Connect with us

Novetats discogràfiques

Lluís Cabot (Da Souza) publica el nou EP ‘Fernanda’

Publicat fa

el

Fernanda no és una persona. Bé, una mica sí. Però no només és una persona. És també una mudança i un canvi d’estació. Fernanda és nom d’huracà o de tempesta tropical. I és una figura amb ulls i remolins de color rosa al darrere. “Fernanda” són cinc cançons que parlen de la possibilitat d’anar a millor. Del poder transformador que tenen algunes coses ben normals, com és el fet de conèixer algú o de canviar-se de pis; i d’altres no tan normals com una pandèmia mundial.

Segon treball en solitari del músic de Da Souza, produït per Jordi Matas

Més conegut arran del seu treball amb Da SouzaLluís Cabot viatja aquesta vegada fins a l’arrel de les cançons. Ha lluitat per mantenir-les en la seva forma primigènia, tal com neixen: veu i guitarra. “Quan les cançons són per a Da Souza –explica- els hi afegim tot d’elements posteriorment i acaben sent una altra cosa. Arbres petits que tornen arbres grans. Aquesta vegada, en canvi, no han passat de la seva fase primitiva, tot i que d’alguna manera també han crescut. Arbres petits que tornen bonsais”

El resultat són aquestes cinc cançons curtes i aparentment senzilles, que amb pocs elements ja diuen tot allò que havien de dir. Lluís Cabot en va gravar una primera versió durant el confinament, al seu dormitori de Barcelona. A finals d’estiu n’enregistraria la versió final a Pollença, aquest cop amb Jordi Matas als controls i també en un altre dormitori, per mantenir l’essència original. Tot cuinat entre ells a quatre mans, amb l’única col·laboració de Maria Jaume que posa veu a “Verí de s’altra punta”

Nascut a Palma el 1990, Lluís Cabot és cantant, guitarra i principal compositor de Da Souza, que enguany ha publicat el seu quart i aclamat elapé, “Salsa agredolça”“Fernanda” és el segon EP que publica en solitari després de “Periple estacionari”(2018). 

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

on

By

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis nowel segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.