Art Visual
Premi Honorífic terrorMolins 2018 a Jack Taylor
Només cal entrar en alguna web especialitzada en cinema com ara Filmaffinity o IMDB per confirmar l’enorme llegat d’aquest senyor nascut George Brown Randall a Oregon (EUA) fa 82 anys i conegut per tots els amants del cinema fantàstic de debò com Jack Taylor. Un profà no deixarà de sentir-se sorprès per la quantitat de títols en què ha treballat aquest etern galant d’intensos ulls blaus des del seu debut en 1953, al seu país d’origen, en el programa de Jack Benny compartint repartiment amb Marilyn Monroe. Després es traslladaria a Mèxic per acabar finalment a Espanya on es produeix el gruix de la seva filmografia.
Thriller, aventures, drama, eròtic, western, no hi ha gènere que se li resisteixi, però és en el fantàstic, del terror a la sci-fi, on ha deixat una empremta més profunda. En el seu intens periple cinematogràfic ha treballat a les ordres de Jesús Franco, John Milius, Ridley Scott, Roman Polanski, Vicente Aranda o Milos Forman entre molts altres, i ha estat company de repartiment de Christopher Lee, Herbert Lom, Victoria Abril, Paul Naschy, Klaus Kinsky, Iciar Bollain, Johnny Depp, Patty Shepard, Ray Milland i un inacabable i atractiu etcètera.
A banda de la nostra veneració incondicional, el nostre homenatge passa per la projecció d’un curt però sentit documental, Jack Taylor, testigo del fantástico escrit i dirigit per Diego López.
Projeccions de “Jack Taylor, testigo del fantástico” amb el director Diego López i el propi Jack Taylor:
DIVENDRES 16 DE NOVEMBRE, 18:00h – LA GÒTICA
DIVENDRES 16 DE NOVEMBRE, 21:15h – LA PENI
Art Visual
“De cara / esmolada”, el nou videoclip de Remei de Ca la Fresca
“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”
Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).
Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.
Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).
La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.
Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.
PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga