Novetats discogràfiques

Fastloud treu el nou single “Feeling the Cold”, energia i contundència a parts iguals

Publicat fa

3 anys concretament

23/03/2023

Per

Arni

Fastloud és una banda de punk-rock/skatepunk fundada a Barcelona l’estiu de 2015. Es tracta d’un projecte musical que recorda el punk-rock dels 90, amb cançons curtes, ràpides i intenses, i lletres crítiques que parlen de la vida quotidiana. La banda està formada per Jordi del Pino (veu i guitarra rítmica), Dani Ventura (guitarra solista i segones veus), Jairo Gomes (baix i segones veus) i Victor Vidal (bateria i segones veus).

El nou single segueix l’estil 90’s punk rock i va amb una visió crítica de la societat, explica l’estil de vida en “bucle” del “despertar-treballar-dormir” al que ens veiem obligats a conviure, perdent així, gran part del que gira al nostre entorn i repetint els mateixos errors generació darrere generació. Gravat, mesclat i masteritzat per Xavi Escribano (anti-patiks, violets..) a EM Estudi.

Influenciats per grans del punk-rock melòdic com NOFX, Lagwagon, Satanic Surfers i Good Riddance. FASTLOUD ha tocat en prestigioses sales com Razzmatazz, Estraperlo Club, La Deskomunal, Sala Bóveda, Festa Alternativa de Gràcia, La Cave à Rock de Francia o Rocksound Bar, on van presentar el seu darrer treball penjant el cartell de SOLD OUT en una nit frenètica.

Amb el seu últim treball “Dive in a Life” (2021), el grup destaca per ser una de les bandes referents del hardcore melòdic a la localitat Barcelonesa, amb una influència que ha arribat a nivell estatal.

Pròxim concert a la vista

Temes relacionats:fastloud punkrock

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

2 dies ago

14/05/2026

Arni

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.