PYLAR presenta “Abysmos”, segona part de la trilogia que va iniciar fa tres anys amb “Horror Cósmyco”. Queden encara grups que facin plans a llarg termini?

Al setè àlbum d’estudi PYLAR persevera en la seva llarga recerca dels límits del metall, aquest gènere immortal objecte de les lleialtats més imperecederes, nínxol entre els nínxols. Però l’eternitat, ja se sap, comporta erosió, i per això PYLAR estan determinats a recuperar la primigènia capacitat de desafiament que va guanyar al metall la fama fa més de mig segle. Potser és per aquest motiu que la premsa especialitzada internacional s’ha rendit als peus dels sevillans, portada a Metal Hammer i premier a Decibel o Metal Injection inclosos.

Raúl Pérez ha manofacturat amb PYLAR a La Mina un so hipnòtic per a “Abysmos”, alhora omnipresent i evasiu. Una densíssima textura que inclou potentíssimes percussions atàviques, guitarres de les que fan moure els àmplis, trompetes apocalíptiques i violins. Un nucli on s’integren veus monacals cantant en alfabets oblidats, recitant fragments de llibres prohibits destinats a deslligar forces ocultes.

Sempre al camí de l’erudició i l’ocult, gravitant al voltant d’idees com la pèrdua del seny, PYLAR compten de nou per als seus textos amb la col·laboració de Francisco Jota-Pérez, a més d’incorporar a les fonts la Cyclonopedia de Reza Negarestani , obra de culte a l’exacta intersecció entre la ciència-ficció i la filosofia.

Amb aquest grapat d’ingredients PYLAR porten davant el món “Abysmos”, dirigit a reescriure el futur del seu gènere i destinat al teu delit, com van fer al seu dia en l’àmbit literari obres com Moby-Dick, Los Cantos de Maldoror, o El Quijote.