Novetats discogràfiques

“Dioses de la Peste”, LP debut dels Gusano

Publicat fa

2 anys concretament

18/09/2023

Per

Arni

Totes les metàfores del ROCK es podrien aplicar a Gusano. Del rock, del garatge, i de qualsevol post-loquesia, en realitat. Donant-li l’esquena al segle XXI amb contumàcia d’una manera entre valent i temerari, Gusano transiten per ravals provincians, com un Shane MacGowan taverner sense rastre de folk a la sang, com un Mark E. Smith en ple procés de ser espatllat per la vida. Menys bruts del que probablement pensin, més matemàtics del que possiblement pretenguin, Gusano es troben a la cruïlla bastard de les guitarres rasposes d’Albini i els baixos hipermusculats de Jesus Lizard, amb un caos que podria remetre a Pussy Galore si alguna droga els hauria assegut veritablement malament. Un caos contingut, un caos meticulosament premeditat.

Gusano proclamen sense voler-ho el seu absolut desinterès a formar part del que sigui això que està passant, i en fer-ho es materialitzen com la banda més improbable dels nostres dies. Abocats al desastre com uns Replacements desproveïts de tota èpica, Gusano fan de la seva disfuncionalitat virtut, situant-se a un costat de, bàsicament, tothom. La llista que es podria elaborar amb els seus pitjors defectes és precisament el que els fa únics i grans, i des de la seva agosarada honestedat l’abracen sense objeccions.

Tot a “Dioses de la Peste” remet a altres temps, des d’aquella portada que podria haver estat impresa fa 30 anys, a una apatia, derrotisme i fúria que només van florir fins al 1994, aprox, i que es van anar extingint davant el fulgor d’internet i l´ascensió dels festivals. Gusano formen part d’aquesta dinastia de grups purs, en el sentit més elevat, que requereix excavar diverses generacions enrere per trobar l’últim espècimen viu. Estovalles d’hule, autoconsciència i la vista posada en camins molt rars, avui dia gairebé inexistents, fan d’aquests quatre ovetencs una excepció des de tots els punts de vista possibles.

Després d’un 7″ publicat el 2021, Gusano editen ara amb Humo Internacional el seu primer LP, “Dioses de la Peste”, disponible en vinil de 12″ a la web de Humo ia les teves botigues físiques de confiança.

Temes relacionats:gusano humointernacional

Novetats discogràfiques

EL PETIT DE CAL ERIL torna amb nou disc després de tres anys de silenci

Published

6 dies ago

23/04/2025

Arni

Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi, El Petit de Cal Eril anuncia per sorpresa el seu retorn, després de tres anys de guaret, i la sortida del nou disc “ERIL ERIL ERIL”, així com els concerts de presentació a Barcelona. Aquí podeu veure el teaser del disc.

Per tal d’explicar les novetats en persona als seus seguidors, per Sant Jordi el grup s’instal·la al C.A.T. de Gràcia. Entre les 13h i les 21h hi haurà muntat un iglú de vent com el que acollirà els concerts de presentació, dins el qual es podrà escoltar el nou disc i aconseguir-lo en vinil de manera anticipada.

El llançament oficial a botigues i plataformes digitals serà el dia 9 de maig, sense que aparegui abans cap single previ. No obstant, ja es pot aconseguir el vinil des d’avui al web del grup.

També s’han anunciat els concerts de presentació, que tindran lloc els dies 10-11-12-13 de juny a IDEAL Centre d’Arts Digitals, a Barcelona. Les entrades ja estan a la venda aquí.

‘ERIL ERIL ERIL’
Llançament oficial: 9 de maig de 2025

Tot això que t’explico no és mentida, és història.

El setembre de 2022, després de sis anys de saludable hiperactivitat, El Petit de Cal Erils’acomiadava amb un cartell que indicava: “Tanquem per anar a pescar”. Llavors vingué el silenci. Ningú sap gaire com ha passat l’estona, a quina cala ignota ha estat tirant la canya. Però malgrat el misteri, ja estem en disposició de confirmar que els anys de guaret han donat fruit. El Petit de Cal Eril torna.

El Petit de Cal Eril torna tal com se’n va anar: sense gaires explicacions, quasi per art de màgia. No hi era, però de cop ja hi sóc. Sense fer soroll ja té llest un nou disc, 12 noves cançons que, si féssim cas del títol, haurien de ser marca de la casa, ADN pur: “ERIL ERIL ERIL”, es diu. Però com que a la primera cançó ja ens alerta que “jo ja no sóc qui era”, doncs a veure.

Perquè els que coneixeu El Petit de Cal Eril ja sabeu que no acostuma a transitar pel camí senzill, que necessita obrir vies i moure’s pels marges. Té una mica d’al·lèrgia a fer les coses com les fa tothom. Aquest és doncs un disc amb milions de preguntes i molt poques respostes, o potser amb totes les respostes possibles, que són infinites. Hi ha misteris, promeses, secrets, pensaments, un mar de dubtes i nusos per desfer. Independència, radicalitat, art. Éssers humans, persones, amics. La frontera difusa entre l’obscuritat i la tendresa.

“ERIL ERIL ERIL” s’ha enregistrat a l’estudi-teatre del grup a Guissona, amb el californià Luke Temple a la producicó i Paco Loco d’enginyer de so. Les mescles són de Jordi Matas i el màstering, de Heba Kadry.

Per presentar el disc en viu, El Petit de Cal Eril oferirà una sèrie d’actuacions molt especials i úniques que transcorreran en un espai alhora oníric i efímer: dins un iglú de vent.