Bolos

Els nord-americans Skating Polly giraran al març de 2022 per sis ciutats

Publicat fa

4 anys concretament

08/02/2021

Per

Arni

Skating Polly és una banda nord-americana de rock alternatiu fundada el 2009 a Edmond (Oklahoma) per les germanastres Kelli Mayo i Peyton Bighorse. Al 2017, Kurtis Mayo s’uniria a elles per tocar la bateria, ocupant-se llavors Mayo del baix i Bighorse a la guitarra. En aquest sentit, Skating Polly han destacat des del principi per l’alternança instrumental dels seus components, a més de per les seves lletres poètiques i uns intensos espectacles en viu, en els que saben fer lluir la varietat eclèctica de les seves cançons, que van des del riot grrrl i al grunge, fins l’indie-pop. I encara que sempre signen els seus temes amb el nom de el grup, l’habitual és que sigui la creadora original de la cançó qui es faci càrrec de la veu principal.

Han estat comparades amb bandes com Bikini Kill i Babes in Toyland, encara que algunes de les seves cançons poden recordar a artistes com Kimya Dawson, i al anti-folk i pop atrotinat dels Beat Happening. No obstant això, tot i que sempre s’han sentit identificades amb el moviment riot grrrl, són reticents a ser associades a ell, de la mateixa manera que tampoc se senten còmodes dins el punk o el grunge. Elles prefereixen utilitzar per definir la seva música el terme “ugly pop” (pop lleig). Al llarg de la seva primera dècada d’existència han anat reconeixent, com a inspiració i influència, una àmplia varietat de noms i sons, com el pop de Tegan And Sara i Regina Spektor, així com també X i Dead Moon, reservant un lloc especial per als primers Nirvana, que per Kelli Mayo, amb el seu so cru i simple, van ser el que la va animar a iniciar la seva carrera musical. Si en l’anterior paràgraf citàvem seu eclecticisme, cal recordar que entre els que han estat versionats per Skating Polly, ja sigui en directe o en vídeos, trobem a Spacemen 3, Neutral Milk Hotel, Dead Boys, Portishead, The Left Banke, Ol’Dirty bastard, MIA, Perfum Genius, AC / DC, Madonna i Syd Barrett.

Fins al moment han publicat cinc discos, l’últim, “The Make It All Show”, el 2018, dos EPs i una dotzena de singles, l’últim, el 2019, amb les cançons “Play House” i “Flyer”.

L’itinerari del seu tour serà el següent: Madrid (el 9 de març; Wurlitzer Ballroom), San Sebastián (el 10; Dabadaba), Barcelona (el 11; Sidecar), Valencia (el 12, concert vermut gratuït i al migdia; La Pèrgola de la Marina), Alacant (també el 12, però de nit; CC Las Cigarreras) y Zaragoza (el 13; La Lata de Bombillas). Aquesta gira es una coproducció entre Houston Party i To Be Confirmed.

Temes relacionats:houstonparty skatingpolly tobeconfirmed

Art Visual

“De cara / esmolada”, el nou videoclip de Remei de Ca la Fresca

Published

1 setmana ago

10/01/2025

Arni

“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”

Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).

Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.

Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).

D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.

Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).

La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.

Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.

PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest