La Élite va aparèixer com una glopada d’aire fresc a mitjans de l’any passat amb dues cançons impecables i elèctriques: “Bailando” i “Nuit Folle”. La segona fins i tot es va colar a la banda sonora de la sèrie Cardo (Atresmedia). Aquest 2022, la banda s’ha fet fort sota l’etiqueta de “grup del moment” publicant cançons com “Contento de Ser Feo” o “Todos Me Miran Mal”, multiplicant contínuament els assistents als seus concerts.

Enmig d’aquest ascens, Diosito i Nil han tingut temps per gravar “Nuevo Punk”, el disc que publica Montgrí i que serveix com a primera pedra per apuntalar un discurs propi, àcid, perillós, desenfrenat i juganer. La seva música té tantes cares com cares té la nostra societat i, encara que no han inventat res, es mouen amb un divertit incivisme que els allunya del que és habitual. Al disc, a banda dels quatre hits ja esmentats, podem trobar col·laboracions amb Ben Yart i Kiliki de Chill Mafia, amb The Parrotso amb Mainline Magic Orchestra. I és que “Nuevo Punk” és un disc que ens mostra la capacitat de jugar a diferents coses que té el duet de Tàrrega. La música, com totes les arts, sempre ha estat lligada a la seva contemporaneïtat. És precisament quan aconsegueix connectar amb la realitat del seu temps que pot esdevenir més lúcida i rellevant.

La Élite són dos amics de tota la vida de Tàrrega que, malgrat seguir camins vitals diferents, mai no han deixat de ser amics. Diosito i Nil porten jugant a ser La Élite de manera intermitent des del 2017, sense gaires pretensions més enllà de la desinhibició entre col·legues. Però la història de vegades té altres plans i la realitat postpandèmia ha significat i amplificat de manera natural un projecte que estava més a prop d’un calaix que no pas d’un escenari.

Després de l’impacte que va suposar estar tancats i desconnectats socialment, La Élite suposa un bàlsam inigualable per a diverses línies generacionals que es pleguen al “Nuevo Punk”. Però en què consisteix exactament aquest “Nuevo Punk”? Espontaneïtat, ràbia, perill, irreverència, electricitat, distracció, cruesa. Un camí recte per fer a tota velocitat i sense fre i que, probablement, acabi contra una paret. Però no només això, el “Nuevo Punk” és més melòdic, més corejable i més ballable. Música enllaunada en llaunes de cervesa. Un karaoke ple d’incivisme sònic pur que mobilitza a cridar frases que van des de l’autocrítica més ferotge “Per què no busques una feina? Tothom en té un. Per què no deixes aquest grup? No saps cantar”, fins a la implosió més absoluta “con 28 he gastado 6 vidas, un gato negro con zapatos adidas”.

Popers concerts,
06 de maig – Benidorm – Beach Riot Fest
22 de juny – Madrid – Festival Tomavistas
05-08 de juliol – Barcelona – Festival Cruïlla
06-08 de juliol – Bilbao – BBK Live