Novetats discogràfiques
La Castanya edita en vinil “Gran Sur” dels Hello Cuca
Aquest 2021 es compleixen 25 anys del naixement de Hello Cuca, grup favorit al mateix temps que referent vital per la disogràfica La Castanya. Han unit forces amb Lídia, Mabel i Alfonso per editar per primera vegada en vinil el seu únic disc llarg, “Gran Sur”. Per difondre la paraula mentre es llança el pre-order de el disc, han demanat a Manolo Martínez dels Astrud que posi en context tant als seguidors del trio com als que encara ho han de descobrir.
Hay dos tipos de artistas (hablo solo de artistas buenísimos; y seguramente hay más de dos tipos pero ahora me vienen bien estos dos): los primeros hacen muy, muy bien algo que ya sabíamos o nos figurábamos que se podía hacer. Muchos de mis artistas favoritos son así: Juliana Hatfield, The Divine Comedy o Renaldo & Clara. El segundo tipo de artistas, Hello Cuca entre ellos, llega a la música desde no se sabe dónde. Aparentemente no están intentando tirar de ningún hilo ni dialogar con nadie. Nada de “he visto lo que haces, y se me ocurre que se puede hacer mejor o diferente o más gracioso así y asá”. Lo que hacen ellas también sale de alguna parte, por supuesto, pero dan más la impresión de que desde que nacieron hasta que se presentaron en público solo les dio tiempo de llegar a *conclusiones*, de *convencerse* de cosas sin contrastar mucho nada con nadie; y luego presentarnos esa especie de teoría-sueño como hechos consumados: “las cosas son así y así, que nosotras lo sabemos”. Y el caso es que a nosotros también nos suena todo eso. No habríamos caído nunca; lo habríamos olvidado como hemos olvidado una casa con zócalos de pizarra en medio de la infancia; habríamos confundido una cosa con otra, hubiéramos sido incapaces de separar esas cosas, las que presentimos sin recordar o medio creemos sin acabar ni muchísimo menos de entender; pero nos suena todo *un montón*, justo aquí al lado, que casi lo tocas si alargas la mano o te vuelves a poner el disco.
TOTAL, a lo que iba: Hello Cuca sacaron un puñado de EPs de vinilo entre finales de los noventa y los primeros dos mil (Austrohúngaro los recopiló en un CD en 2009), y un solo CD, “Gran Sur”, que estaba descatalogadísimo hasta ahora que La Castanya lo edita en vinilo por primera vez. En “Gran Sur” Lidia Damunt (la misma Lidia Damunt que ahora triunfa en solitario), acompañada de su hermana Mabel Damunt al bajo y de Alfonso Melero (el mismo Alfonso Melero de la añoradísima aristocracia indie de Villarrobledo) a la batería, canta las letras de Mabel sobre un sitio que es un poco el levante español y un poco la costa oeste de Estados Unidos, pero más que nada es el espacio de las teorías-sueño de Mabel sobre el amor y la sororidad y cómo nos hacemos personas al toparnos con las demás, cuando nos dan un nombre, cuando hacemos cosas y les dejamos verlo. Allí estaban, allí siguen, Lidia gritando aquella locura de letras y tocando la guitarra al unísono, y Mabel y Alfonso haciendo badaBUM-badaBUM por detrás. Era increíble de ver, es irresistible, son las mejores sin discusión. Pienso muchísimo en Hello Cuca.

Amb data de publicació marcada pel 28 de maig, ja pots fer el pre-order de l’edició limitada en vinil de color o vinil negre, pack amb samarreta commemorativa inclosa.
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
