Bolos
The Posies, finalment de gira al setembre
The Posies, el grup comandat per Ken Stringfellow i Jon Auer és una de les més populars formacions de power pop nascudes amb l’alba dels anys noranta (ells, concretament a Seattle i una mica abans, ja que van treure el seu primer disc, “Failure”, al 1988 ), havent estat nomenat entre les bandes preferides de tots els temps per músics tan diversos com Gary Lightbody (Snow Patrol), Ed O’Brien (Radiohead), James Alex (Beach Slang) i fins per la mateixa Queen Latifah. Una reputació que també resideix en als seus intensos directes, on la dolçor de la seva interacció vocal xoca de front amb guitarres distorsionades, una bateria explosiva i ara, en l’era moderna, amb ritmes i textures electròniques.
Per més que passin els anys, Stringfellow i Auer segueixen sent un referent de melodies infeccioses, que ells creen amb sorprenent facilitat i amb un accent tan accessible i atemporal que es diria prestat per Alex Chilton. Un maridatge neo-revivalista de la suma British Invasion + grunge que va anunciar l’aparició del rock alternatiu noaranter. O dit d’una altra manera: una despentinada, sexy i alternativa, barreja de pop rodó i guitarres sorolloses. Entre els seus àlbums, els icònics “Frosting On The Beater” (1993) i “Amazing Disgrace” (1996) es porten “la palma”. Al 2018, per commemorar el 30è aniversari de la banda, van reeditar els dos treballs, a més de la seva segona obra, “Dear 23” (1990), tant en format de doble CD com en vinil, acompanyats de númerosos bonus tracks que mai havien vist la llum. Quant a la seva més recent producció d’estudi, el 2016 van tornar a la càrrega amb el disc “Solid States”, el primer que publicaven des de “Blood / Candy” (2010). En l’actualitat, tant Stringfellow i Auer com el bateria Frankie Siracusa estan treballant en un àlbum de nou material, que estan gravant a l’estudi que Ken té a Seattle.
The Posies oferriran una gira d’onze concerts el proper septiembre. Aquesta serà la seva ruta: Mallorca (el dia 14, sala per confirmar); Menorca (el 15, sala per confirmar); San Sebastián (el 16, sala per confirmar); Zaragoza (el 17, Sala López); Benidorm (el 18, Visor Fest); Terrassa (el 19, Nova Jazz Cava); Granada (el 21, Lemon Rock); Sevilla (el 22, Sala X); Córdoba (el 23, Hangar); Madrid (el 24, Independance Club); i Valladolid (el 25, Porta Caeli).
“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”
Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).
Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.
Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).
La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.
Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.
PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga