Connect with us

Bolos

F/E/A – Forces Elèctriques d’Andorra presenta “Vèrtebra” amb visuals a càrrec de Javi Cadavieco

Publicat fa

el

Formats el 2013 a partir de les obsessions comunes d’un heterodox grup de músics i activistes de l’underground mallorquí (gent provinent de grups tan diferents com Marasme i Lost Fills, Too Ugly To Prostitute i Crash), F/E/A (acrònim de Forces Elèctriques d’Andorra) ha evolucionat al llarg dels anys i amb cadascun dels seus projectes, establint-se com un ferotge col·lectiu capaç tant d’atrevir-se amb el més ambiciós projecte artístic (la performance sonora [Cambra Obscura], per exemple) com de reduir-ho tot a cendres i a escomeses de renou blanc i repeticions infinites. Les seves fixacions, de fet, passen per bandes no gaire amables, precisament, com Swans o Sunn O))), encara que també s’han de citar altres referències com GY!BE, Mono o Russian Circles.

Amb “Vèrtebra”, el grup debuta amb El Segell del Primavera i ho fa amb el seu treball més contundent i rodó fins a la data, un disc produït per John K Erskine, responsable de les primeres gravacions de bandes com Sonic Youth o Swans i estret col·laborador de Glenn Branca.

Gravat i mesclat a mitges entre el barri obrer de La Soledat de Palma i els estudis GBP de East Lansing, Michingan, “Vèrtebra” accentua tot allò que havia definit el so de la banda fins ara. Tant el primitivisme atàvic de “PL5”, una mena de nova versió de “One Note Samba”, un dels seus primers temes, o l’èpica cinematogràfica de “Corvet”, sonen familiars. Però en aquest nou disc hi ha també terrenys nous que fins ara el grup no havia explorat.

D’entrada, “Aubats” és un viatge d’anada i tornada sense pausa, des d’aquells primers lúgubres tocs de campana fins a la concatenació de catarsis finals (accentuats pel xel·lo d’Elisabetta Monacelli), seguit dels aires de thriller psicològic de “Gin Wilder”. I després hi ha “Sira”. F/E/A mai havien sonat així, tan vulnerables i íntims, una intimitat encara més evident en el tram final del disc, amb un magistral Mark Cunningham que va gravar a la primera una coda de trompeta que et deixa sense alè.
És aquí on ha brillat la feina d’Erskine: en saber capturar la banda amb naturalitat, accentuant virtuts que ells mai havien sabut veure, animant-los a fer les coses com les sentien i després mesclant el disc de manera que tot trobés de forma orgànica el seu propi espai.

Des dels seus inicis, F/E/A ha fet de la simplicitat i la contundència el seu dogma, sonant a estones hipnotitzants i narcòtics, deixant anar la seva vena psicodèlica, per a continuació mostrar la seva cara més monolítica, marcial i primària. Però sempre hi és també la voluntat d’evocar paisatges més enllà de l’horitzó.

És aquest esperit el que va donar forma als seus dos primers treballs, “F/E/ A” (2013) i “Pastor” (Boira Discos/Espora Records, 2014), un alè que mantenien en el seu anterior “Congo”, inspirat pels relats de Joseph Conrad.

A “Vèrtebra” la inspiració ha estat més dispersa, però el disc ha acabat intoxicant-se pel clima d’hostilitat política que vivim. D’aquí que el grup, per a la portada, hagi decidit crear la bandera del seu propi estat imaginari, la seva república autàrquica: un país on la policia no agredeix dones majors perquè volen anar a votar i on no es tanca la gent a la presó pel que diu o pel que pensa; un país on pots ser el que vulguis, estimar qui vulguis, sentir el que vulguis; una nació sense odi ni rancor, sense dogmes ni rei ni religió, una pàtria sense territori per a tots aquells que pensen que qualsevol individu és més important que un bocí de tela de colors, tots units i lliures sota un cel gris, rosa i negre, la vèrtebra d’un nou món.

23 de maig 2019
22.00h
Cine Ciutat # C/. Emperadriu Eugenia, 6. 07010 Palma De Mallorca
Entrada 10€ taquilla i 8€ anticipada
Aforament limitat!!

www.bubota.net

Bolos

BRIGHTON 64, últim disc, última gira

Published

on

By

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.

El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».

L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.

Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.

Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:

«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.

Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur  les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.

BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».

Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.