Art Visual
Cala Vento publica el videoclip “Casa Linda”, gravat a la urbanització murciana de Las Lamparillas
Tenim davant el que, segurament, sigui el videoclip més crític de la banda fins ara. El duo se’n va anar a Múrcia per posar imatges a una cançó que parla sobre la dificultat de disposar d’un habitatge. Una cosa amb què han de conviure avui dia tantes i tantes persones. La declaració dels drets humans és paper mullat per a un sistema que segueix esprement el negoci de les llars sense cap mena de consideració.
Just en el moment en què en Joan i l’Aleix començaven el seu camí a la universitat, il·lusionats per un futur prometedor, amb una feina digna i un pis bonic, va esclatar la crisi immobiliària (per més inri, l’Aleix començant la carrera d’arquitectura). Diversos anys després seguim assetjats per un mercat ferotge que exigeix un esforç sobrehumà per disposar de quelcom tan primari per a la condició humana com una casa.
Espanya, amb un parc públic d’habitatge del 2,5%, és a la cua d’Europa, a anys llum de la mitjana europea (9,6%).
El vídeo és una producció de l’Upuntvuit, dirigit per Manel Serrat i Albert Ramírez. Assistent direcció Norbert Palazón, DOP Martí Palazón, ajudant de cambra i producció Atzar Vilanova, direcció d’art Sandra Prat, gaffer Omar Verge, maquillatge Marta Caudet. Edició per Manel Serrat i Etalonatge per Atzar Vilanova.
Cala Vento va publicar el 30 de novembre passat dues noves cançons com a avanç del seu imminent nou disc. Un disc que apareixerà quatre anys després de “Balanceo”, un àlbum que els va donar moltíssimes alegries i els va permetre recórrer el país de dalt a baix, de nord a sud i viatjar diverses vegades a Mèxic i Colòmbia, consolidant-se com una de les bandes de rock alternatiu més influents del panorama. “Balanceo” també va ser la primera referència de Montgrí, el seu propi segell discogràfic, actualment casa d’altres interessants artistes com Lagartija Nick, Vulk, Biznaga, Yawners, La Élite o Los Manises.
L’autogestió ha permès a la banda descobrir els processos d’edició d’un disc i, en especial, la importància que tenen els seus seguidors per fer realitat els discos, les gires… i, en definitiva, la continuïtat de qualsevol grup. Per aquest motiu, Cala Vento ha obert una canal de comunicació directa via email amb els seus seguidors per informar-los sobre les novetats de la banda de primera mà. Dilluns passat, sense previ avís, els seguidors de Cala Vento subscrits a la newsletter de la banda, van rebre a la safata d’entrada del seu correu, abans que ningú, les dues cançons del seu nou doble-single. Ells van ser els primers a escoltar l’avenç del nou disc, ells són els culpables que tot segueixi en marxa.
La primera cançó, “Equilibrio”, és una barreja explosiva entre la música pop i el rock més energètic. Amb una mica de crítica social i una altra d’amor, fa referència a les revolucions que mouen tant “Xile com Barcelona” i valora la importància de tenir algú al costat amb qui compartir tant les misèries com les celebracions del dia a dia (algú que també pots ser tu mateix).
Equilibri, produïda per YOUTH (membre de Killing Joke i de The Fireman juntament amb Paul MCartney i productor de grups com The Verve, Pink Floyd, U2, The Jesus & Mary Chain…), va ser gravada per Iván Moreno a La Casa Estudio de Albuñuelas (Granada).
Casa Linda és una rara avis a la trajectòria del duo. Una cançó de pop enganxós minimalista, gravada amb només dues guitarres acústiques i alguns tocs electrònics. En aquest cas, es tracta d’una cançó/lament que apunta a l’especulació immobiliària per dibuixar un manifest a favor del dret a l’habitatge ia la importància que té aquest en l’esdevenir de l’ésser humà. Una cançó que arriba en el moment i la forma indicats per connectar amb tots aquells que pateixen els vaivens del mercat.
Produïda per Emili Bosch (B1n0, Rigoberta Bandini, Mazoni, Gatibu…), Cala Vento mostra una vegada més que és capaç de sorprendre’ns i afegir estils dins del seu ventall musical.
Les dues cançons han estat barrejades per Jordi Mora (Bunbury, Love of Lesbian, Standstill, Gatibu, Lori Meyers…) i Masteritzades per Víctor García (Ultramarins Mastering).
Foto principal de @arnaueliasv
Estilismo de @julspuig
Propers concerts de Cala Vento,
18-19 de març del 2023 Festival Vive Latino en Ciudad de Mexico
06-08 d’abril del 2023 Festival San San a Benicàssim
Art Visual
“De cara / esmolada”, el nou videoclip de Remei de Ca la Fresca
“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”
Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).
Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.
Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).
La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.
Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.
PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga