Novetats discogràfiques
Es reedita “LP” d’Els Surfing Sirles per primera vegada en vinil i amb material inèdit
Si hi ha una banda clau en l’underground barceloní del nostre segle es tracta, sens dubte, d’Els Surfing Sirles. “El que ens mou és el desig de trencar totes les coses”, cantaven. I en tots els seus incendiaris concerts van estar a un mil·límetre de demostrar-ho. Van portar el rock’n’roll fins aquell límit on actitud i soroll esclaten per regalar una explosió d’idees. Gràcies a ells, poesia i punk es van donar fugaçment la mà.
El quartet format per Martí Sales (veu i guitarra), Guillem Caballero (orgue i coros), Uri Caballero (guitarra) i Xavi Garcia (bateria) va tenir una vida breu però ens va llegar un grapat d’àlbums imprescindibles, des del primigeni “Nedant en l’ambulància” fins al pòstum “Música de consum”, passant per l’emblemàtic “Romaní, semen i sang”, tots tres ja publicats en vinil al seu dia.
Quedava el deute, doncs, d’arrodonir la seva discografia amb l’edició en vinil del seu segon disc, el primer que van publicar sota el segell Bankrobber: “LP”. Aquest disc, que atresora algunes de les seves cançons més emblemàtiques com “El trineu”, “Han atropellat el gat” o l’aclaparadora “Cap al sol”, es presenta ara en format doble, amb els temes remasteritzats per Victor García a partir de l’enregistrament original fet per Joan Colomo.

A més de totes les cançons del disc original, a la cara D hi trobem alguns temes addicionals recuperats de la mateixa sessió. Entre ells destaca l’himne inèdit “La història de com tot desapareix”, aka “La Clota”, cantada a ple pulmó en desenes de concerts i que tan sols havia aparegut en el disc d’homenatge a Uri Caballero. També es recupera “No som res” (del split single amb Mujeres, “Eix transversal”) i una versió llarga de “Saltamarges”. I tanca el volum“Fanfàrria”, que sonava sense acreditar en l’edició en CD.
Si en el seu moment ja vam parlar d’aquest disc com d’una obra magna del punk ibèric, ara –transcorreguts uns anys- aquesta percepció no només es manté sinó que va creixent amb el temps. Reeditar aquest disc en vinil era un deute, sí, i feliçment ara podem saldar-lo.
Novetats discogràfiques
SAL DEL COCHE tornen amb “Salir de casa” i un 7” d’edició limitadíssima
Sal del coche tornen amb “Salir de casa”, aquesta empenta que de vegades fa falta per tirar endavant; aquesta veu interior que et parla amb amabilitat i t’ajuda a veure les coses clares. La que et diu: «Chico, eso no es un buen negocio», i no te’n queda cap altra que fer alguna cosa. La cançó ja està disponible a totes les plataformes perquè l’escoltis i la gaudeixis. Però, a més, pots fer-te amb un 7” limitadíssim, amb portada de PVC transparent serigrafiat i dues postals impreses a doble cara al seu interior. El disc a més inclou una altra cançó que podràs escoltar molt aviat, però que, de moment, només pots descobrir si et fas amb el disc físic.
Sal del coche són la banda més lliure que un pugui concebre. Són tan lliures que ni tan sols es poden definir com una banda a l’ús, sinó com una mena d’agrupació sense nombre fix de membres que gira al voltant de Lizardi, Alberto i Jangitz, tres músics biscaïns per als quals la idea de gènere musical és poc més que un destorb trist i limitador.
Perquè si un és capaç d’unir en cançons rodones i sense solució de continuïtat el crim, la no-wave, el footwork, l’ASMR, les influències neoclàssiques i pràcticament qualsevol matèria sonora que se li pugui venir a un a la ment, què són els gèneres? Poca cosa més que paraules que s’emporta el vent.
Sal del cotxe són pura música en moviment, pura desconstrucció de qualsevol patró previ, del post-punk, de l’electrònica de ball i del hip hop. Són moure el cos fins que cruixa cada vèrtebra i perilli cada os, són com un grup de punk funk que se sap el fet, és simple de memòria, com una banda sortida del No New York aterrada en plena ria del Nervión amb el catàleg de Hyperdub Records sota el braç. Són una explosió de ball i inquiets melòdics i llibertat creativa i de color al gris que ens envolta. Això són Sal del Coche avui. Vés a saber què són demà. Segur que ni ells ho saben, i millor que sigui així.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
