Novetats discogràfiques
Es reedita “LP” d’Els Surfing Sirles per primera vegada en vinil i amb material inèdit

Si hi ha una banda clau en l’underground barceloní del nostre segle es tracta, sens dubte, d’Els Surfing Sirles. “El que ens mou és el desig de trencar totes les coses”, cantaven. I en tots els seus incendiaris concerts van estar a un mil·límetre de demostrar-ho. Van portar el rock’n’roll fins aquell límit on actitud i soroll esclaten per regalar una explosió d’idees. Gràcies a ells, poesia i punk es van donar fugaçment la mà.
El quartet format per Martí Sales (veu i guitarra), Guillem Caballero (orgue i coros), Uri Caballero (guitarra) i Xavi Garcia (bateria) va tenir una vida breu però ens va llegar un grapat d’àlbums imprescindibles, des del primigeni “Nedant en l’ambulància” fins al pòstum “Música de consum”, passant per l’emblemàtic “Romaní, semen i sang”, tots tres ja publicats en vinil al seu dia.
Quedava el deute, doncs, d’arrodonir la seva discografia amb l’edició en vinil del seu segon disc, el primer que van publicar sota el segell Bankrobber: “LP”. Aquest disc, que atresora algunes de les seves cançons més emblemàtiques com “El trineu”, “Han atropellat el gat” o l’aclaparadora “Cap al sol”, es presenta ara en format doble, amb els temes remasteritzats per Victor García a partir de l’enregistrament original fet per Joan Colomo.
A més de totes les cançons del disc original, a la cara D hi trobem alguns temes addicionals recuperats de la mateixa sessió. Entre ells destaca l’himne inèdit “La història de com tot desapareix”, aka “La Clota”, cantada a ple pulmó en desenes de concerts i que tan sols havia aparegut en el disc d’homenatge a Uri Caballero. També es recupera “No som res” (del split single amb Mujeres, “Eix transversal”) i una versió llarga de “Saltamarges”. I tanca el volum“Fanfàrria”, que sonava sense acreditar en l’edició en CD.
Si en el seu moment ja vam parlar d’aquest disc com d’una obra magna del punk ibèric, ara –transcorreguts uns anys- aquesta percepció no només es manté sinó que va creixent amb el temps. Reeditar aquest disc en vinil era un deute, sí, i feliçment ara podem saldar-lo.

Novetats discogràfiques
“Increíble” és el nou avançament del proper disc de LORENA ÁLVAREZ que sortirà a la llum a la tardor

Després de “Guíame”, Lorena Álvarez ens desvetlla una altra de les cançons que componen el seu nou disc que veurà la llum a la tardor. “INCREÍBLE”, una fresca i estiuenca cançó d’aire rumber en què la cantautora asturiana fa de cor fort, converteix l’honestedat en una virtut, i ens parla d’aquells homes covards que davant d’una dona increïble, s’espanten i fugen corrents. Parla de ser valenta, de ser sincera i de lliurar el cor sencer en tot el que es fa, costi el que costi, cosa a què la inclassificable artista ens té acostumats.
Així com “Guíame” és una pregària, la història d’una dona trencada que traspassada per la tendresa, aprèn a recompondre’s una vegada i una altra, Increïble més aviat és un crit de sana ràbia, una cosa així com: no em vols? Tu t’ho perds! Lorena Álvarez, sempre empoderada! Recorrent a la gràcia i la tendresa!
S’acompanya en aquesta entrega de les gresques de Soleá Morente, que aporten l’aire festiu i flamenc a aquesta rumba a l’estil de Lorena, amant confessa del gènere.
“Increíble” ve acompanyada d’un vídeo així mateix increïble, un vídeo que també és un catàleg de les coses increïbles que fa la Lorena. Filmat per ella mateixa amb la càmera del mòbil als voltants del seu poble, San Antolín de Ibias, comptant amb l’ajuda dels seus veïns i amics.
LORENA ÁLVAREZ, A SU AIRE
Hi ha una nissaga d’artistes difícils de classificar, perquè la seva obra es resisteix a deixar-se limitar per una etiqueta. LORENA ÁLVAREZ (Sant Antolín de Ibias, 1983) pertany a aquesta nissaga. “Un vers lliure dins del panorama musical espanyol”, “cantautora punk”, “una ànima inquieta que destil·la espontaneïtat”, o “referent de la cançó d’autora contemporània” són algunes de les qualificacions de les quals ha estat objecte, però ella s’escapoleix, obcecada en no convertir-se en una lleona domesticada obligada a passar per un passo amb la ferma convicció que la poesia i la música encara tenen alguna cosa a dir en aquests temps i sobretot que l’art no és on ens volen fer creure que està.
Compositora, productora i intèrpret, també pintora, després de la publicació de La Cinta (Sones, 2011), el seu primer LP Anònim (Sones, 2012), l’EP Dinamita (Producciones Doradas, 2014), el LP Colección de Canciones Sencillas (Primavera Labels 2 els Rondadors de la Val D´Echo (El Volcán Música, 2021), LORENA ÁLVAREZ, que va irrompre en l´escena musical com un bufa d´aire fresc i de manera visionària va explorar i va reivindicar les possibilitats de la música folklòrica, ha aconseguit traspassar els límits habituals de la música tradicional i situar-la de la mà sense complexos.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga