Era el 2014 quan Luis, Ion i Edu s’ajuntaven per tocar i xerrar sobre les seves bandes de referència: REM, Husker Dü, Dinosaur Jr, Replacements o Sonic Youth. D’aquelles quedades de tarda a la nit va sortir el seu primer àlbum “Esto tiene que doler”, amb aquest himne homònim que obria el disc.

Han passat 8 anys i tres discos, concerts amb gent com The Jesus and Mary Chain, Teenage Fanclub, Res Surf o Marky Ramone, però la fórmula segueix inalterada: contundència, guitarres i aquesta barreja excel·lent de distorsió punk i melodies pop que sembla que a la banda li surt sense forçar el més mínim.

I amb aquests ingredients surt aquest nou i 4t LP titulat “Son los demás los que estan equivocados”. Potser enarborant l’optimisme i combatent el derrotisme que ens envolta de pandèmia. I segur que, coneixent la banda i escoltant els seus missatges, molt lluny de l’altaneria i creure’s en possessió de la veritat.

Deu temes amb lletres que el mateix valen com a al·legat inconformista i contra allò establert “Otro día en la Tierra” , que com a lloança a les rutines ben enteses i al viure sense grans aspiracions “Siempre”. Un repertori ple de reflexions de ledat adulta; la fugacitat del temps, el patiment gratuït, l’amargor de la nostàlgia, el penediment o l’anti-manifest al somiador, zero estrateg i alhora poc ambiciós a “Abajo los buenos estrategas”. També temàtiques actuals com a “Feliz Violencia” que tracta l’agressivitat de la superpositivitat “instagramer” o el retrat de la societat que ens envolta, hiper-ambiciosa i amarada de competitivitat a “A la carrera”.

El disc també inclou “Suzko Bola”, un tema en què la veu i guitarra de Gorka Urbizu (Berri Txarrak, Katamalo, Peiremans+), ensambla de manera super natural amb el trio. Sinergia de tall power pop en què la confluència de textures en veus i part instrumental es fusionen per crear un nou so per a tots dos.

“Son los demás los que están equivocados” és un disc que t’empeny a la fortalesa, la solidesa i l’aclaparador del Monte del Oso des del primer, fins a l’últim tema. Rapidesa, enllaç de temes, sense respirs, molt en la línia dels seus directes, però també amb espai per a la dinàmica i la sorollosa calma característica d’alguna de les seves cançons.