Els inicis dels Zener, corria l’any 1999 quan obsessionats amb els primers discos de Sonic Youth, el “Young Team” de Mogwai i el “Spiderland” de Slint entre d’altres, en José guitarra dels Zener (Betunizer, Jupiter Lion, Cuello…), es trobava començant seus estudis universitaris i coneixent gent que també estava obsessionada amb la música. “En un moment donat decideixo intentar muntar la que seria la meva primera banda i per això parlo amb un noi molt tímid que acabava de conèixer al pis d’un altre mentre escoltàvem a Tortoise. Aquest noi era Nick Perry i era tan tímid que més que parlar el primer que vam fer junts va ser tocar. Jo em vaig posar amb la bateria sense tenir ni puta idea, i ell amb el baix i la guitarra. S’acabava de formar Zener”.

Amb el poc equip que tenien però amb moltes ganes vam començar a endinsar-se en la composició instantània, la improvisació lliure, el soroll i els bucles infinits. Més tard altres amics es van unir a la moguda i després d’alguns canvis en la formació la banda es va quedar amb Julián Sánchez a la guitarra, Jordi Jiménez a la bateria, Nick a el baix i José a la guitarra.

Gravàven al local milers d’improvisacions, algunes d’aquestes idees les treballàven per armar i estructurar cançons, van arribar a gravar en estudi el seu EP “Hotel Perry Palace” i el seu LP “Apruébate de raucar”, els dos amb el seu amic Pei. També publiquen discos amb improvisacions gravades al local on es podia escoltar l’essència pura del que era Zener, gravat amb un so lo-fi.

“Vam tocar en directe tot el que vam poder i molta gent ens va ajudar a les seves ciutats perquè passéssim per allà, Yiye (Francis Trps Threshold) a Don Benito, Balty a Benicarló, Arni a Barcelona, Alfonso a Múrcia … i fins i tot vam arribar a fer unes dates per França on ens va acompanyar amb la seva furgoneta el “màquina”, Miguel Carratalá”.

Van fer l’últim concert el 3 de novembre de 2008 a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València improvisant al costat de Marcos Junquera, Rubén García i Damo Suzuki dels seus admirats CAN. Uns mesos abans, el 12 de Juny de 2008, Zener havien tocat al mateix lloc presentant algunes cançons noves. Aquestes cançons mai van ser gravades en estudis ni editades en cap format, i l’únic registre sonor que existeix d’elles va ser un enregistrament casolà d’aquest concert amb un sol micro d’ambient.

“Com no té sentit que aquestes cançons es quedin aquí mortes de fàstic sense que ningú les pugui escoltar, Zenr a publicat un casset que conté en la Cara A tres d’aquestes cançons noves, més una de les cançons antigues que vam tocar aquest dia, i en la Cara B una improvisació de 28 minuts amb tota la potència que vam donar, també juntament amb Marc Junquera a la bateria extra, en un altre concert d’aquest mateix any a la sala Red Shoe de València”.

S’ha intentat treure-li una mica de bon so dins de les limitacions de la mateixa gravació, i potser algun d’aquests temes no estava del tot acabat, però és igual, no hi ha raó perquè es quedin a l’oblit.

Com a guinda, han comptat de nou amb el meravellós art de Francisco Berná que ja va col·laborar amb la banda en edicions passades, aquest cop la portada i contraportada torna a ser part d’aquest projecte.

Ja es pot escoltar al complet al bandcamp de Mascarpone Discos i reservar en pre-order l’edició limitada de 50 còpies que estarà disponible d’aquí a un mes.

Imatge principal // Zener 2008. Foto: Miguel Carratalá de la Fuente