Carles Viarnès sorprèn amb “Hyper_O”, un arriscat doble salt sense xarxa. Ens trobem davant un disc construït a partir de modes gregorians on hi pren protagonisme un singular i innovador instrument, l’hiperorgue. Es presentarà en viu en escenaris com el festival Sónar, l’Auditori de Girona o l’Orgelpark d’Amsterdam.

Les composicions originals que conformen “Hyper_O” beuen dels modes gregorians, però flueixen amb màxima naturalitat en un context electrònic. És de fet una aposta per relligar tot el llegat del papa Gregori el Gran: d’una banda els modes musicals gregorians i de l’altra, els set pecats capitals i les set virtuts que els contrarresten. I elaborar-ne un discurs contemporani.

Però aquest disc suposa sobretot un repte tecnològic: explorar les possibilitats d’un innovador i singular instrument musical, l’hiperorgue, que és el gran protagonista d’aquest disc. Es tracta d’un orgue de tubs tradicional dotat de tecnologia midi, fet que permet expandir-ne les possibilitats amb una infinitat de sonoritats mai explorades gràcies a un sistema de control digital. L’orgue entra doncs en una nova era d’exploració de sensibilitats i textures.

Per l’enregistrament del disc (i també de cara a les actuacions en viu) s’ha treballat amb dos exemplars d’hiperorgue diferents, un d’ells amb tubs metàl·lics i l’altre de fusta, que permeten obtenir un ampli registre de matisos sonors. Han estat desenvolupats per Albert Blancafort (Orgues Blancafort OM), orguener amb llarga trajectòria i que lidera la investigació en aquest camp.

Produït per Joan Pons (el Petit de Cal Eril) i masteritzat per Heba Kadry, ens trobem amb tota seguretat davant el primer disc concebut i enregistrat amb hiperorgues a Catalunya. I s’emmarca en una tendència d’àmbit europeu que festivals de música avançada com el Sónar estan posant en primera línia, en un punt central de la innovació tecnològica musical.

Carles Viarnès és compositor i pianista, nascut a Igualada l’any 1975. Va estudiar a l’escolania de Montserrat, un context que sens dubte deixa empremta en la seva concepció de l’art i en les seves creacions musicals, i al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Va obtenir els títols de Piano, Fagot, Teoria de la Música, Harmonia, Contrapunt, Composició, Anàlisi i Orquestració.

Tot i que fa temps que és present a l’escena musical catalana, la seva carrera ha agafat embranzida aquests darrers anys. A banda de presentar el seu darrer disc en espais emblemàtics, va fer una actuació immersiva amb Alba G. Corral per presentar “Nun” al Festival Sónar +D 2020.

L’any 2023 presentarà el seu nou disc “Hyper_O”, produït per Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i que se sustenta d’una banda en melodies i modes gregorians i, pel que fa a la sonoritat, en una singular innovació, l’hiperorgue, instrument construït al Taller Blancafort OM.

És el punt d’aterratge d’una discografia que s’obre el 2012 amb “Urban Tactus” (Repetidor) i segueix amb una personal lectura del “Llibre Vermell de Montserrat” (Repetidor, 2013). El següent disc, “Schematismus” (2016), fou llançat internacionalment pel segell 1631 Recordings. Llavors vindrien “Nun” (Bankrobber, 2019) i els EPs “Ecos” (2020) i “Iam” (2021).

Ha actuat en festivals com Sónar, Eufònic, Embassa’t, Primavera Sound… i recintes com el Palau de la Música Catalana o els Teatros del Canal de Madrid. La seva música ha aparegut en obres teatrals, produccions escèniques, sèries de TV i pel·lícules, a mes de col·laborar amb nombrosos artistes visuals, de la dansa i de la paraula.

A cavall entre el minimalisme i la música contemporània, seguint el rastre de compositors com Górecki o Arvo Pärt, el pianista igualadí Carles Viarnès combina una sòlida formació clàssica amb pinzellades d’electrònica i experimentació. Sempre amb el piano de protagonista, amb referents com Nils Frahm, Max Richter o Hauschka, la música

de Carles Viarnès dibuixa uns paisatges cinemàtics i hipnòtics, aparentment estàtics però en constant moviment. Un univers sonor auster però emotiu. Fràgil i a la vegada melancòlic. Profund. Intemporal. Commovedor.

Viarnès s’ha centrat principalment en les seves pròpies composicions de música neoclàssica, experimental i electrònica, però la seva obra està influïda per músics de diferents estils: J.S. Bach, Miles Davis, Charlie Haden, Esbjörn Svensson, Mompou o Camarón de la Isla,

per citar-ne alguns. Explora noves vies en les textures musicals i la improvisació des de l’emoció, per tal d’arribar a altres nivells de consciència. L’experiència de la seva música no sempre és hedonista o comfortable, ja que proposa una trobada cara a cara, un diàleg construït des de les bases de les grandeses i les misèries.