Novetats discogràfiques
Es reedita “LP” d’Els Surfing Sirles per primera vegada en vinil i amb material inèdit
Si hi ha una banda clau en l’underground barceloní del nostre segle es tracta, sens dubte, d’Els Surfing Sirles. “El que ens mou és el desig de trencar totes les coses”, cantaven. I en tots els seus incendiaris concerts van estar a un mil·límetre de demostrar-ho. Van portar el rock’n’roll fins aquell límit on actitud i soroll esclaten per regalar una explosió d’idees. Gràcies a ells, poesia i punk es van donar fugaçment la mà.
El quartet format per Martí Sales (veu i guitarra), Guillem Caballero (orgue i coros), Uri Caballero (guitarra) i Xavi Garcia (bateria) va tenir una vida breu però ens va llegar un grapat d’àlbums imprescindibles, des del primigeni “Nedant en l’ambulància” fins al pòstum “Música de consum”, passant per l’emblemàtic “Romaní, semen i sang”, tots tres ja publicats en vinil al seu dia.
Quedava el deute, doncs, d’arrodonir la seva discografia amb l’edició en vinil del seu segon disc, el primer que van publicar sota el segell Bankrobber: “LP”. Aquest disc, que atresora algunes de les seves cançons més emblemàtiques com “El trineu”, “Han atropellat el gat” o l’aclaparadora “Cap al sol”, es presenta ara en format doble, amb els temes remasteritzats per Victor García a partir de l’enregistrament original fet per Joan Colomo.

A més de totes les cançons del disc original, a la cara D hi trobem alguns temes addicionals recuperats de la mateixa sessió. Entre ells destaca l’himne inèdit “La història de com tot desapareix”, aka “La Clota”, cantada a ple pulmó en desenes de concerts i que tan sols havia aparegut en el disc d’homenatge a Uri Caballero. També es recupera “No som res” (del split single amb Mujeres, “Eix transversal”) i una versió llarga de “Saltamarges”. I tanca el volum“Fanfàrria”, que sonava sense acreditar en l’edició en CD.
Si en el seu moment ja vam parlar d’aquest disc com d’una obra magna del punk ibèric, ara –transcorreguts uns anys- aquesta percepció no només es manté sinó que va creixent amb el temps. Reeditar aquest disc en vinil era un deute, sí, i feliçment ara podem saldar-lo.
Novetats discogràfiques
AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies
El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.
Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.
La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.
Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.
Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.
Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.
COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
