Connect with us

Novetats discogràfiques

“Lanaren Kanta” és el primer single d’avançament del nou disc dels Vulk

Publicat fa

el

Presentem el primer avençament del que serà el tercer disc d’estudi dels Vulk: “Vulk Ez Da” (Vulk no és). Es tracta de “Lanaren Kanta” (La Cançó del Treball), una de les cançons més accelerades de l’àlbum i la millor manera per entrar a l’imaginari d’un disc revelador, ple de costats, on els bilbaïns es passen definitivament a l’euskera , redefinint i refinant un discurs líric i estètic que ja apuntava maneres en els seus anteriors treballs “Beat Kamerlanden” (Elsa, Meyo, 2017) i “Ground for Dogs” (Elsa, Meyo, 2018). A “Lanaren Kanta”, dibuixen un món laboral com a presó, com a obligació, com a excusa, com a obstacle. Això que deixem que organitzi les nostres vides sense adonar-nos-en.

“Beti berandu, Beti beti.
Ez nais ailegatu, Ez nais ez nais.
Lan asko neukan, Asko neukan.”

Siempre tarde. Siempre, siempre.
No he llegado, No lo he hecho.
Como siempre, tenía mucho trabajo.

El videoclip, que forma part d’una trilogia formada per dos vídeos més, fuig d’artificis, playback i retocs, i intenta captar l’essència del directe de la banda.

Es va rodar a l’estudi Arrate de Gernika la tardor de 2021, amb fotografia d’Adrián Nogales, muntatge per Liam McDonell, i vestuari de Julene Gregorio. Registrat amb so directe, a càrrec de Iñigo Irazoki. El treball de videogravació és una producció de Aspirational amb la col·laboració de Galapan, dirigit per Arriguri i Badator i compta amb el suport de Zinebi (Festival Internacional de Cinema Documental i Curtmetratge de Bilbao).

Reinventar-se o morir. El progrés artístic de Vulk emana del seu inconformisme i el seu avenç implacable, el mateix que es pot apreciar als seus concerts. Després de tres anys de repòs i reflexió sobre el concepte de banda, el quartet basc es nega a si mateix (Vulk no és) per plantar una tabula rasa des de la qual continuar creixent.

Vulk representa el futur del rock basc, sense voler esquivar l’arrelament a bandes com Dut, Lisabö, Borrokan o bandes de sonoritat més pop com Itoiz o Zarama. Una nova avantguarda, que tampoc no escapa dels focus externs.

Vulk ha girat per tot l’Estat com a part del cartell de festivals com Primavera Sound, BBK Live, FIB o Vida Festival. Tot això sense treure el focus de les seves arrels, en concerts a gaztetxes (centres autogestionats) o sales.

“Vulk ez da” és una de les puntes de llança de la nova música a Euskal Herria i el tindrem a les nostres mans a finals de gener de 2022.

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.