Connect with us

Bolos

Crystal Fighters publiquen el seu nou disc, “Light+”

Publicat fa

el

Els britànics Crystal Fighters han publicat en format digital el seu nou disc, “Light+”. Un àlbum que ens vindran a presentar en directe durant el mes de febrer, amb el seu tour passant per les ciutats següents: el 9 de febrer, Santander (Escenari Santander); el 10, Burgos (Sala Andén 56); el 12, Sevilla (Sala Custom); el 14, Sant Sebastià (Kursaal Auditorioa); el 15, Madrid (WiZink Center); i el 16, Barcelona (Razzmatazz 1).

A més d’aquesta gira, també tenen anunciada la seva presència al Festival de les Arts de València, la 9a edició del qual tindrà lloc el 7 i 8 de juny a la Ciutat de les Arts i les Ciències de la capital del Túria, i al festival Granada Sound, la 12a edició del qual tindrà lloc els dies 13 i 14 de setembre del proper any a l’espai del Mas del Comte de la capital granadina.

Sobre “Light+”, dir que és un disc que va sorgir durant la pandèmia. Quan el món va canviar, ells també. Separats els seus components a diferents continents, van mirar cap a dins i van començar a adonar-se de què els faltava. Recuperant l’energia dels seus primers enregistraments, el nou àlbum “Light+” és la seva declaració més inspirada, dinàmica i addictiva fins ara, el so d’una banda renovada.

A les albors de la pandèmia estaven a punt d’esgotar-se, començant a perdre de vista allò que els motivava. Quan va arribar el confinament va ser gairebé un alleugeriment, un respir d’una agenda inabastable. Atret a Sud-amèrica per la seva passió per la música, el cantant Seb va buscar els ritmes de cúmbia, xampeta i bullerengue de Colòmbia. Sense una opció millor quan el món es va començar a apagar, va decidir quedar-se a viure la pandèmia a la Serra Nevada de Santa Marta, a la costa del Carib. “Era com viure fora del temps normal”, diu. “Estava en una platja, sense gaire accés al món exterior. Va ser un alleujament, la veritat. Vaig poder gaudir de la vida i reflexionar sobre les meves experiències”.

El coautor Gilbert Vierich va romandre al Regne Unit, mentre que el seu company de banda Graham Dickson va seguir els esdeveniments des de la seva nova llar als Estats Units. Malgrat tot, la banda va romandre connectada mitjançant trucades telefòniques, reunions de Zoom i grups de WhatsApp. Pot ser que el món s’alentís, però la seva creativitat va augmentar. “Escrivíem només per a nosaltres”, assenyala el cantant. Quan per fi va poder tornar a casa al Regne Unit l’estiu del 2021, Crystal Fighters estaven preparats i llestos per començar. Abans que el grup entrés a l’estudi, van fer una maqueta de seixanta cançons. “Hi ha una quantitat infinita de coses noves que es poden fer amb la música”, diu. “Això és el que em manté interessat. És com pots barrejar música antiga i nova, sons tradicionals amb música electrònica d’avantguarda”.

La idea era senzilla: donar als fans una nova definició de Crystal Fighters tornant als valors fonamentals. Com a resultat, “Light+” està ple d’idees: des d’exercicis rave fins a pop tropical, des de tocs de cúmbia fins a delicioses melodies pop. “Volíem arribar a les arrels del que som i de com ens sentíem quan començàvem”, assenyala el cantant. “Quan només volíem fer música per a nosaltres i fer ballar la gent als nostres concerts. El temps que vam passar separats ens va suavitzar a tots, en certa manera. Som més feliços que mai i volem utilitzar la nostra plataforma per fer arribar el nostre missatge al màxim nombre de persones possible”. Com diu l’àlbum, més llum. Més positivitat, més claredat.

Art Visual

“De cara / esmolada”, el nou videoclip de Remei de Ca la Fresca

Published

on

By

“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”

Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).

Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.

Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).

D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.

Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).

La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen Mal de muntanya, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat Fusta d’artista, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.

Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.

PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.