Novetats discogràfiques
“Dioses de la Peste”, LP debut dels Gusano
Totes les metàfores del ROCK es podrien aplicar a Gusano. Del rock, del garatge, i de qualsevol post-loquesia, en realitat. Donant-li l’esquena al segle XXI amb contumàcia d’una manera entre valent i temerari, Gusano transiten per ravals provincians, com un Shane MacGowan taverner sense rastre de folk a la sang, com un Mark E. Smith en ple procés de ser espatllat per la vida. Menys bruts del que probablement pensin, més matemàtics del que possiblement pretenguin, Gusano es troben a la cruïlla bastard de les guitarres rasposes d’Albini i els baixos hipermusculats de Jesus Lizard, amb un caos que podria remetre a Pussy Galore si alguna droga els hauria assegut veritablement malament. Un caos contingut, un caos meticulosament premeditat.
Gusano proclamen sense voler-ho el seu absolut desinterès a formar part del que sigui això que està passant, i en fer-ho es materialitzen com la banda més improbable dels nostres dies. Abocats al desastre com uns Replacements desproveïts de tota èpica, Gusano fan de la seva disfuncionalitat virtut, situant-se a un costat de, bàsicament, tothom. La llista que es podria elaborar amb els seus pitjors defectes és precisament el que els fa únics i grans, i des de la seva agosarada honestedat l’abracen sense objeccions.
Tot a “Dioses de la Peste” remet a altres temps, des d’aquella portada que podria haver estat impresa fa 30 anys, a una apatia, derrotisme i fúria que només van florir fins al 1994, aprox, i que es van anar extingint davant el fulgor d’internet i l´ascensió dels festivals. Gusano formen part d’aquesta dinastia de grups purs, en el sentit més elevat, que requereix excavar diverses generacions enrere per trobar l’últim espècimen viu. Estovalles d’hule, autoconsciència i la vista posada en camins molt rars, avui dia gairebé inexistents, fan d’aquests quatre ovetencs una excepció des de tots els punts de vista possibles.
Després d’un 7″ publicat el 2021, Gusano editen ara amb Humo Internacional el seu primer LP, “Dioses de la Peste”, disponible en vinil de 12″ a la web de Humo ia les teves botigues físiques de confiança.
Novetats discogràfiques
ARLANDA publica “Fuego en trance”, rock sincer i visceral
Arlanda torna a escena amb el seu nou single «Foc en trànsit», un potent tall de rock alternatiu amb un so enèrgic i directe. Aquestes guitarres esmolades, aquesta base contundent i aquest ritme ballable no només condueixen aquest relat de contradicció emocional entre l’amor i la ràbia, sinó que també formen part de l’univers sonor de la banda barcelonina. Carlos Hernández Nombela s’ha tornat a posar als comandaments d’aquesta cançó, marcant així l’inici d’una nova etapa per a la formació: molt més rockera, sincera i visceral.
Arlanda és una banda barcelonina que va debutar el 2019 amb «Noches de nadie». Un primer àlbum amb què van començar a definir-se com una de les propostes de rock emergent més prometedores de l’escena, demostrant-ho novament el 2024 amb el seu EP, «El alud». Precisament, amb aquest nou treball discogràfic fan un pas endavant, arrasant a ciutats com Barcelona, Madrid o Saragossa; i actuant a festivals com el Polifonik Sound o Play Lleida. A més de quedar finalistes al concurs de bandes del Magnífic Fest i del Reus Music Fest. Ara, amb el seu anterior avenç La Isla i amb aquest recent estrenat Foc en trànsit marcaran l’inici d’una nova etapa personal i professional.

-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
