Quina falta feia. Amb què ens està caient. Una va navegant com pot, aguantant amb prou feines primeres escoltes, i… de sobte: una banda amb arrels manifestament anarco-punk, amb la política molt present (amb títols com “Zuen Legeak” o “Lanari Ez!”, que vindria sent “Les seves lleis” i “A baix el treball” respectivament), amarada de referents declarats com The Zounds, els primers Chumbawamba, o, en el seu espirador escènic (això és collita pròpia, no ho han dit) Rip Rig and Panic. I dius tu: d’acord, encara hi ha esperança.

Sei Sega, de Bilbao, vénen de bandes com Vulk, Aihotz, Serp, del col·lectiu Soinu Basatiak, de l’autogestió. És igual, no ens despistem: aquesta gent, aquesta, acaba de treure un EP de 5 pistes, totes elles en basc menys una picada d’ullet (no realment) inesperada a Cicatriz.

Però el que realment és important de Sei Sega, independentment de què fa tota aquesta gent que hi ha sobre l’escenari, de quin és el paper de cada persona, de què els ha portat a muntar-ho, d’on es dirigeixen, o de quins són els seus plans, és que sonen els quatre primers compassos i és com si tinguessis Exene Cervenka i John Doe cantant-te en basc i què més dóna tota la resta.

“Bilbo eta Euria” està disponible en una edició molt limitada en casset amb disseny de Cuero Negro (Andoni de la Cruz). Els vols veure en directe, sí, i qui no. Aviat. Mantingueu-vos a l’escolta.