Novetats discogràfiques
“Dioses de la Peste”, LP debut dels Gusano
Totes les metàfores del ROCK es podrien aplicar a Gusano. Del rock, del garatge, i de qualsevol post-loquesia, en realitat. Donant-li l’esquena al segle XXI amb contumàcia d’una manera entre valent i temerari, Gusano transiten per ravals provincians, com un Shane MacGowan taverner sense rastre de folk a la sang, com un Mark E. Smith en ple procés de ser espatllat per la vida. Menys bruts del que probablement pensin, més matemàtics del que possiblement pretenguin, Gusano es troben a la cruïlla bastard de les guitarres rasposes d’Albini i els baixos hipermusculats de Jesus Lizard, amb un caos que podria remetre a Pussy Galore si alguna droga els hauria assegut veritablement malament. Un caos contingut, un caos meticulosament premeditat.
Gusano proclamen sense voler-ho el seu absolut desinterès a formar part del que sigui això que està passant, i en fer-ho es materialitzen com la banda més improbable dels nostres dies. Abocats al desastre com uns Replacements desproveïts de tota èpica, Gusano fan de la seva disfuncionalitat virtut, situant-se a un costat de, bàsicament, tothom. La llista que es podria elaborar amb els seus pitjors defectes és precisament el que els fa únics i grans, i des de la seva agosarada honestedat l’abracen sense objeccions.
Tot a “Dioses de la Peste” remet a altres temps, des d’aquella portada que podria haver estat impresa fa 30 anys, a una apatia, derrotisme i fúria que només van florir fins al 1994, aprox, i que es van anar extingint davant el fulgor d’internet i l´ascensió dels festivals. Gusano formen part d’aquesta dinastia de grups purs, en el sentit més elevat, que requereix excavar diverses generacions enrere per trobar l’últim espècimen viu. Estovalles d’hule, autoconsciència i la vista posada en camins molt rars, avui dia gairebé inexistents, fan d’aquests quatre ovetencs una excepció des de tots els punts de vista possibles.
Després d’un 7″ publicat el 2021, Gusano editen ara amb Humo Internacional el seu primer LP, “Dioses de la Peste”, disponible en vinil de 12″ a la web de Humo ia les teves botigues físiques de confiança.
Novetats discogràfiques
AINA PUJOL treu, “per molts anys”, el segon single del seu nou ep
Un tema que et transporta a tots els aniversaris que no pots anar perquè ja aquella persona no forma part de la teva vida, am b una producció minimal i orgànica.
Per molts anys és el segon avançament i últim tema de l’EP debut d’Aina Pujol. És un recordatori que, per molt temps que passi, hi ha dates concretes al calendari que sempre ens transportaran al record d’aquella persona. Dates on toca enfrontar-se a reviure el dolor d’una pèrdua i al desig de poder tornar a gaudir d’aquest dia senyalat amb aquella persona que ja no hi és. Musicalment, la cançó manté bastant l’essència de demo, amb efectes buscats, com ara, un punteig de guitarra dins un cassette i la veu doblada. La veu és la gran protagonista del tema i l’instrumental crea l’atmosfera que aporta intimitat al tema amb una sonoritat minimal.
La cançó et situa en el dia del seu aniversari. La lletra esdevé una carta dedicada a aquella persona que avui fa anys, però que no ho celebrarà amb tu perquè ja no forma part de la teva vida. Descriu el mal que fa el fet de no poder passar un dia tan especial amb l’altre. Una data al calendari que cada any et farà reviure el dolor d’una pèrdua. També és un comiat, el desig que tot li vagi bé i un agraïment pels anys compartits.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
