Bolos
Mudhoney posposen la seva gira fins al setembre de 2021
A causa del coronavirus, els nord-americans Mudhoney, que tenien previst girar per la peninsula durant setembre d’aquest any, han posposat el seu tour fins al mateix mes de l’any que ve.
De tal manera que les dates definitives de la seva visita són les següents (totes al 2021): Barcelona, el 16 de setembre (Razzmatazz; atenció: aquest concert canvia de sala i no se celebrarà a la Wolf, com es va anunciar en un principi); Sevilla, el 18 (dins del Monkey Day Festival); i Madrid, el 19 (Sala Mon Live, i de nou atenció: aquest concert també canvia d’ubicació i no es celebrarà a la Cool, com es va anunciar en un principi).
Les entrades adquirides per a les actuacions que inicialment anaven a oferir en aquestes tres ciutats al setembre d’enguany segueixen sent vàlides. Ara, els que vulguin la devolució de l’import de les entrades podran sol·licitar-ho en els punts de venda on les van comprar. Respecte a la data que tenien programada aquest any en el Visor Fest de Benidorm, la de l’18 de setembre, us comunicarem el més aviat la seva reubicació en la gira del 2021. Un tour, el de l’any que ve, que serà, com el que anaven a realitzar aquest any, una coproducció entre Houston Party i Ground Control.
Considerada la banda que va posar els fonaments del grunge, Mudhoney van ser els qui van donar el tret de sortida, els que van col·locar el primer maó, els que van obrir l’aixeta, d’aquesta triomfal generació rockera encapçalada per ells mateixos, Nirvana, Soundgarden i Pearl Jam. Van ser també el primer grup que va triomfar al segell Sub Pop, la discogràfica que des de Seattle va impulsar i va capitalitzar la major part d’aquell moviment, i en la qual Mudhoney ha publicat gairebé la totalitat de la seva obra. En la seva música conflueixen el múscul del heavy metall, l’actitud del punk i el primitivisme del garatge. El soroll i la negligència, l’amenaça i la diversió. Fundats el 1980, han publicat una desena d’àlbums i mitja dotzena d’EPs, sent una mostra de la seva longevitat (i de la seva frescor) que tant el disc que van publicar el 1992, “Piece Of Cake”, com el que van treure el 2013, “Vanishing Point”, van arribar a el número 9 de la llista Billboard en el seu apartat “Top Heatseekers”, destinat a destacar les vendes tant d’artistes nous com d’aquells en desenvolupament. El seu últim LP d’estudi és “Digital Garbage”, del setembre de 2018, i el seu últim EP, “Morning In America”, del setembre de 2019.
“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”
Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).
Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.
Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).
La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.
Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.
PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga