Novetats discogràfiques
La Niña, l’impactant nou single de Clara Peya
Amb un impressionant currículum a l’esquena, musicalment Clara Peya és inclassificable. Inquieta, visceral i transcendent, fuig de tòpics i, sobretot, creu en el poder de l’art com a eina de transformació social.
Clara Peya, considerada una de les pianistes més prolífiques i transgressores de l’Estat, és energia i sentiment en estat pur. Sempre amb el piano com a centre de gravetat per compondre i escriure cançons del seu nou treball, beu de les sonoritats d’artistes com Samora Pinderhughes, RY X, Patrick Watson, Douglas Dare, Beady Belle, o referents consagrats com Portishead o Björk.
Amb una personalitat artística contagiosa i torrencial, en directe es despulla, es transforma i capta l’atenció del públic de manera hipnòtica. Activista i lluitadora incansable va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura 2019 per la seva trajectòria musical i compromís social.
La Niña és el nou single de Clara Peya i el primer avançament de Perifèria, el seu pròxim àlbum i estarà disponible el 13 de novembre en totes les plataformes.
Videoclip dirigit per Ariadna Peya i produït per Jep Jorba (Poca Broma Produccions)
Amb aquesta cançó pop, que no perd el so experimental que la caracteritza, Peya llança un crit a la solitud. Una lletra esquinçadora carregada d’intenció, interpretada per Enric Verdaguer (HENRIO), ens parla de la lluita per l’existència en un món ple de prejudicis i de trencar estructures immòbils i caducades.
El single s’acompanya d’un videoclip dirigit per Ariadna Peya i produït per Jep Jorba: una peça audiovisual amb un gran component simbòlic que materialitza el concepte d’estructura caduca i podrida mitjançant un espai decadent del qual els seus habitants tracten d’alliberar-se.
La Niña és una fugida. Desaparèixer per tornar a respirar.
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga