva secció rítmica i una tornada que, cantada a ple pulmó, té el poder d’exorcitzar angoixes, pors i errors .

“Filera de Foc” és un tret a boca de canó. Situada a l’inici del tracklist, funciona com a introducció perfecta perquè és representativa del so que han aconseguit destil·lar en aquest treball. “Incondicional” és una cançó que sempre sonarà com si aquesta vida se li quedés petita. Urgent, és clar, doncs el temps apressa: només tenim una vida. El disc transcorre entre maniobres imprevisibles, com la instrumental “Cinc Malsons”, i ulcerosos enregistraments, com “Equinocci” i “Cadenes”. Les referències al foc se succeeixen al llarg de tota l’obra, des del tall inicial fins ben avançat el minutatge —Terra cremada—. A l’extrem oposat, “Allau”, resulta abrasiva malgrat remetre’ns a un paisatge nevat.

Al contrast entre “L’amor” i “Com espines” hi cap tot l’univers dels Aliment. Les seves cançons et deixen passar i t’abracen, però si et confies en excés, et punxen, et graten i t’esgarrapen.