Connect with us

Novetats discogràfiques

Wud, amb els sentiments molt ben posats

Publicat fa

el

Col·lisionar i col·lapsar són verbs que qualsevol de nosaltres, en el seu sa judici, intenta evitar tant sí com no per viure en calma. Tret que tinguis la teva trajectòria ben clara; llevat que tinguis els sentiments molt ben posats. Tret que siguis wud. Perquè l’ara trio de mathrock procedent de Torelló no té por del xoc, de trencar-ho tot en mil trossos per després curar-se reconstruint-ne els fragments. Aquí el leitmotiv de “Meant to Collide”, el nou disc, que sortirà a la venda via BCore el 21 d’abril. I és precisament surfejant aquest magma emocional on wud treuen pit, donant-li un nou sentit a la paraula “valor”: el que cal per col·lisionar, col·lapsar, demanar ajuda i començar la reconstrucció gairebé des de zero.

Si fa unes setmanes la banda catalana declarava la defunció de propi ego a “Ego Death“, peça que obria les portes del que serà el seu segon treball, amb el seu nou single, ‘(sirens wailing)’, Marc Fernández, Aleix ‘Jimmy’ Vilarrasa i Rai Costa exhalen un crit de desesperació i de socors, per intentar deixar enrere escenaris i situacions que els fan mal: forats profunds i relliscosos dels quals no és fàcil sortir. Però wud tenen al seu costat el motor del mathrock, que juntament amb l’ànima hardcore i l’arrodoniment pop de les seves cançons configuren una fórmula punk-rocker capaç de fer-los enlairar-se en qualsevol moment. Amb referents a l’horitzó com Faraquet, Delta Sleep o Algernon Cadwallader, ‘(sirens wailing)’, primera cançó composta per Rai Costa per a la banda, és el nou himne emo que estaves buscant. Perquè el primer pas per renéixer és col·lisionar i col·lapsar.

Pre-Order del disc aquí

wud (wood 2016/2022) neix el 2016 en format trio amb Marc Fernández, Aleix Vilarrasa i Pol Villegas. Al setembre del mateix any graven la seva primera maqueta a Planta Records de la mà de David García. El grup incorpora Arnau Pallarols als teclats i Raimon Costa com a segon guitarrista abans de gravar el seu primer disc, Okeanos (2017), editat pel segell BCore, sota la producció del músic i productor barceloní Eric Fuentes als estudis Lluerna A/ V Durant 2020 i 2022 graven de nou com a trio (sense Arnau i Pol) el seu segon àlbum, Meant to Collide, editat per BCore (BCN) i Stiff Slack (Japó). Actualment es presenten en directe com a quartet, amb l’ajuda de Martí Riera al baix.

Imatge capçalera per Sílvia Parés

Novetats discogràfiques

Chaqueta de Chándal publica el seu tercer disc “Flema eterna”

Published

on

By

Chaqueta de Chándal tornen a la càrrega amb els seus sintes, les seves guitarres i la seva ironia més esmolades que mai. El trio barceloní publica el seu tercer disc, “Flema eterna”, gravat i produït per Joan Colomo, que ja es pot escoltar a totes les plataformes, i aconseguir en format vinil en pre-order aquí.

Amb el nou àlbum, Chaqueta de Chándal continuen el seu viatge cap a aquell lloc recòndit on es troben el pop, el krautrock i el punk, un camí per a valents que va arrencar amb lucidesa a Gimnasia menor (2019) i Futuro, tú antes molabas” (2022).

La presentació oficial a Barcelona serà el 9 de novembre a la sala Apolo [2], al costat dels austríacs Blasser Kyren com a grup convidat. I el 23 de gener tindrà lloc la presentació a Madrid, dins el marc de l’Inverfest. Les entrades estan a la venda aquí.

Per més que el títol remeti als 80 amb la seva picada d’ullet a les Bangles, la inspiració del disc apunta una dècada més enrere, als 70, a aquests àlbums de rock simfònic amb temes que es desenvolupaven al llarg de tota una cara. L’aportació de Chaqueta de Chándal al gènere és “Tamagotchi Antisistema”, la seva composició més ambiciosa fins al moment, que amb les seves tres parts més intro constitueix el nucli principal – musical i ideològic – del disc.

El pop lisèrgic i immersiu continua exercint de vehicle per a l’habitual causticitat de les seves lletres. El viatge segueix a la cara B amb els temes que s’han anat avançant en format single. A Objetivo indiscreto posen el focus en una societat de la informació convertida en societat de la vigilància. Declaración universal de unos desechos humanos és un cant d’amor cap a la fauna que ens envolta; la literal, perquè de la figurada ja no n’esperen gaire. Estoy al horno és un irònic lament sobre els desajustos quotidians que la burocràcia regala als que gosen instal·lar-se a Espanya per viure i treballar, amb la veu de Natalia Brovedanni al capdavant. També sorprenen amb “Seny”, minut i mig d’energia desbocada cantant en català sobre la Catalunya post-1 d’octubre.

Chaqueta de Chándal són Guillem Caballero (veu, teclats i sintes), Natalia Brovedanni (veu i guitarra) i Alfonso Méndez (bateria i cors), acompanyats en diversos temes per Pablo Volt a la trompeta.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.