Torna la dama de la foscor al nostre país amb la cançó que necessita el present que ens ocupa. Una etapa inèdita i transcendental que passarà a la història per posar sobre la taula les virtuts i les debilitats humanes, en temps de desconcert i desesperança que només poden sonar com ho fa aquesta nova obra mestra.

Marcada per l’ímpetu punk que recorre l’ADN de l’Ana Curra (Parálisis Permanente) des dels inicis de la seva carrera a principis dels vuitanta, l’artista es revela aquesta vegada com una antiga migrant espacial Aphrodita, que fa molt de temps va haver d’abandonar el nostre planeta per poder sobreviure. I torna a la Terra ara, just ara; en aquest precís moment en què els nostres plantejaments planen sobre l’essència de la nostra condició, sobre l’arrel de la nostra raó de ser i ens qüestionem més que mai aquest “qui som, on anem i d’on venim”.

A través d’aquesta al·legoria subversiva i infecciosa que neix de l’instint més vehement, i alhora més inquietant i poètic, serem testimonis de com “Aphrodita”, que compta amb les seves pròpies tares genètiques, experimenta amb els humans per salvar l’espècie. I ho farà recorrent a la saviesa, al record de la papallona Monarca en el seu propi procés de transformació partint de l’ou, passant per ser larva i crisàlide, per acabar encarnant una nova existència. Una metamorfosi terroríficament bella la que ens relata Ana Curra amb aquest al·legat femme necessari, que reivindica l’esforç, l’aliança, el valor i la valentia de la dona, en el context d’un matriarcat alien.

“Afrodita la monarca” arriba acompanyada d’un imponent videoclip, obra de la genialitat creativa de Petra Muguruza, resurrecció identitària de l’Ander Manero (Sestao, 1987). Una artista que ha aixecat tot un cosmos al voltant de la cançó de Curra i que explica així: «Un tema amb tot el vigor del so de “L’acte” però amb el luxe de la perspectiva femenina que Parálisis Permanente mai no va poder tenir. Un univers elaborat que no deixa de parlar de tema tan universal com la vida, la mort i la metamorfosi de l’etern renéixer».

La socialització, el veritable sentit del concepte “espècie invasora” i la moralitat humana queden oberts a debat a través d’aquesta cançó, que arriba disposada a trontollar consciències com el pitjor dels somnis o el més bonic dels malsons.

FICHA TÉCNICA DE “APHRODITA LA MONARCA”
Grabació: Estudio “El Purgatorio”.
Tècnic de so: Óscar Moreno.
Producció: Ana Curra.
Masterizació: Barry Sage.
Lletra i Música: Ana Curra.

Músics,
Ana Curra: Voz, piano i sintes
Iñaki Rodríguez: Guitarra i coros
Pilar Román: Baix i coros.
Iván Santana: Batería i coros.

VIDEOCLIP: Video realitzat i dirigit per Petra Muguruza & Ander Manero, al front d’un extens repartiment i equip tècnic.
Localizació: Rodat a “Txirbilenea” (antiga ubicació de Altos Hornos Vizcaya, avui centre artístic i social) de Sestao, a l’agost de 2021.