Connect with us

Novetats discogràfiques

Fetus anuncia el llançament del nou EP “Històries de la carn i de la sang”

Publicat fa

el

Fetus celebra l’arribada de l’estiu amb un nou EP, un vinil de set polzades amb cinc noves cançons: “Històries de la carn i de la sang” es podria considerar la continuació o l’epíleg del seu darrer i aclamat àlbum “La Serra dels Perduts”. El llançament del nou EP serà divendres 7 de juliol, i ja s’ha obert el preorder en vinil 7 polzades d’edició limitada
 
Fetus eren un grup de punk-rock fins que van descobrir els romanços de Jaume Arnella. Després de dedicar-li un revolucionat homenatge al disc “Sota, cavall i rei”, des de llavors s’han dedicat a expandir en primera persona els camins assenyalats pel mestre. D’una banda, incorporant instruments folk a la seva sonoritat. De l’altra, amb cançons de collita pròpia que parteixen de l’imaginari popular, amb històries de quilòmetre zero.
 
Cinc d’aquestes històries, cinc noves cançons, són el material que trobem ara en aquest nou EP. D’una banda, els darrers singles que havia avançat darrerament el grup, començant per la revolucionada “Rabassa morta”, píndola de punk de garatge que entronca amb els orígens sonors del grup. I també és clar “La gran xefla”, l’himne composat per l’esdeveniment homònim que van organitzar recentment al Festival Ítaca i que va reunir una colla d’amics a l’escenari.
 
Però encara queden tres temes inèdits. Obre el disc “Senglar Atropellat Scooter Club”, oda en clau power-pop a les lambrettes que patrullen per les carreteres de les Gavarres. “Snack i mat” és la recreació d’un crim no resolt perpetrat fa tres dècades al Baix Empordà (Carles Porta, ens reps?). I finalment “Numeraris del tendrum”, un cant a la bona taula i la gent que l’envolta.

En el terreny musical, el punk-rock i la cançó de taverna marca de la casa s’endinsen de nou en el folk nostrat. La tríada guitarra/baix/bateria conviu ara amb els sons tradicionals de l’acordió diatònic, el sac de gemecs o el flabiol. Els empordanesos consoliden aliats de luxe com Carles Belda (acordió diatònic), Ricard Ros (sac de gemecs, whistles, bouzouki) o Guillem Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal, als teclats), al costat del trio bàsic format per Adrià Cortadellas (veu i guitarra), Telm Terradas (baix) i Adrià Jiménez (bateria). Joan Colomo reincideix com a productor musical i el disseny gràfic el signa Branca Studio.
 
“Històries de la carn i de la sang” pren el nom del recull de contes curts i tèrbols d’Agustí Esclasans, publicat per primera vegada l’any 1928. Aquest nou EP de Fetus apareix l’estiu de 2023 sota el segell musical Bankrobber, donant continuïtat als àlbums “L’epicentre del fangar” (2018), “Terra cuita” (2019), “Sota, cavall i rei” (2021) i “La Serra dels Perduts” (2022).

PROPERS CONCERTS
5/7 Premià de Mar
7/7 Vic
9/7 Viladamat
15/7 Cantonigròs
19/7 Medinyà
20/7 Reus
22/7 Marata
27/7 La Seu d’Urgell
29/7 Navàs
21/12 Barcelona Apolo [2]

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.