Connect with us

Bolos

Kançó, cinc diumenges de veus al Konvent.0

Publicat fa

el

El Konvent.0 de Berga se sent part de la cultura i del seu compromís, per això engeguen el nou cicle de veus Kançó, per gaudir íntimament de les curtes tardes del diumenge a la llar de foc. Cinc diumenges amb una fina selecció de veus que procedeixen de Barcelona, Mallorca, Madrid, Xile, Argentina i València amb les quals han volgut saltar els marges, escollint aquelles propostes que no trobareu fàcilment en els circuits convencionals. En aquesta ocasió volen donar valor a les veus, diverses en forma i contingut, però amb el compromís de la cultura com a factor comú i articulador del cicle. Propostes arriscades, valentes i, com sempre, directes a la jugular.
Aforament molt limitat / Tot a les 18h / RESERVES / +INFO

22/11/2020 MARIA JAUME

El folk acústic i el pop independent en la seva accepció més íntima són els signes d’identitat de Maria Jaume, jove cantautora mallorquina que es presenta amb un grapat de cançons pròximes i sinceres, marcades per unes lletres crues i transparents, amb referents que van de Julia Jackin o Angel Olsen a Miquel Serra, sempre amb un regust mediterrani. Guanyadora a la darrera edició del concurs Sona 9, ara presenta el seu primer àlbum, “Fins a maig no revisc”, produït per Pau Vallvé.


29/11/2020 GABRIEL VIDANAUTA + ANA ROSSI

Cançons populars d’Argentina, Brasil, Veneçuela, Uruguai en fresques versions s’entrellacen amb peces de collita pròpia per compartir i degustar música, paisatges llatinoamericans i paraula. El directe d’Ana Rossi amb la guitarra és una delícia per la seva profunditat, la seva alegria, la seva frescor intensa i la seva complicitat propera.

Gabriel Vidanauta és un cantautor estrany, bateria i productor. Les seves cançons parlen una miqueta prop de l’ésser humà, el deixar anar, els amors, els poliamors, anar al dentista, menjar-te als teus fills, la calma … Sempre des d’un lloc de transcendència lleugera i excentricisme mig forçat mig genuí. I amb accent canari.


6/12/2020 LU ROIS + VALENTINA RISI

Lu Rois va debutar l’any 2014 amb el disc “Camí del far”. Vindria poc després l’EP “Cau de lluna” i el segon llarg, “Clarobscur” (2017). En tots ells ja s’intuïen els ingredients que atorguen personalitat a la seva música: una veu trencadissa, un piano còsmic i unes cançons carregades de sensibilitat. Elements que ara es projecten encara amb més fermesa en el nou disc “Microcosmos” (Bankrobber/TBC, 2020).

Valentina Risi és la veu de Valentina & The Electric Post, grup admirat que van publicar el seu primer EP al 2019 (Hidden Track Records), produït i gravat íntegrament al Konvent.  Ella és la veu pròpia de les cançons extremadament misterioses d’aquell primer EP, Before The Universe. La Valentina ens acompanyarà en format acústic per transportar-nos al seu univers oníric, delicat, a través de la bellesa de la paraula a partir de la seva percepció com “imatges que arriben directament des d’un cable de telèfon, sense interferències”.


13/12/2020 SÈNIOR

Sènior és valencià, nascut i criat a la ciutat però amb arrels en pobles menuts, ha escoltat més música que ha fet altra cosa en la vida. També beu vi, cria dues dones i estima la seva parella. I entre unes coses i altres i envoltant-ho tot, escriu cançons. En té unes quantes escrites, des dels 16 anys que acostuma a fer-ho. Ara, que ja ha fet 16 anys tres vegades, porta editats 8 treballs discogràfics amb la seva banda -El Cor Brutal, altra gent que també escolta, beu, cria i crea- farcits d’un tipus de música que ell denomina valenciana. Post, el disc que farà nou en la història de Sènior i El Cor Brutal i que veurà la llum algun dia de l’any vinent. Estrenarà algunes en exclusiva el pròxim diumenge 13 de desembre. Perquè la vida no para i la vida és això: escoltar, crear i estimar. Foto: Noemí Elías


20/12/2020 EMILIA & PABLO

Emilia i Pablo, duo musical, assentat a Madrid des de fa sis anys, fusionen la música llatinoamericana amb tints flamencs adoptats a Espanya. A finals de l’any 2018 comencen a gravar el seu primer disc “Territorio de Delirio”. El 2019 llancen els seus dos primers singles, “Territorio de Delirio” i “Pájaro”. Per donar forma al seu projecte utilitzen les seves eines actorals a més del moviment corporal i visuals per als seus concerts i vídeos.

Art Visual

“De cara / esmolada”, el nou videoclip de Remei de Ca la Fresca

Published

on

By

“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”

Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).

Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.

Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).

D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.

Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).

La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen Mal de muntanya, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat Fusta d’artista, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.

Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.

PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.