Bolos
CALA VENTO celebra el desè aniversari amb la publicació de “Brindis”
L’octubre del 2014, Aleix Turon i Joan Delgado van començar a quedar en un local per hores al carrer Encarnació de Barcelona. Deu anys després, Cala Vento s’ha convertit en una gran banda de rock sense pal·liatius. De mica en mica, sense pressa, però sense pausa, han construït, concert a concert, un projecte sòlid amb una personalitat molt marcada.
La banda ho ha volgut celebrar amb dues accions, la primera, mitjançant una nova gira de sales per tot Espanya. En aquesta ocasió, però, durant dotze dies seguits. Una bona ocasió per brindar amb els seus seguidors per allò aconseguit, però sobretot, per allò construït conjuntament. La segona acció serà l’edició dun disc de versions. L’elecció de les cançons és completament dispar i cadascuna respon a un motiu completament diferent. D’una manera o altra, totes poden tenir en comú que han contribuït a l’interès del Joan i l’Aleix per la música i la necessitat de quedar en aquell petit local d’assaig per compondre cançons.
El disc de versions que es publica anirà acompanyat d’una gira estatal a principis de febrer
El perquè de cada versió, segons Cala Vento,
Mi canto libre
Durant el confinament vam desconnectar força l’un de l’altre i vam tornar a recuperar la vella tradició de compartir músiques que ens agradaven/inspiraven. Una d’aquestes músiques va ser Lucio Battisti. La seva cançó “Il mio canto libero” semblava escrita expressament per a les circumstàncies que estàvem travessant: “en un món que ja no ens vol més, el meu cant lliure és on ets”. Vam decidir començar el primer concert postconfinament interpretant aquesta cançó i va ser tan bonic que hem volgut recuperar-la per a aquest Brindis.
Insurrección
EUDLF ha estat sempre un referent recurrent per a nosaltres. Potser no tant en allò musical, que també, però sobretot en allò empresarial i allò vocacional. La seva manera de cuidar el seu camí i la seva relació amb la indústria ens ha inspirat enormement per creure que es podia gestionar un projecte d’èxit des de la llibertat que comporta l’autogestió i la independència.
A sota aigua
Aquesta versió de “Underwater boi” de Turnstile, respon probablement a l’homenatge obligatori a una banda que va despertar de nou el fenomen fan en tots dos. El seu darrer disc ens va deixar fascinats a tots dos i s’ha erigit com a tòtem de comunió entre tots dos, tal com en el passat van fer discos com “Una semana en el motor de un autobús” o “Los peces de colores”. Gràcies a Turnstile ens hem tornat a abraçar veient un concert.
Lento
La nostra relació amb la música llatinoamericana és cada vegada més intensa a mesura que seguim creuant el toll una vegada i una altra. El cas de Julieta Venegas és curiós perquè després de la seva participació a Tijuana No, s’ha guanyat un lloc a l’olimp sense concessions a base de cançons increïbles i una personalitat desbordant. Volíem incloure una versió d’una artista llatinoamericà si o si i optem per ella.
Pau
Tots dos som molt fans dels Pets i, per regals d’aquests que et dóna la vida, resulta que el seu líder, Lluís Gavaldà, és fan nostre. La relació amb ell es remunta al 2017 quan ens va programar en un festival que organitzava a Tarragona. Versionar Pau va començar com una excusa per poder convidar-lo a estar amb nosaltres al concert de presentació de Casa Linda a Barcelona. Després del concert, el Lluís ens va incitar a canviar la lletra i la resta ja és història. Casualitats de la vida, la cançó feia 20 anys i vam decidir actualitzar la vida de Pau i imaginar com podria ser. Probablement, la versió més completa i rodona del disc.
Grita
Quan la decisió de fer aquest disc de versions ja era ferma va haver-hi un ampli període de cerca de candidates. Aquesta va ser probablement la cançó menys debatuda, ja que tots dos ho vam tenir clar des del moment en què va aparèixer damunt la taula. Més enllà del llegat de Pau Donés, és una cançó tan emocional i tan arrelada als nostres records que intentar fer una volta es va convertir en imprescindible.
Sono innamoratto di te
Enric (Lecocq) és amic del Joan des dels 14 anys i d’Aleix des que aquest coneix el Joan. És mig català mig francès, però per diverses casualitats de la vida li hem fet cantar en italià. La primera raó és perquè ja feia temps que ens rondava pel cap traduir algunes de les nostres cançons a l’italià i anar a viure a Itàlia un temps. L’altra és perquè recentment, l’Enric, s’ha casat amb la pistoiesa Carolina i, com a mostra d’amor, li va cantar “Sono Innamoratto di te” en un concert que vam fer l’any passat al poble.
Aixopluc
Cap al final de la gestació del disc ens vam adonar que ens faltava versionar algun grup de la nostra generació. Cosa que connectés amb els nostres inicis com a banda. Els mallorquins Da Souza era una banda als concerts dels quals vam acudir sovint i fins i tot vam poder compartir escenari. Una gran inspiració de proximitat.
Blueprint
La traducció de Blueprint ha estat un dels reptes més durs del disc. No és que les lletres de Fugazi siguin molt complexes, però les paraules estan molt ben mesurades per transmetre contundentment el que correspongui. Per sort, hem rebut l’aprovació d’Ian Mckaye, cosa que sempre s’agraeix. Sobre la nostra relació amb Fugazi segurament no cal afegir-hi res més. Tenim el nostre propi segell discogràfic, el nostre estudi d’enregistrament, la nostra tiquetera, etc.
