Connect with us

Novetats discogràfiques

La força del directe, “△” el brutal nou àlbum dels tansumica

Publicat fa

el

Arcada Koncerts Records presenta el nou disc de ​tansumica​, titulat △. Publicat a les plataformes digitals el passat 15 de setembre, arriba una bomba sònica que no deixarà indiferent a ningú. Estigueu atents a les novetats de la banda, que aviat marcaran un abans i un després del hardcore de km 0. Com ens agrada informar d’aquesta mena de novetats.

Dos anys després del seu debut amb ​Sample EP​ (2018), el ​post-hardcore​ de tansumica implosiona amb 10 tracks que emanen veterania, frescor i foscor a parts iguals. En poc menys de 30 minuts, △ incorpora sonoritats que recorden a la psicodèlia de ​Yahi​ (grup del qual formen part els 3 components de tansumica), afegint nous instruments al “power trio” de guitarra-baix-bateria. D’aquesta manera, violins i sintetitzadors fan de contrapunt a uns temes que desprenen mala llet pels quatre costats.

Gravat a Ultramarinos Costa Brava per ​Santi Garcia, ​el disc qüestiona no només pilars socials fonamentals (​“Les pors, el país, els déus, la llei / els tics, els trucs, l’apatia, el dol / la fantasia que fas el que vols / I el teu nom/ No ets el teu nom”​), sinó que també proposa unir les contradiccions externes amb les individuals (​“què defineix a la gent / què defineix als meus amics / què em defineix a mi mateix / pànic o mandra?”​), submergint-se en símbols de l’inconscient col.lectiu (“​No patinem amb els Déus que ningú / ningú vol desfermar-los la ràbia / Deixem que dormi un dia més​”) i aportant, això sí, un bri d’esperança (​“Estrany, increïble el tornar a estimar / Lloada bomba termonuclear / on has estat?”​).

Un disc composat per deu temes on facturen post-hardcore cristal·litzat en una implosió de veterania, frescor i foscor a parts iguals, amb lletres demolidorament autoreflexives i riffs críticament urgents. S’emmirallen tant en Refused​ com en Engine Down,​ tant en Hot Water Music​ com en Randy​. No #volemmescanya? Doncs aquí la teniu.

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

on

By

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis nowel segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.