Connect with us

Novetats discogràfiques

Neix el segell “Magic in the Air Records”, fundat per l’agència de comunicació Fever! Productions

Publicat fa

el

Quan a l’inici de la pandèmia es va dir allò de que “d’això en sortirem millors”, molta gent va ser escèptica. I quan es va témer que la indústria musical sortiria ferida de mort, d’altra molta va ser incapaç d’albirar un horitzó esperançador per al sector. Fever! Productions, però, s’ha rebel·lat contra les dues reaccions i ha decidit fer un pas més enllà del seu camp d’acció i del seu cercle de confort. Arriscat, sí, però decidit i il·lusionant. D’aquesta voluntat, i fruit de la feina de molts mesos, neix el segell Magic in the Air Records: una aventura capitanejada per Eneida Fever i Pablo Luna Chao per a la qual s’han aliat amb el segell Hidden Track.

Molts anys realitzant campanyes de comunicació i promoció en premsa per a artistes musicals nacionals i estrangers que duraven un temps limitat, Fever! Productions necessitava nous reptes i aspiracions. Acompanyar els artistes en el seu procés de creació, publicació i difusió dels seus projectes més a llarg termini, oferir-los suport, no només per a la comunicació, sinó en 360º, abastant tots els aspectes necessaris perquè tinguin èxit, i construir al costat d’ells una relació duradora amb la qual ambdues parts se sentin orgulloses i còmodes són la seva nova raó de ser. Amb aquest objectiu neix Magic in the Air, el nom fa honor al club que va muntar Eneida fa més de 20 anys a la sala Magic de Barcelona, referent de l’escena 60s i pop del moment.

Hi va haver un detonant amb nom i cognom: Chico Jorge. Quan l’estiu passat Jordi Bastida (guitarrista de Carlos Sadness, Trau, Els Pets, Ramon Mirabet, etc.) va recórrer a l’agència Fever! per promocionar el seu EP de debut en solitari, la seva música i el seu potencial com a artista van enamorar a Eneida i Pablo.

Era la persona i el músic idoni per emprendre amb ell un camí de llarg recorregut que, encara que porta gestant-se des de llavors, va arrencar oficialment el passat divendres 8 d’octubre amb el llançament de què serà el seu nou single, ‘Revolución a 32 versos’, la primera referència de Magic in the Air Records. El presentarà, al costat del seu EP de debut, Chico Jorge i i més cançons inèdites, el 21 d’octubre a la sala Laut de Barcelona en el cicle Tomorrow Never Knows organitzat per Houston Party.

Salvatge Cor

Chico Jorge és la primera pedra sobre la qual s’està edificant Magic in the Air, però no és l’única. A aquest primer fitxatge l’han seguit altres dos més. Un d’ells és la banda mallorquina Salvatge Cor, avalada per dos meravellosos àlbums i un grapat d’EPs i singles publicats des de mitjans de la dècada passada. ‘Cap a la llum’, l’imminent primer avançament de què serà el seu tercer disc, serà la segona referència de Magic in the Air el divendres 29 d’octubre.

Majo D’Souza és l’altre fitxatge. La cantautora folky de nacionalitat anglesa-uruguaiana però resident a Sant Cugat va publicar el seu primer EP en 2019, i al llarg del primer semestre del 2022 farà el seu debut en el segell amb un nou llançament.

Magic in the Air és una aposta pel concepte tradicional d’un segell discogràfic: estil, coherència, criteri. Un lloc a què els fans acudiran perquè els agrada i confien en la seva línia editorial. Un lloc, en definitiva, per seguir creient i estimant la música, perquè aquesta sí que de veritat ens fa millors.

Chico Jorge

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

on

By

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis nowel segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.