Novetats discogràfiques
Jamie 4 President, després de tres anys, treu un nou single, “It Bites”
Tres anys i mig després, la collita musical cultivada durant la pandèmia continua donant fruits. Va ser, potser, el moment de més reflexió personal i comunitària mai registrat. Qui no va analitzar i fins i tot va sobreanalitzar la vida? Molts músics, a més, van traduir les seves reflexions i sensacions en cançons: un bàlsam, un remei, un calmant; una mena de cura i medicament emocional molt útil. Però, com passa a la mare de Brian a La vida de Brian, la seva utilitat pot resultar confusa. “Un bàlsam? El bàlsam és una bestiola… a veure si el mossegarà!”, reacciona alarmada. I és cert per a Jamie 4 President, que titula “It Bites” el seu nou disc i el seu single Perquè reflexionar sobre els errors comesos, encara que pot alleujar, curar i regenerar, també cou, fa mal i mossega.
Al capdavant de la banda hi ha el músic anglo-andalús Jamie R. Green, que va compondre “It Bites” durant el seu confinament sol i aïllat en un petit estudi de 30 m2 a Madrid. La nostàlgia, la reflexió contínua i el penediment, tot i mantenir la consciència de poder fer-ho millor la propera vegada, donen com a resultat una mena de malenconia triomfant. Cosa que es respira en el mig temps del tema i en la seva atmosfera encoixinada per sintes: el principal, que podria sortir de la BSO de Twin Peaks, i el de la tornada, de Stranger Things. “It Bites” va acabar de cuinar-se a les sessions d’enregistrament amb Santi García a Ultramarinos, on va adquirir aquest acabat que sembla habitar entre mitges d’un tema dels Toto dels 80, The Cars i The Postal Service o The Flaming Lips. El gong de l’última tornada i el solo de guitarra hair metall a l’estil Top Gun com a cirereta, també van néixer aquí.
Després de “Cobwebs” i “My Lucky Token”, “It Bites” és el tercer i darrer avançament del quart àlbum de Jamie 4 President, que veurà la llum el 20 d’octubre a través del segell barceloní BCore. Una feina que, tot i assumir nous reptes sonors, segueix els preceptes estilístics de la banda i que, per tant, vessarà pop, indie rock amb melodies suaus i emocionants, guitarres envoltants amb delais i arpegis marca de la casa i unes lletres personals, sinceres i reals.
Concerts,
10 de novembre – Barcelona (Heliogabal)
24 de novembre – Oviedo (La Salvaje)
25 de novembre – Grau (tbc)
8 de diciembre – San Sebastián (Dabadaba)
13 de gener – Madrid (Moby Dick)
6 d’abril – Ferrol (sala Ruido)
5 d’abril – A Coruña (sala Filomatic)
6 d’abril – Ferrol (sala Ruido)
19 d’abril – Castellón (Because)
20 d’abril – Murcia (La Yeseria)
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
