Bolos
Tricky presentarà el seu nou disc “ununiform” a Barcelona
Tricky ens visitarà al març per presentar les cançons del seu nou disc, “ununiform”, el tretzè LP de la seva carrera, publicat al setembre del 2017. També berlinès en la seva gestació, igual que el seu anterior treball, “Skilled Mechanics” (2016) , llevat de quatre talls creats a Moscou, és potser, el seu més evident viatge discogràfic dins de la felicitat i el relaxament que té actualment a la capital alemanya.
Tricky és algú que accepta el seu llegat i que està en pau amb el trip-hop. Tot i així, fins i tot en els seus opaques i críptiques lletres es palpa el seu sentit de l’aventura, aquest hipnotisme musical que no (li) abandona. Les seves dues actuacions tindran lloc a Madrid el 3 de març (en Cool Stage) i el 4 a Barcelona (Bikini). La venda d’entrades per als dos concerts s’ha posat en marxa el divendres 22 de desembre.
El britànic va saltar a la palestra a principis dels 90, quan Bristol era aquell formiguer. Tricky (àlies artístic del músic britànic Adrian Thaws) formava part llavors de The Wild Bunch, troupe rapera de la metamorfosi va sortir Massive Attack. Quan aquests van treure el seu cèlebre “Blue Lines” el 1991, un dels àlbums que va marcar la dècada, els rapejats crucials que va ficar Tricky van fer arquejar celles. Poc després va aparèixer el seu primer single, “Aftermath”, i es va fer més evident que hi havia un estel trencant la closca. El que finalment va poder aconseguir amb el seu debut llarg, “Maxinquaye” (1995), i també amb els dos següents, “Nearly Gold” i “Pre-Millennium Tension”, ambdós del 1996. Una tripleta de visió i imaginació, el so semblava no tenir precedents i predeia un nou futur. En realitat, sí que hi havia un precedent clar, que era la porta oberta per Massive Attack, però a mans de Tricky això no va conduir, com va passar amb molts que es van pujar a aquest carro, cap a territoris confortables. Tampoc va derivar en fons musical de reunions socials. Les cançons de Tricky es movien per llocs fantasmagòrics on als gèneres se’ls donava la volta, entre sensacions amenaçadors. Establert entre els noms que marcaven l’actualitat, fins 2003 va seguir publicant amb assiduïtat, amb “Juxtapose” (1999) com a obra més destacada, però rebaixant l’exigència. Desaparegut durant un lustre per agafar aire, va tornar el 2008 amb el autobiogràfic “Knowle West Boy”, fort però accessible, en el qual recuperava el pols de la seva trilogia inicial. Des de llavors i fins al 2015, tres àlbums més en la mateixa línia. L’últim d’aquesta trilogia, “Adrian Thaws”, amb una notòria diversificació d’influències i sense zones de seguretat. Aquest risc continua sent la seva meta. Un nou exemple d’això va ser “Skilled Mechanics”, de gener de 2016, on la seva veu es va posar al capdavant del projecte amb un protagonisme com feia temps no se’l veia. Gestat a Berlín (on resideix des de fa tres anys), l’àlbum compta amb diverses col·laboracions, sent les més notòries la de DJ Milo -un dels seus escuders primordials i
la primera persona amb qui Tricky va gravar; un viatge als temps de The Wild Bunch-, que participa en cinc dels tretze talls, aportant-los aire de hip hop de vella escola, però res caduc sinó molt modern, i amb Luke Harris, la seva bateria a les últimes gires. Abraçar el canvi, seguir movent-se i mutant, és el que manté a Tricky vital com a artista. Amb “ununiform” torna a inventar-se una nova empremta.
3 de març – MADRID – Cool Stage – Entrades a la venda a partir del divendres 22 de desembre en https://www.ticketea.com/entradas-concierto-tricky-tour-2018-madrid/
4 de març – BARCELONA – Bikini -Entrades a la venda a partir del divendres 22 de desembre en https://www.ticketea.com/entradas-concierto-tricky-tour-2018-barcelona/
Art Visual
“De cara / esmolada”, el nou videoclip de Remei de Ca la Fresca
“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”
Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).
Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.
Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).
La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.
Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.
PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga