Connect with us

Novetats discogràfiques

“Dioses de la Peste”, LP debut dels Gusano

Publicat fa

el

Totes les metàfores del ROCK es podrien aplicar a Gusano. Del rock, del garatge, i de qualsevol post-loquesia, en realitat. Donant-li l’esquena al segle XXI amb contumàcia d’una manera entre valent i temerari, Gusano transiten per ravals provincians, com un Shane MacGowan taverner sense rastre de folk a la sang, com un Mark E. Smith en ple procés de ser espatllat per la vida. Menys bruts del que probablement pensin, més matemàtics del que possiblement pretenguin, Gusano es troben a la cruïlla bastard de les guitarres rasposes d’Albini i els baixos hipermusculats de Jesus Lizard, amb un caos que podria remetre a Pussy Galore si alguna droga els hauria assegut veritablement malament. Un caos contingut, un caos meticulosament premeditat.

Gusano proclamen sense voler-ho el seu absolut desinterès a formar part del que sigui això que està passant, i en fer-ho es materialitzen com la banda més improbable dels nostres dies. Abocats al desastre com uns Replacements desproveïts de tota èpica, Gusano fan de la seva disfuncionalitat virtut, situant-se a un costat de, bàsicament, tothom. La llista que es podria elaborar amb els seus pitjors defectes és precisament el que els fa únics i grans, i des de la seva agosarada honestedat l’abracen sense objeccions.

Tot a “Dioses de la Peste” remet a altres temps, des d’aquella portada que podria haver estat impresa fa 30 anys, a una apatia, derrotisme i fúria que només van florir fins al 1994, aprox, i que es van anar extingint davant el fulgor d’internet i l´ascensió dels festivals. Gusano formen part d’aquesta dinastia de grups purs, en el sentit més elevat, que requereix excavar diverses generacions enrere per trobar l’últim espècimen viu. Estovalles d’hule, autoconsciència i la vista posada en camins molt rars, avui dia gairebé inexistents, fan d’aquests quatre ovetencs una excepció des de tots els punts de vista possibles.

Després d’un 7″ publicat el 2021, Gusano editen ara amb Humo Internacional el seu primer LP, “Dioses de la Peste”, disponible en vinil de 12″ a la web de Humo ia les teves botigues físiques de confiança.

Novetats discogràfiques

Estribillo al cerebro: LA PALOMA publiquen el seu nou single “Sé lo que quiero”

Published

on

By

Hi ha cançons que s’intueixen importants des de la primera vegada que se senten. “Sé lo que quiero” n’és una: de les que saps que t’acompanyarà durant molt de temps: als concerts de La Paloma als que assistiràs i també als teus auriculars. De melodia immediatament reconeixible i tornada que s’adhereix al cervell de manera irremeiable, el tema tracta sobre “habitar un espai físic o temporal -explica la banda- que s’ha anat degradant. Passa el temps i no hi ha millora, però, per alguna raó, has de resistir i quedar-te una mica més, tenint clar que les coses canviaran”. Com sempre, el trio és capaç de trobar la tecla generacional, convertint els seus lliuraments en petits himnes.

El grup estarà presentant la cançó en directe (i tots els seus clàssics) aquest 21 de juny a Matadero Madrid en un concert al costat de Baiuca, Hinds i Error 97

“Sé lo que quiero” és el segon avançament del que serà el segon àlbum de La Paloma. El combo radicat a Madrid es va convertir en una de les sensacions més fascinants de l’escena rock nacional amb l’aparició del seu ja mític primer EP “Una idea, pero es triste” (2021). La posterior publicació el 2023 de ‘Todavía no”, el seu disc de debut en format llarg, va confirmar les expectatives dipositades al grup i li va servir per fer el salt definitiu de promesa a realitat contrastada. L’expectativa, per tant, davant la nova feina de Nico, Lucas i Juan és màxima i els singles previs no fan més que corroborar-ho.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.