Novetats discogràfiques

“Crísper en el hi hat”, EP de debut de Cachito Turulo, component dels Fasenuova

Publicat fa

2 anys concretament

16/06/2023

Per

Arni

Cachito Turulo és un extraterrestre. Qualsevol que hagi seguit de prop la trajectòria immaculada dels gloriosos Fasenuova s’ha pogut adonar que la visceralitat i imaginació del seu frontman, Ernesto Avelino, no tenien cap comparació al nostre país i gairebé enlloc. Que d’aquella ment en sortien cançons, idees, frases i inquiets absolutament immortals. Un cop enterrada la Fase, Ernesto Avelino es va posar a cuinar a foc lent el que vindria després. I en comptes d’acomodar-se en territori conegut, va decidir saltar al buit i no mirar enrere. Ara Ernesto Avelino és Cachito Turulo: benvinguts al futur.

Tot a “Crísper en el hi hat” és caos i és ball. La música de Cachito Turulo convida per igual a la disbauxa hedonista ia calar foc a la ciutat, a muntar-se en un metxa i desaparèixer a la nit, a fusionar carn i màquina en un ens aclaparador. En un moment en què la música urbana agonitza d’èxit i d’autocomplaença, aquest veterà del futur ens ensenya un camí nou, salvatge i desafiador. Cachito Turulo fa fallida els vímets del hip hop industrial, agafa un ritme de reggaetó i el recargola fins a deixar-lo irreconeixible, capturant l’energia del seu arrasador i impredictible directe en un EP rodó.

Quatre cançons mutants, pertorbadores com un còmic de Junji Ito o una pel·lícula de Tsukamoto i alhora addictives i necessàries. Urgents com el millor punk, com aquest “Amorens” amb què obre i que té aspectes de hit durador. Salvatges com aquest “Ta cortao” en què Cachito Turulo s’erigeix com un predicador del glitch, com un personatge multifacètic i impredictible. Experimentals com “6de6”, la particular ars poètica del nou artefacte d’Ernesto Avelino, de pulsació dub i fraseig trencadís. Rodones com “Omayomi”, l’única cançó que coneixíem fins ara i una declaració d’intencions en tota regla: síncope i tensió, futurisme i deliri postdigital anant de la mà.

Ernesto Avelino ha estat ben acompanyat al llarg del camí que l’ha portat a ser Cachito Turulo. Amb ell han estat Gonso i Willy de Somos la Herencia ajudant a donar forma a un projecte libèrrim, exercint de nexe intergeneracional i de productors (no tan) a l’ombra. També Alex Gatos, al capdavant tècnic dels enregistraments, mà dreta a l’hora de capturar aquesta energia de concert salvatge inherent a les cançons de l’EP. Tots junts com un exèrcit en un front comú, sabent que es portaven entre mans una mica gran, una cosa única. Aquesta cosa és “Crísper en el hi hat”. D’aquí a l´eternitat.

Temes relacionats:cachitoturulo humointernacional

Novetats discogràfiques

EL PETIT DE CAL ERIL torna amb nou disc després de tres anys de silenci

Published

6 dies ago

23/04/2025

Arni

Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi, El Petit de Cal Eril anuncia per sorpresa el seu retorn, després de tres anys de guaret, i la sortida del nou disc “ERIL ERIL ERIL”, així com els concerts de presentació a Barcelona. Aquí podeu veure el teaser del disc.

Per tal d’explicar les novetats en persona als seus seguidors, per Sant Jordi el grup s’instal·la al C.A.T. de Gràcia. Entre les 13h i les 21h hi haurà muntat un iglú de vent com el que acollirà els concerts de presentació, dins el qual es podrà escoltar el nou disc i aconseguir-lo en vinil de manera anticipada.

El llançament oficial a botigues i plataformes digitals serà el dia 9 de maig, sense que aparegui abans cap single previ. No obstant, ja es pot aconseguir el vinil des d’avui al web del grup.

També s’han anunciat els concerts de presentació, que tindran lloc els dies 10-11-12-13 de juny a IDEAL Centre d’Arts Digitals, a Barcelona. Les entrades ja estan a la venda aquí.

‘ERIL ERIL ERIL’
Llançament oficial: 9 de maig de 2025

Tot això que t’explico no és mentida, és història.

El setembre de 2022, després de sis anys de saludable hiperactivitat, El Petit de Cal Erils’acomiadava amb un cartell que indicava: “Tanquem per anar a pescar”. Llavors vingué el silenci. Ningú sap gaire com ha passat l’estona, a quina cala ignota ha estat tirant la canya. Però malgrat el misteri, ja estem en disposició de confirmar que els anys de guaret han donat fruit. El Petit de Cal Eril torna.

El Petit de Cal Eril torna tal com se’n va anar: sense gaires explicacions, quasi per art de màgia. No hi era, però de cop ja hi sóc. Sense fer soroll ja té llest un nou disc, 12 noves cançons que, si féssim cas del títol, haurien de ser marca de la casa, ADN pur: “ERIL ERIL ERIL”, es diu. Però com que a la primera cançó ja ens alerta que “jo ja no sóc qui era”, doncs a veure.

Perquè els que coneixeu El Petit de Cal Eril ja sabeu que no acostuma a transitar pel camí senzill, que necessita obrir vies i moure’s pels marges. Té una mica d’al·lèrgia a fer les coses com les fa tothom. Aquest és doncs un disc amb milions de preguntes i molt poques respostes, o potser amb totes les respostes possibles, que són infinites. Hi ha misteris, promeses, secrets, pensaments, un mar de dubtes i nusos per desfer. Independència, radicalitat, art. Éssers humans, persones, amics. La frontera difusa entre l’obscuritat i la tendresa.

“ERIL ERIL ERIL” s’ha enregistrat a l’estudi-teatre del grup a Guissona, amb el californià Luke Temple a la producicó i Paco Loco d’enginyer de so. Les mescles són de Jordi Matas i el màstering, de Heba Kadry.

Per presentar el disc en viu, El Petit de Cal Eril oferirà una sèrie d’actuacions molt especials i úniques que transcorreran en un espai alhora oníric i efímer: dins un iglú de vent.