Si amb el seu cinquè treball “Futuros valores” (Humo, 2020), Pablo Und Destruktion va realitzar un treball d’introspecció, allunyant-se del mundanal soroll per lliurar-nos una obra més simbòlica i minimalista, al seu nou disc, “Ultramonte”, torna a estar al món sense ser del món, servint-se del romanticisme com a acte de rebel·lia.

Dotze temes donen forma a aquest compendi de cançó lleugera, ultramoderna, folk i mitològica, co-editat amb La Synthesis. Un treball subtil, metafòric i profundament estètic que repensa el significat del sagrat a la societat contemporània. “Ultramonte”, per moments bell i tenebrós, porta la llibertat als seus propis límits per intentar descobrir com es construeixen les pors i els desitjos que la delimiten.

Pablo Und Destruktion, el dandi vingut del Nord que rebutja en les seves lletres allò immediat per buscar allò transformador, allò profund i allò subversiu, recupera l’heroi campbellià i la fantasia de matar el drac, veure el castell, pujar a la torre i fondre’s amb l’objecte de desig, assumint l’esperit de l’heretge com a única manera d’alliberar-se de la tirania. Un cop més, l’artista qüestiona la hipocresia de la Societat de l’Espectacle, mirant de trobar les darreres gestes d’un món descregut, els darrers exaltats que no abjuraran de la seva fe, les branques de llorer que creixeran sobre les cendres del món modern.

“Ultramonte” es va gravar a casa de Pablo Und Destruktion, als Pics d’Europa. A la banda, una dotzena de músics entre els quals hi havia Ángel Kaplan, Pablo González (Pibli), Alfonso Alfonso o Andrés Rodriguez. Gent, tota ella, vinguda del folk, la psicodèlia i la música espiritual.