Connect with us

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Publicat fa

el

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Novetats discogràfiques

la puebla edita “con dos nombres” el nou àlbum editat a Hidden Track Rec.

Published

on

By

la puebla és un projecte que només passa de tant en tant. Una feliç excepció, una coincidència màgica. la puebla és el que succeeix quan Amaia Miranda i Nacho Mur decideixen trobar-se per improvisar i fer música instrumental plegats. Els uneix la mateixa fascinació per la música i el so, i dues guitarres que, tot i venir de llocs molt diferents, descobreixen que comparteixen un mateix univers.

Tot va començar el gener del 2025 a La Puebla de Valdavia (Palència). Els dos músics es van reunir en una casa amb una premissa: no portar cap cançó composta prèviament, moguts per la curiositat de descobrir allò que només sorgeix de la trobada. En dos dies van generar quatre hores de música enregistrada en brut. A partir d’aquí, van seleccionar els fragments que els van semblar més emocionants i hi van treballar per donar-los forma abans de tornar-los a enregistrar en una peça d’àudio i vídeo en directe, aquesta vegada en una cabana de Conca, el maig del 2025.

Fruit de tot plegat, Amaia i Nacho han concebut un disc, con dos nombres, que té ben poc de convencional. Marcat pel so de les guitarres elèctriques de Nacho i la guitarra de cordes de niló d’Amaia, és un àlbum que conserva el record de com s’ha gestat i que posa en valor no només el resultat final, sinó també el procés. La cara A recull el disc enregistrat en directe que forma part de la peça audiovisual, amb la particularitat d’haver estat masteritzat en una platina de casset. La cara B inclou les maquetes de l’últim assaig abans de la gravació, que conserven la intimitat d’allò que no es va enregistrar amb la intenció de compartir-ho.

Les cinc (o deu) cançons de con dos nombres ens conviden a fer un doble viatge, un camí d’anada i tornada. Amb sons i energies lleugerament diferents, ens evoquen indrets que canvien a cada escolta i ens transporten a escenaris als quals el llenguatge no arriba, on qui escolta és lliure de viatjar allà on vulgui o allà on les seves emocions, en combinació amb la música, decideixin portar-lo.

Els títols de les cançons formen un petit poema, un espai on es desplega la capacitat cinematogràfica de la seva música. Així ho mostra la peça audiovisual que acompanya el disc, dirigida per Serafina Ventura i Fèlix Armengol. La peça és el testimoni de la gravació: les imatges mostren el moment exacte en què s’estava enregistrant la música, combinat amb fragments més narratius en què el bosc esdevé un espai obert a la imaginació.

la puebla és una cosa que ha succeït en un moment determinat. I que, de moment, continuarà succeint en els cinc concerts que el duet ja té programats, coproduïts amb el Festival Real 360°. Quatre de les dates tindran lloc en estudis de gravació (Madrid, Urduliz, Donosti i Banyoles) i la cinquena serà a la Fabra i Coats (Barcelona). En aquests concerts, el públic viurà una experiència molt íntima, escoltant la música a través d’auriculars. Hi podrà gaudir de les peces del disc i de música nova composta per a l’ocasió.

Després, qui sap, potser es tornaran a trobar. Però això serà en un altre moment concret, tan efímer com el que ha quedat capturat en aquest disc. I és precisament aquí on rau la màgia i l’excepcionalitat de la puebla.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.