Novetats discogràfiques
Buenritmo celebra 15 anys amb una col·lecció de singles
Buenritmo compleix 15 anys i ho celebra amb la vista enrere, però amb cert esperit kamikaze, editant una col·lecció de 10 singles de vinil de 7″ d’alguns dels artistes que han marcat el segell durant aquest camí cap a l’adolescència.
Hi haurà cançons inèdites, col·laboracions que mai van veure la llum en format disc i música nova de bandes icòniques ja separades. Dóna una mica de vertigen veure el catàleg de tots aquests anys i veure-les juntes. De moment ja podem anunciar la meitat dels singles:
Nu Niles. El grup de Mario Cobo, Ivan Kovacevic i Blas Picón són un referent de l’escena rock and roll des meitats dels 90. Van aconseguir tenir un so únic, allunyat del purisme, afegint al seu rockabilly primerenc elements de el punk, surf, western o fins i tot tex-mex. El single tindrà dues cançons inèdites mai editades en cap format.
Fundación Tony Manero & OJO. Fundación Tony Manero porta vinculat a Buenritmo des d’abans fins i tot que el segell existís. El single comptarà amb dos dels temes que van tocar acompanyats dels “Original Jazz Orquestra” a l’Apolo de Barcelona al 2016, un moment dolç per a una de les bandes que més trobem a faltar en directe aquests mesos.
Dani Nel.lo. No us podeu imaginar el que és ficar el cap als inèdits de Dani Nel·lo! Publicaran dos dels seus temes, “Pomez Stone” i “Holly Zapatitos” inèdits en format físic des de fa més d’una dècada. Destinats a un 10″ que mai es va arribar a editar, veuran per fi la llum amb l’edició en vinil a la col·lecció.
Los Mambo Jambo & Big Jay McNeely. Durant els seus últims anys de vida, el rei del Honkin va passar per la Península per gravar amb uns dels seus alumnes més avantatjats, Los Mambo Jambo. Inexplicablement aquests enregistraments van quedar inèdites fins avui. El pot de les essències amb el saxofonista més salvatge.
Binky Griptite & The Pepper Pots. Quan The Pepper Pots van donar el seu gir cap al soul de la mà del guitarrista dels Dap-Kings i Amy Winehouse, hi havia un últim caprici sobrevolant: Binky Griptite també era fan de la música jamaicana i li sabia greu desaprofitar aquesta vessant del grup. Junts van gravar una versió de Bob Marley per a un disc nadalenc que mai va sortir al mercat. El tema veurà a la llum per fi aquest 2021 amb una altra raresa de la banda.
Sembla que no són temps per celebrar ni per fer grans plans, però la veritat és que mirar enrere amb orgull i donar-se una alegria és sempre un acte de primera necessitat.
Els singles formaran part d’una edició limitada de 500 còpies i podran adquirir-se en una subscripció o individualment. Els primers 150 estaran destinats a les subscripcions i seran vinils de color acompanyats d’una sorpresa exclusiva amb cada single per als que comprin la col·lecció completa, però, sobretot: tots aquests discos contenen algunes de les cançons que van somiar amb editar a Buenritmo fa 15 anys, música que els manté desperts i amb ganes de seguir acumulant discos i records per molt temps.
Per a aquells que compreu la col·lecció completa, disposeu de 3 opcions d’enviament:
- Us enviaran tots els singles junts a finals del 2021 en una sola tramesa. Durant l’any, tal com anem publicant i distribuint cada single us avançaran els temes en una descàrrega en mp3.
- Us enviaran els singles en dos enviaments durant el 2021. Durant l’any, tal com vagin publicant i distribuint cada single, us avançaran els temes en una descàrrega en mp3.
- Us enviarem els singles en tres enviaments al llarg de 2021. Durant l’any, tal com vagin publicant i distribuint cada single us avançaran els temes en una descàrrega en mp3.
Pots fer la teva comanda de la col·lecció completa en preorder a aquest enllaç.
Novetats discogràfiques
“Bury Me In The Craters Of The Moon” el nou disc de MADEE que marca el seu retorn
Madee “Bury Me In The Craters Of The Moon” LP no sona com un simple retorn, sinó com una banda reapareixent des de les seves pròpies ruïnes per trobar una nova manera d’avançar. Després d’anys marcats per pauses, canvis interns i una trajectòria sempre travessada per anades i vingudes, aquest vuitè disc apareix com una mena de reconciliació: amb la seva història, amb les seves pèrdues i amb aquesta forma tan seva de convertir la fragilitat en intensitat melòdica. L’àlbum arribarà a l’octubre del 2026, 25 anys després del seu debut, i confirma que Madee segueixen sabent habitar aquest espai on l’èpica emocional mai no necessita aixecar la veu.
Musicalment, el disc condensa tot el que ha fet reconeixible a la banda des dels seus primers anys: aquesta cruïlla entre indie rock d’arrel noventera, slowcore, posthardcore melòdic i una sensibilitat molt propera a l’emo més atmosfèric. Però aquí hi ha res diferent: les cançons són més directes, més compactes, gairebé com si haguessin volgut reduir el seu univers a mitja hora sense cap gest sobrant. Enregistrat de nou a Ultramarinos Costa Brava amb Santi Garcia, el so conserva aquesta profunditat de sempre, però amb una llum més frontal, menys boirosa. A estones recorda Bedhead, l’etapa més emocional de The Appleseed Cast o fins i tot certs passatges de Low, on la contenció pesa tant com l’esclat.
Una part essencial del disc torna a ser a les lletres de Mark Swanson, l’escriptura de la qual segueix aportant a Madee aquesta dimensió gairebé literària que sempre els ha separat de molts grups de la seva generació. Aquí els textos giren al voltant de la pèrdua, la transformació i la presència constant dels que ja no hi són. El primer avançament, “All My Ghost Friends”, ja deixava clar aquest to: records convertits en fantasmes quotidians, la memòria com una cosa que no desapareix sinó que canvia de forma i segueix ocupant espai dins d’un. No hi ha dramatisme fàcil; més aviat una tristesa serena, com qui accepta que certes absències acaben formant part del paisatge.
El més interessant de “Bury Me In The Craters Of The Moon” és que no intenta recuperar l’aura de discos com Orion’s Belt, sinó ampliar-ne el significat des d’un altre lloc. Sona a banda que ja ha travessat prou esquerdes per entendre que la nostàlgia, per si sola, no sosté res. Les pintures d’Anna Gallés recuperen visualment l’enllaç amb les primeres portades, però el disc mira endavant: més sobri, més fosc i, potser per això, també més humà. No busca repetir una etapa mítica, sinó demostrar que fins i tot després del desgast, dels comiats i dels silencis llargs, encara es pot escriure una cosa bonica des de la vora del cràter.

-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
