Bolos
Júlia Colom comparteix el seu hipnòtic nou single “Jo t’estim”

“Jo t’estim” ens convida a jugar amb totes les convencions del pop més enamorat de la mà de Júlia Colom, que estira els límits per assolir un tema hipnòtic, dolç i juganer sense perdre mai la força que la caracteritza.
La veu, com sempre protagonista, queda aquesta vegada perfectament integrada al paisatge sonor del tema com un instrument més, on destaca el contrast entre tots els seus elements: veu i cordes, sintetitzador i ritmes. A través d’aquesta sonoritat potser més densa del que havíem escoltat a Miramar, la mallorquina aposta per una producció rica i pensada, on cap element està de més. Cada acord i cada ritme troben el seu lloc perquè “Jo t’estim” no sigui simplement “una nova cançó de reggae-pop en català”, que no ho és, ni de bon tros “una altra cançó d’amor”. És una bufa d’aire fresc tan necessària com addictiva, que obsessiona, que segueix sorprenent en la desena escolta i que sempre et deixa amb ganes de més. I això no hauria de ser, l’enamorament?
“Jo t’estim” no només canta sobre l’amor, sinó que canta l’amor mateix. Com sona la primavera de relació? El canvi frenètic de ritmes, l’ansietat i el vertigen, l’anhel i el secret; tot, trencat per un cop de realitat que, en el cas de la cançó, també trenca el remolí del so fins que torna a començar, tal com sol passar, en això de l’amor. Amb Jo t’estim, Júlia Colom aconsegueix fer-nos experimentar tots els temps d’un sentiment, des de l’espiral del retorn, aquell frenesí adolescent d’escriure el nom de qui t’agrada mil vegades en un quadern, de no pensar en res més, fins al sospir cantat del vers, que ens delata, que gairebé recorda aquell desig pla i sincer del R&B romàntic dels 90. Un univers sonor que contrasta amb la ruptura del pont, on gairebé pren un to irònic, per recordar-nos que, finalment i al capdavall, vivim al món on vivim, i ho sabem. Després d’establir-se com a cantautora amb Miramar, Júlia Colom explora sonoritats més complexes i, com si fos un joc, demostra que no hi ha límits per a la riquesa al pop.
PROPERES DATES GIRA “MIRAMAR” 2023/2024
10 de novembre: Fira Trova’m, Castelló
15 de novembre: M pour Montreal, Canadà
17 de novembre: 66 Butaques, Figueres
26 de novembre: Capsa de Música, Tarragona
1 de desembre: El Pumarejo, L’Hospitalet del LLobregat
16 de desembre: Cafè Slàvia, Borges Blanques
26 de gener 2024: CAT, Barcelona

Bolos
BRIGHTON 64, últim disc, última gira

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.
El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».
L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.
Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.
Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:
«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.
Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.
BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».
Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga