Bandes
Yawners publica el videoclip de la cançó Paranormal, amb la col·laboració de Cala Vento
Fa gairebé un any de la publicació de “Duplo” (Montgrí, 2022), el segon disc de Yawners. I fa gairebé un any que Elena Nieto i els seus, Teresa Iñesta (Aiko El Grupo, Repion) i Tomás Rey de Viñas (Monteperdido, Ordesa), porten girant sense parar per mig món.
La gira de “Duplo” ha estat molt àmplia tant en quantitat de concerts com a distància recorreguda. Cançons com “Suena Mejor”, “Rivers Cuomo” o “Paranormal” han anat creixent mentre viatjaven no només per les sales espanyoles, sinó també per França, Anglaterra, Bèlgica, Luxemburg, Holanda o Suïssa.
Nominat a millor disc de l’any als Premis Ruido ia dalt de diverses llistes del millor de l’any, “Duplo” ha consolidat definitivament Yawners com una de les bandes de rock del panorama estatal a tenir en compte.
Per celebrar tot això, publiquem el videoclip de “Paranormal” (feat. Cala Vento), enregistrat al concert de presentació de “Duplo” a La Nau de Barcelona per Pau Garriga @apupau amb l’ajuda i les fotos de Josep Anton Rosell.
En un món ple d’especialistes, on abunda allò concret i allò determinat, moltes vegades se’ns oblida que som éssers complexos i polifacètics. La dualitat és present en infinitat de moments del nostre dia a dia, i cada cop ens costa més prendre les nostres pròpies decisions perquè difícilment hi ha una sola manera de veure les coses.
Aquesta realitat és la que ha portat Yawners, alter ego d’Elena Nieto, a publicar “Duplo” (Montgrí, 2022), un disc de guitarres 90s que transgredeix allò precís i concret sense grans pretensions, des de la humilitat d’una noia de vint i tants anys atrapada a la complexitat de la seva habitació.
Després del seu encert disc debut “Just Calm Down” (La Castanya, 2019) amb un impacte internacional envejable (ressenyes a NPR, DIY Magazine, The Line of Best Fit, etc…) I presència a festivals internacionals com l’SXSW d’Austin o Eurosonic a Groningen ), Duplo serà coeditat a tot el món per Big Scary Monsters (UK i Europa), casa de grups com American Football o Modern Baseball; Counter Intuitive (USA i Canadà); Inpartmaint Inc. (Japó) i Montgrí (Espanya i Amèrica Llatina).
A diferència del seu predecessor, aquest disc està escrit meitat en espanyol, meitat en anglès, i una cançó (Honey) fins i tot s’atreveix a coquetejar amb els dos idiomes alhora. En aquest sentit, es converteix en un canvi de paradigma per al món guitarrer 90s que alinea Duplo amb músiques contemporànies on la multiplicitat d’idiomes és cada cop més habitual dins d’un mateix àlbum.
Si entrem en detall, el disc ve carregat de cançons rodones amb una contundència sonora i una malenconia omnipresents. Sona millor recull el FOMO que t’empeny a fer coses que no faries, Belong la desubicació física d’algú que no sap quina és la seva llar, The House (Say my name) dibuixa què passa quan vols anar a un lloc, però només si tu col·lega t’acompanya i Rivers Cuomo evoca l’angoixa del full en blanc en una mena de crit d’ajuda al líder de Weezer. El mateix que, per cert, ha manifestat diverses vegades que li sembla una cançó estupenda.
Totes aquestes situacions no són gens singulars (exceptuant que Rivers Cuomo hagi donat públicament la seva opinió sobre una cançó de Yawners), sinó absolutament normals, i aquesta és la gran màgia d’aquest disc, que aconsegueix normalitzar la confusió intrínseca del nostre dia a dia, empatitzar amb les nostres pors i les nostres inseguretats, i acompanyar aquests moments en què allò transcendental s’apodera de les nostres ments i paralitza qualsevol capacitat de reacció.
“Duplo” ha estat presentat amb una extensa gira per Europa (Paris, Bristol, Oxford, Manchester, Londres, Hamburg, Montreux, etc…) i una altra per Espanya, a més de la seva presència a festivals com el Festival Tomavistes o el BBK Live.
Bandes
Jero Romero ja és part del catàleg d’artistes de Panda Group
Jero Romero formarà part del catàleg d’artistes de Panda Group. En aquesta tasca els acompanyaran els/les amics/gues d’Ayuken MP.
Jero és un dels músics més inspirats i personals de la música espanyola. El cantant i compositor té una reeixida carrera en solitari després de liderar els mítics The Sunday Drivers. Des de mitjans del 2023, està immers en una gira amb una potent banda –que compagina també amb un format acústic–, en recintes i ciutats elegits amb cura. Els seus seguidors li són incondicionalment fidels i els directes deixen empremta.
Després de finalitzar la seva etapa amb els mítics The Sunday Drivers, “Cabeza de León” (2012) va ser el seu primer treball en solitari, en què canta per primera vegada en espanyol. El disc va ser fruit d’una resposta massiva a un projecte de micromecenatge quan aquest sistema gairebé no era conegut.
Així, el seu debut en solitari es va colar a les llistes del millor de l’any de les principals publicacions especialitzades. A aquest magnífic debut el van seguir amb el mateix èxit “La Grieta” (2014) i el més recent “Miracoloso” (2022).
-
Festival5 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques5 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga