Bolos
F/E/A – Forces Elèctriques d’Andorra presenta “Vèrtebra” amb visuals a càrrec de Javi Cadavieco
Formats el 2013 a partir de les obsessions comunes d’un heterodox grup de músics i activistes de l’underground mallorquí (gent provinent de grups tan diferents com Marasme i Lost Fills, Too Ugly To Prostitute i Crash), F/E/A (acrònim de Forces Elèctriques d’Andorra) ha evolucionat al llarg dels anys i amb cadascun dels seus projectes, establint-se com un ferotge col·lectiu capaç tant d’atrevir-se amb el més ambiciós projecte artístic (la performance sonora [Cambra Obscura], per exemple) com de reduir-ho tot a cendres i a escomeses de renou blanc i repeticions infinites. Les seves fixacions, de fet, passen per bandes no gaire amables, precisament, com Swans o Sunn O))), encara que també s’han de citar altres referències com GY!BE, Mono o Russian Circles.
Amb “Vèrtebra”, el grup debuta amb El Segell del Primavera i ho fa amb el seu treball més contundent i rodó fins a la data, un disc produït per John K Erskine, responsable de les primeres gravacions de bandes com Sonic Youth o Swans i estret col·laborador de Glenn Branca.
Gravat i mesclat a mitges entre el barri obrer de La Soledat de Palma i els estudis GBP de East Lansing, Michingan, “Vèrtebra” accentua tot allò que havia definit el so de la banda fins ara. Tant el primitivisme atàvic de “PL5”, una mena de nova versió de “One Note Samba”, un dels seus primers temes, o l’èpica cinematogràfica de “Corvet”, sonen familiars. Però en aquest nou disc hi ha també terrenys nous que fins ara el grup no havia explorat.
D’entrada, “Aubats” és un viatge d’anada i tornada sense pausa, des d’aquells primers lúgubres tocs de campana fins a la concatenació de catarsis finals (accentuats pel xel·lo d’Elisabetta Monacelli), seguit dels aires de thriller psicològic de “Gin Wilder”. I després hi ha “Sira”. F/E/A mai havien sonat així, tan vulnerables i íntims, una intimitat encara més evident en el tram final del disc, amb un magistral Mark Cunningham que va gravar a la primera una coda de trompeta que et deixa sense alè.
És aquí on ha brillat la feina d’Erskine: en saber capturar la banda amb naturalitat, accentuant virtuts que ells mai havien sabut veure, animant-los a fer les coses com les sentien i després mesclant el disc de manera que tot trobés de forma orgànica el seu propi espai.

Des dels seus inicis, F/E/A ha fet de la simplicitat i la contundència el seu dogma, sonant a estones hipnotitzants i narcòtics, deixant anar la seva vena psicodèlica, per a continuació mostrar la seva cara més monolítica, marcial i primària. Però sempre hi és també la voluntat d’evocar paisatges més enllà de l’horitzó.
És aquest esperit el que va donar forma als seus dos primers treballs, “F/E/ A” (2013) i “Pastor” (Boira Discos/Espora Records, 2014), un alè que mantenien en el seu anterior “Congo”, inspirat pels relats de Joseph Conrad.
A “Vèrtebra” la inspiració ha estat més dispersa, però el disc ha acabat intoxicant-se pel clima d’hostilitat política que vivim. D’aquí que el grup, per a la portada, hagi decidit crear la bandera del seu propi estat imaginari, la seva república autàrquica: un país on la policia no agredeix dones majors perquè volen anar a votar i on no es tanca la gent a la presó pel que diu o pel que pensa; un país on pots ser el que vulguis, estimar qui vulguis, sentir el que vulguis; una nació sense odi ni rancor, sense dogmes ni rei ni religió, una pàtria sense territori per a tots aquells que pensen que qualsevol individu és més important que un bocí de tela de colors, tots units i lliures sota un cel gris, rosa i negre, la vèrtebra d’un nou món.
23 de maig 2019
22.00h
Cine Ciutat # C/. Emperadriu Eugenia, 6. 07010 Palma De Mallorca
Entrada 10€ taquilla i 8€ anticipada
Aforament limitat!!
Bolos
SELVA NUA anuncia una aturada indefinida i quatre concerts de comiat
Els lleidatans Selva Nua anuncien una aturada indefinida en la seva activitat musical, i ho fan amb una gira de quatre concerts de comiat, que culminarà el proper 19 de juny amb un concert final a la sala Razzmatazz de Barcelona, i que passarà abans per Lleida (10/5, Camps Elisis), Sabadell (28/5, Festival Observa), i Santa Coloma de Queralt(30/5, Festival Maig).
“Selva Nua ens aturem indefinidament. Després d’un trajecte de 6 anys, hem decidit parar per mirar endins i cuidar-nos. Encara ho estem processant, però sens dubte mirar enrere ens fa posar la pell de gallina. Hem viscut coses que mai hauríem imaginat i només us podem donar les gràcies per acollir la nostra música amb tant d’amor i per la confiança que ens heu regalat des del primer dia.
Gràcies especials a les persones que, d’una manera o altra, heu ajudat a fer possible el creixement selvàtic. Dos discos que no només recullen cançons, sinó hores i hores de feina, vivències, quilòmetres, emocions de tota mena, riures, nervis i una bona pila de concerts que guardarem per sempre com un tresor.
No volem marxar sense despedir-nos com cal. Per això farem una minigira de 4 concerts que finalitzarà el 18 de juny a la sala Razzmatazz de Barcelona.”

El grup va néixer el 2020 de la mà de Joana Jové, Adrià Garcia i Gerard Català, provinents de diferents poblacions de la rodalia de Lleida, però que vivien repartits entre Barcelona, Tarragona i Girona. La distància no va ser un problema, sinó un al·licient, per tal que en el moment més cru d’aquella pandèmia gravessin una cançó, “Nuvolosa”, que -sorpresa- els obriria algunes portes.
I és que sense proposar-s’ho gaire, van guanyar el concurs de talents confinats que organitzaven les Cases de la Música. El premi era gravar un disc, que es va cuinar a foc lent fins que el 2022 van publicar el seu debut “Momentani”, que es va revelar com una veritable glopada d’aire fresc per la nostra escena musical, amb referents que van d’Alice Phoebe Lou a Men I Trust, passant per Faye Webster o Yellow Days.
Després d’un parell d’anys presentant-lo en directe per sales i festivals de tot el territori, Selva Nua va publicar el passat octubre el seu segon àlbum “I tu què fas quan no fas res?”, un tractat de pop elegant i sofisticat que es deixa acaronar pel soul més sedós, amb arranjaments singulars, línies de baix de marcada personalitat, i lletres intel·ligents i evocadores. Una geografia sonora particular on sempre s’han sentit molt còmodes, i des d’on ja van sorprendre tothom amb el seu celebrat debut.
Selva Nua son Joana Jové (veu, guitarra), Adrià Garcia (baix) i Pol Mitjans (bateria), acompanyats en directe per Miquel Allué (guitarra) i Arni Gudjonsson (teclats).

-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