Pau
Los dos somos muy fans de Els Pets y, por regalos de estos que te da la vida, resulta que su líder, Lluís Gavaldà, es fan nuestro. La relación con él se remonta a 2017 cuando nos programó en un festival que organizaba en Tarragona. Versionar Pau empezó como una excusa para poder invitarle a
estar con nosotros en el concierto de presentación de CasaLinda en Barcelona. Después del concierto, Lluís nos incitó a cambiar la letra y el resto ya es historia. Casualidades de la vida, la canción cumplía 20 años y decidimos actualizar la vida de Pau e imaginar cómo podría ser. Probablemente, la versión más completa y redonda del disco.
Grita
Cuando la decisión de hacer este disco de versiones ya era firme hubo un amplio período de búsqueda de candidatas. Esta fue probablemente la canción menos debatida, puesto que los dos lo tuvimos claro desde el momento en el que apareció encima de la mesa. Más allá del legado de PauDonés, es una canción tan emocional y tan arraigada a nuestros recuerdos que intentar darle una vuelta se convirtió en imprescindible.
Sono innamoratto di te
Enric (Lecocq) es amigo de Joan desde los 14 años y de Aleix desde que este conoce a Joan. Es medio catalán medio francés, pero por varias casualidades de la vida, le hemos hecho cantar en italiano. La primera razón es porque ya hacía tiempo que nos rondaba por la cabeza traducir algunas de nuestras canciones al italiano e irnos a vivir a Italia un tiempo. La otra es porque recientemente, Enric, se ha casado con la pistoyesa Carolina y, como muestra de amor, le cantó “Sono Innamoratto di te” en un concierto que dimos el año pasado en el pueblo.
Aixopluc
Hacia el final de la gestación del disco nos dimos cuenta de que nos faltaba versionar algún grupo de nuestra generación. Algo que conectara con nuestros inicios como banda. Los mallorquines DaSouza era una banda a cuyos conciertos acudimos a menudo e incluso pudimos compartir escenario. Una gran inspiración de proximidad.
Blueprint
La traducción de “Blueprint” ha sido uno de los retos más duros del disco. No es que las letras de Fugazi sean muy complejas, pero las palabras están muy bien medidas para transmitir contundentemente lo que corresponda. Por suerte hemos recibido la aprobación de Ian Mckaye, cosa que siempre se agradece. Sobre nuestra relación con Fugazi seguramente no hace falta añadir nada más. Tenemos nuestro propio sello discográfico, nuestro estudio de grabación, nuestra tiquetera, etc.
12 DIES, 12 CONCERTS
05-02 > Sala Apolo > Barcelona
06-02 > Sala Apolo > Barcelona
07-02 > Sala Moon > Valencia
08-02 > Sala Mamba > Murcia
09-02 > Sala Custom > Sevilla
10-0 > Teatro Eslava > Madrid
11-02 > Teatro Eslava > Madrid
12-02 > Sala Capitol > Santiago
13-02 > Teatro Aléniz > Gijón
14-02 > Jimmy Jazz > Vitoria
15-02-2025 > Escenario Santander
16-02-2025 > Sala Oasis > Zaragoza
Les entrades ja estan a la venda a la web www.calavento.com
Bolos
La Sala Upload celebra el seu 10è aniversari
La Sala Upload, un dels principals epicentres de la música independent en viu i club de clubs de Barcelona, celebra el seu 10è aniversari amb un esdeveniment especial de dos dies, els propers 31 de gener i 1 de febrer. Per commemorar una dècada d’activitat, l’espai ha preparat una programació de concerts i sessions de discjòqueis que reflecteixen la diversitat i l’essència underground de la seva proposta.
El divendres 31 de gener obrirà amb un cartell explosiu: Aiko El Grupo, Diamante Negro, Sandré, Will Spector y Los Fatus, Beta Máximo y Go Cactus, seguit per les sessions de DJ Trapella, Mestre Xavier & Shorsh. La celebració continuarà el dissabte 1 de febrer amb The Mystery Lights, Gurriers, Minibús Intergalàctic i Roberta Lips, tancant amb els sets de Julian Reca, Xtrarradio DJs i Llamadas Perdidas DJs.
Un referent de la música a Barcelona
Des de la seva obertura, la Sala Upload ha acollit més de 300 actuacions anuals i ha esdevingut un espai clau per a la música en directe i l’escena electrònica de la ciutat. La seva programació abasta gèneres com psicodèlia, afrobeat, techno, punk, garatge, rock i trap, entre d’altres. Aquesta diversitat ha permès que actuïn artistes de la talla de The Sonics, C. Tangana, Amyl and The Sniffers, Nathy Peluso, Temples, Bad Gyal, Seth Troxler, Shannon and the Clams, Ms Nina, Kikagaku Moyo, Anti-Flag, Spectrum , Pestilence i Moon Duo, entre molts altres.
El 2019, la sala va ser reconeguda com a “Millor club de Barcelona” per la revista Time Out i, el 2021, va ser finalista en la categoria de Millor programació de sales de concerts als premis de la indústria musical. A més, el seu compromís amb la diversitat es reflecteix en l’acollida d’una vintena de clubs d’avantguarda i creativitat, incloent-hi propostes LGTBIQ+ com ara: La Bellaquera, Fiesta Wacha, Me siento extraña, Manuelas, o d’integració de la cultura africana moderna com Voodoo Club. A més d’altres petits festivals com: Nou Renou, Gambeat Weekend, Ombra, Greetings from Bcn, Males Arts o Sardina Fest.
Més enllà de la música: una comunitat creativa
Des del 2015, la sala és gestionada per l’empresa responsable de projectes com el Barcelona Psych Fest, el Gambeat Weekend, el Picnic Beat o el club de “perreo” combatiu La Bellaquera. A més, des del 2022 forma part també de la gestió de la Sala Paral.lel 62 i compta amb el seu propi segell discogràfic Magic Mountain Records.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga