Novetats discogràfiques

“Crísper en el hi hat”, EP de debut de Cachito Turulo, component dels Fasenuova

Publicat fa

3 anys concretament

16/06/2023

Per

Arni

Cachito Turulo és un extraterrestre. Qualsevol que hagi seguit de prop la trajectòria immaculada dels gloriosos Fasenuova s’ha pogut adonar que la visceralitat i imaginació del seu frontman, Ernesto Avelino, no tenien cap comparació al nostre país i gairebé enlloc. Que d’aquella ment en sortien cançons, idees, frases i inquiets absolutament immortals. Un cop enterrada la Fase, Ernesto Avelino es va posar a cuinar a foc lent el que vindria després. I en comptes d’acomodar-se en territori conegut, va decidir saltar al buit i no mirar enrere. Ara Ernesto Avelino és Cachito Turulo: benvinguts al futur.

Tot a “Crísper en el hi hat” és caos i és ball. La música de Cachito Turulo convida per igual a la disbauxa hedonista ia calar foc a la ciutat, a muntar-se en un metxa i desaparèixer a la nit, a fusionar carn i màquina en un ens aclaparador. En un moment en què la música urbana agonitza d’èxit i d’autocomplaença, aquest veterà del futur ens ensenya un camí nou, salvatge i desafiador. Cachito Turulo fa fallida els vímets del hip hop industrial, agafa un ritme de reggaetó i el recargola fins a deixar-lo irreconeixible, capturant l’energia del seu arrasador i impredictible directe en un EP rodó.

Quatre cançons mutants, pertorbadores com un còmic de Junji Ito o una pel·lícula de Tsukamoto i alhora addictives i necessàries. Urgents com el millor punk, com aquest “Amorens” amb què obre i que té aspectes de hit durador. Salvatges com aquest “Ta cortao” en què Cachito Turulo s’erigeix com un predicador del glitch, com un personatge multifacètic i impredictible. Experimentals com “6de6”, la particular ars poètica del nou artefacte d’Ernesto Avelino, de pulsació dub i fraseig trencadís. Rodones com “Omayomi”, l’única cançó que coneixíem fins ara i una declaració d’intencions en tota regla: síncope i tensió, futurisme i deliri postdigital anant de la mà.

Ernesto Avelino ha estat ben acompanyat al llarg del camí que l’ha portat a ser Cachito Turulo. Amb ell han estat Gonso i Willy de Somos la Herencia ajudant a donar forma a un projecte libèrrim, exercint de nexe intergeneracional i de productors (no tan) a l’ombra. També Alex Gatos, al capdavant tècnic dels enregistraments, mà dreta a l’hora de capturar aquesta energia de concert salvatge inherent a les cançons de l’EP. Tots junts com un exèrcit en un front comú, sabent que es portaven entre mans una mica gran, una cosa única. Aquesta cosa és “Crísper en el hi hat”. D’aquí a l´eternitat.

Temes relacionats:cachitoturulo humointernacional

Novetats discogràfiques

La banda de hardcore punk de Boston, HAYWIRE, presenta un nou avançament del seu esperat àlbum, que veurà la llum aquesta tardor a través de Roadrunner Records

Published

1 setmana ago

22/08/2026

Arni

Haywire, una de les bandes més representatives de la nova generació del hardcore punk de Boston, la banda ens presenta “Interstate Love Affair”, nou single i un dels temes principals del seu proper àlbum, “I Don’t Wanna Say Goodbye”, que veurà la llum aquesta tardor a través de Roadrunner Records.

“Interstate Love Affair” resumeix bona part de la identitat de Haywire: la contundència del hardcore clàssic de Boston que es troba amb l’actitud de l’street punk i l’Oi!, donant forma a un tema directe, visceral i construït al voltant d’aquesta energia col·lectiva que defineix tant les cançons com els explosius concerts.

Sorgits dins de la nova generació que manté viva la històrica escena de Nova Anglaterra, Haywire han passat de fer-se un nom als circuits hardcore nord-americans a convertir-se en una presència cada vegada més habitual en escenaris internacionals, recolzats per una intensa activitat en directe i diverses gires internacionals.

El 2025, la banda va acompanyar Dropkick Murphys durant la seva gira europea, estrenyent encara més els vincles entre dues generacions del punk de Boston. Aquesta connexió es va materialitzar posteriorment a New England Forever, un llançament conjunt publicat al març de 2026 que reuneix vuit cançons entre temes originals, versions i col·laboracions, reivindicant les arrels obreres i la identitat musical de Nova Anglaterra.

Amb “Interstate Love Affair”, Haywire obren ara una nova etapa. El single serveix com a avançament de ‘I Don’t Wanna Say Goodbye”, un àlbum que veurà la llum aquesta tardor i que confirma l’aposta de la banda per portar el so, l’actitud i el sentiment de pertinença de Boston a una audiència cada vegada més gran.

El llançament arriba a més en un moment especialment intens per a Haywire. Després del seu pas per Sound & Fury, la banda viatjarà a Austràlia del 20 al 28 d’agost, abans de continuar amb una extensa agenda de concerts als Estats Units juntament amb alguns dels noms més importants del punk i el hardcore contemporani.

Entre les properes dates destaquen la seva actuació juntament amb Turnstile a Milwaukee, diverses dates amb Circle Jerks, així com la seva participació a festivals com Louder Than Life, Riot Fest, Four Chords Festival, CBGB Festival, Aftershock, Furnace Fest, Sick New World i Warped Tour.

Amb “Interstate Love Affair”, Haywire consoliden la seva posició com una de les bandes que estan portant el llegat del hardcore de Boston cap a una nova generació, mantenint intactes els elements que han definit històricament l’escena de Nova Anglaterra: cançons directes, actitud, comunitat i una identitat construïda a força de carretera i escenaris.