Novetats discogràfiques
Lu Rois presentarà a Barcelona el seu nou disc ‘Microcosmos’
El proper 10 de desembre, la compositora, pianista i cantant Lu Rois presentarà oficialment a Barcelona el seu nou disc “Microcosmos”, co-editat per Bankrobber i TBC Produccions. El concert tindrà lloc al C.A.T. Tradicionàrius, i les entrades ja estan a la venda aquí.
Lu Rois ha donat forma a “Microcosmos” al costat del guitarrista Santi Careta i la teclista Laia Vallès, també co-productors del disc. A partir dels elements característics de la seva música (una veu trencadissa, un piano còsmic, i unes cançons carregades de sensibilitat), tots tres han construit plegats una nova sonoritat, flonja i acollidora, en un procés orgànic i col·laboratiu, experimentant fins a diluir el piano en un mar de pedals i sintetitzadors, però reservant sempre el protagonisme per a la seva veu.
MICROCOSMOS
Un nou començament, una sacsejada. Remoure’s, reaprendre i transformar-se. Enamorar-se a l’instant de l’estrany que ha arribat per quedar-se. I sorprendre’s en descobrir que no és un fre per l’art, ans al contrari: un nou estímul i un impuls que fa emergir un món –també en allò musical- completament ignot i per descobrir.
La cantant, pianista i compositora sabadellenca Lu Rois va debutar l’any 2014 amb el disc “Camí del far”. Vindria poc després l’EP “Cau de lluna” i el segon llarg, “Clarobscur” (2017). En tots ells ja s’intuïen els ingredients que atorguen personalitat a la seva música: una veu trencadissa, un piano còsmic i unes cançons carregades de sensibilitat. Elements que ara es projecten amb més fermesa i prenen noves dimensions en el nou disc “Microcosmos”.
“Microcosmos” gravita sobre la maternitat, en totes les seves cares i accepcions. Celebra la nova vida amb la mirada i el tacte. Obre el cercle amb la dona que acaba de ser mare i el tanca amb la mare absent, posant en escena un ampli ventall de relacions, vincles i refugis. El sentiment dominant d’alegria permet alhora donar veu a silencis, buidors i solituds. Escampa les pors cantant-les al vent. I desprèn, per sobre de tot, amor.
En aquesta nova aventura, Lu Rois ha comptat amb dos grans aliats, la teclista Laia Vallès i el guitarrista Santi Careta. La transformació vital també s’ha projectat en la música: tots tres construeixen junts una nova sonoritat, flonja i acollidora, en un procés orgànic i col·laboratiu, experimentant fins a diluir el piano en un mar de pedals i sintetitzadors, però reservant sempre el protagonisme per a la veu. En la nòmina de col·laboradors hi trobem a més Edi Pou (Za!) i Sara Fontán, que aporten les seves textures sonores a “Andròmeda”.

La podràs veure en directe a
31/10 Llançà – El Pati de l’Abat
1/11 Sant Cugat del Vallès – Festival de Poesia de Sant Cugat
7/11 Sabadell – Casal Pere Quart
14/11 Sant Esteve de Palautordera – Cicle d’Autor
27/11 Fornells de la Selva
6/12 Cal Rosal – Konvent
10/12 Barcelona – CAT Tradicionàrius
Novetats discogràfiques
AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies
El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.
Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.
La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.
Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.
Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.
Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.
COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
