Pioners fonamentals de l’Americana, The Long Ryders tornen amb High Noon Hymns, el seu nou i potent disc d’estudi i continuació de l’aclamat September November.

Produït pel col·laborador habitual Ed Stasium – conegut pel seu treball històric amb els Ramones i per produccions anteriors del grup -, High Noon Hymns mostra la banda en un moment de plena maduresa, condensant dècades d’ofici compositiu en una col·lecció de cançons alhora reflexiva i oberta al futur. El currículum de Stasium inclou també enregistraments clàssics amb The Smithereens, Soul Asylum, Motörhead, Marshall Crenshaw, Living Colour, Hoodoo Gurus i Julian Cope.

El membre fundador Sid Griffin descriu el disc com “dos terços del gènere alt-country destil·lat que vam ajudar a crear als anys vuitanta, un terç d’aventura Paisley Underground i un pessic de la nostra pròpia ànima esbojarrada”. Aquest equilibri es fa evident al llarg de High Noon Hymns, on la immediatesa melòdica es combina amb una profunditat lírica notable en catorze cançons noves.

Després de la mort del seu estimat baixista Tom Stevens, el baix a High Noon Hymns es reparteix entre Murry Hammond, membre dels referents de l’Americana Old 97’s, i el guitarrista dels Long Ryders Stephen McCarthy, que també actua en directe amb The Jayhawks i grava amb Dream Syndicate. Entre les col·laboracions especials hi trobem DJ Bonebrake, de la mítica banda punk X, al vibràfon, i el prodigi del bluegrass Wyatt Ellis, a la mandolina.

Enregistrat als Kozy Tone Studios de l’assolellada Poway (Califòrnia), High Noon Hymns és una declaració de continuïtat i resistència: un disc actual dels Long Ryders arrelat en l’esperit que els va definir des del principi, però modelat per l’experiència, la pèrdua i la renovació.

“El grup arriba amb High Noon Hymns, enregistrat a Califòrnia amb el productor Ed Stasium i publicat per Cherry Red Records“

Formats a Los Angeles a començaments dels anys vuitanta, The Long Ryders van contribuir decisivament a establir les bases del que més endavant es coneixeriacom a alternative country, combinant les influències de Gram Parsons, The Byrds, Buffalo Springfield i l’energia del punk en un so que es va avançar gairebé una dècada al moviment. El seu debut de 1984, Native Sons, va ser descrit per Rolling Stone com un disc “on Nashville, el Londres del 77 i el Sunset Strip de mitjans dels seixanta convergeixen”, i la seva influència continua ressonant avui en les escenes d’Americana i roots-rock.

Entrades disponibles a www.heartofgold.es/shows