Novetats discogràfiques
Ja és aquí “Nuevo Punk” l’àlbum debut de La Élite

La Élite va aparèixer com una glopada d’aire fresc a mitjans de l’any passat amb dues cançons impecables i elèctriques: “Bailando” i “Nuit Folle”. La segona fins i tot es va colar a la banda sonora de la sèrie Cardo (Atresmedia). Aquest 2022, la banda s’ha fet fort sota l’etiqueta de “grup del moment” publicant cançons com “Contento de Ser Feo” o “Todos Me Miran Mal”, multiplicant contínuament els assistents als seus concerts.
Enmig d’aquest ascens, Diosito i Nil han tingut temps per gravar “Nuevo Punk”, el disc que publica Montgrí i que serveix com a primera pedra per apuntalar un discurs propi, àcid, perillós, desenfrenat i juganer. La seva música té tantes cares com cares té la nostra societat i, encara que no han inventat res, es mouen amb un divertit incivisme que els allunya del que és habitual. Al disc, a banda dels quatre hits ja esmentats, podem trobar col·laboracions amb Ben Yart i Kiliki de Chill Mafia, amb The Parrotso amb Mainline Magic Orchestra. I és que “Nuevo Punk” és un disc que ens mostra la capacitat de jugar a diferents coses que té el duet de Tàrrega. La música, com totes les arts, sempre ha estat lligada a la seva contemporaneïtat. És precisament quan aconsegueix connectar amb la realitat del seu temps que pot esdevenir més lúcida i rellevant.
La Élite són dos amics de tota la vida de Tàrrega que, malgrat seguir camins vitals diferents, mai no han deixat de ser amics. Diosito i Nil porten jugant a ser La Élite de manera intermitent des del 2017, sense gaires pretensions més enllà de la desinhibició entre col·legues. Però la història de vegades té altres plans i la realitat postpandèmia ha significat i amplificat de manera natural un projecte que estava més a prop d’un calaix que no pas d’un escenari.
Després de l’impacte que va suposar estar tancats i desconnectats socialment, La Élite suposa un bàlsam inigualable per a diverses línies generacionals que es pleguen al “Nuevo Punk”. Però en què consisteix exactament aquest “Nuevo Punk”? Espontaneïtat, ràbia, perill, irreverència, electricitat, distracció, cruesa. Un camí recte per fer a tota velocitat i sense fre i que, probablement, acabi contra una paret. Però no només això, el “Nuevo Punk” és més melòdic, més corejable i més ballable. Música enllaunada en llaunes de cervesa. Un karaoke ple d’incivisme sònic pur que mobilitza a cridar frases que van des de l’autocrítica més ferotge “Per què no busques una feina? Tothom en té un. Per què no deixes aquest grup? No saps cantar”, fins a la implosió més absoluta “con 28 he gastado 6 vidas, un gato negro con zapatos adidas”.
Popers concerts,
06 de maig – Benidorm – Beach Riot Fest
22 de juny – Madrid – Festival Tomavistas
05-08 de juliol – Barcelona – Festival Cruïlla
06-08 de juliol – Bilbao – BBK Live

Novetats discogràfiques
“Increíble” és el nou avançament del proper disc de LORENA ÁLVAREZ que sortirà a la llum a la tardor

Després de “Guíame”, Lorena Álvarez ens desvetlla una altra de les cançons que componen el seu nou disc que veurà la llum a la tardor. “INCREÍBLE”, una fresca i estiuenca cançó d’aire rumber en què la cantautora asturiana fa de cor fort, converteix l’honestedat en una virtut, i ens parla d’aquells homes covards que davant d’una dona increïble, s’espanten i fugen corrents. Parla de ser valenta, de ser sincera i de lliurar el cor sencer en tot el que es fa, costi el que costi, cosa a què la inclassificable artista ens té acostumats.
Així com “Guíame” és una pregària, la història d’una dona trencada que traspassada per la tendresa, aprèn a recompondre’s una vegada i una altra, Increïble més aviat és un crit de sana ràbia, una cosa així com: no em vols? Tu t’ho perds! Lorena Álvarez, sempre empoderada! Recorrent a la gràcia i la tendresa!
S’acompanya en aquesta entrega de les gresques de Soleá Morente, que aporten l’aire festiu i flamenc a aquesta rumba a l’estil de Lorena, amant confessa del gènere.
“Increíble” ve acompanyada d’un vídeo així mateix increïble, un vídeo que també és un catàleg de les coses increïbles que fa la Lorena. Filmat per ella mateixa amb la càmera del mòbil als voltants del seu poble, San Antolín de Ibias, comptant amb l’ajuda dels seus veïns i amics.
LORENA ÁLVAREZ, A SU AIRE
Hi ha una nissaga d’artistes difícils de classificar, perquè la seva obra es resisteix a deixar-se limitar per una etiqueta. LORENA ÁLVAREZ (Sant Antolín de Ibias, 1983) pertany a aquesta nissaga. “Un vers lliure dins del panorama musical espanyol”, “cantautora punk”, “una ànima inquieta que destil·la espontaneïtat”, o “referent de la cançó d’autora contemporània” són algunes de les qualificacions de les quals ha estat objecte, però ella s’escapoleix, obcecada en no convertir-se en una lleona domesticada obligada a passar per un passo amb la ferma convicció que la poesia i la música encara tenen alguna cosa a dir en aquests temps i sobretot que l’art no és on ens volen fer creure que està.
Compositora, productora i intèrpret, també pintora, després de la publicació de La Cinta (Sones, 2011), el seu primer LP Anònim (Sones, 2012), l’EP Dinamita (Producciones Doradas, 2014), el LP Colección de Canciones Sencillas (Primavera Labels 2 els Rondadors de la Val D´Echo (El Volcán Música, 2021), LORENA ÁLVAREZ, que va irrompre en l´escena musical com un bufa d´aire fresc i de manera visionària va explorar i va reivindicar les possibilitats de la música folklòrica, ha aconseguit traspassar els límits habituals de la música tradicional i situar-la de la mà sense complexos.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga