Hi ha petons que fan mal com hòsties, i cops que es converteixen en carícies. Almenys, en el flamant nou disc de Futuro Terror, sí: la seva particular manera de fer olor de sang ha estat combinar la fulminant i reconeixible enganxada del combo llevantí amb una brillant manejabilitat. Traduït al castellà: en “Sangre”, la vocació i la cruesa elèctrica, urgent marca de la casa, es fusionen com mai.

I és que la tornada de Futuro Terror a Humo Internacional (casa on la banda va publicar els seus primers àlbums, quan encara vivíem la seva mutació anterior sota el nom de Discos Humeantes) és, curiosament, el seu àlbum més melòdic, però també el més urgent. El seu àlbum més pop, però també en el que manegen un so més ‘volta i volta’, en el qual si estrenys amb la forquilla s’olora la sang.

I la sang es fa olor en els deu nous talls de Futuro Terror: menys de mitja hora en què ressonen les ja conegudes (i premonitòriament apocalíptiques) “Territorio devastatado” i “Mañana”; o “Komsomol”, la cançó més semblant al seu registre habitual; però també cançons cridades a convertir-se en clàssics del seu repertori com “Frio”, “Matar / Dejar morir”, “Rukeli” o “¿Qué hacer?”, entre d’altres.

Un àlbum en què les fronteres entre pop elèctric, garatge ultramellodic, relat apocalíptic, post-punk lluminós i cançoner urgent, es difuminen i es fonen entre si. El disc va ser gravat al gener de 2020 al HarriSound Studio de Torrellano i masteritzat a North London Bomb Factory de la capital britànica; està disponible tant en vinil com en CD com en una edició limitada en format casset.