Bolos

Ojala estë mi bici ens porta en directe a TENSURA i CROQUETA INFINITA

Publicat fa

5 mesos concretament

10/03/2026

Per

Arni

Quant el col·lectiu barceloní Ojala estë mi bici munta un sarau, els feligresos van amb processó. I van per què és de la poca gent que te’n pots fiar, pots anar a un concert seu sense conèixer a les bandes. Sempre porten “canela fina” i en aquest ocasió, no és diferent.

TENSURA (Madrid), fa molt de temps que aquest trio en diferents formats destrueix el pop, convulsionant-lo a cop de síncopes inesperats, empassant-lo en imaginativíssims cadets guitarrers de dissonàncies melòdiques inesperades, embolicant-lo en lletres surrealistes d’abast tan oníric com palpable. I és clar, el grau de refinament aconseguit amb el seu últim LP “Chacales y Gorriones” és tan gran que ens sembla una banda imprescindible per a qualsevol que trobi la confortabilitat en el contorsionisme.

CROQUETA INFINITA (Madrid), un enginyer de so amb cognom de panificadora i una altra persona amb cognom de celebració s’entreguen a la lògica de prendre la forma un aliment tan celebrat com arrebossat ia la paradoxa de no haver gravat encara la seva música, segurament davant la impossibilitat de plasmar en cinta magnètica la pressió amb dues murs de so que construeix agafen de l’estómac i no et deixen anar fins a haver-te amagat amb el dolor del so i la vibració.

Divendres 7 de març de 2026
a les 19.26h, a l’Ateneu del Clot de Barcelona
Entrada: Preu lliure

Temes relacionats:croquetainfinita ojalaestemibici tensura

Bolos

RENALDO & CLARA sumen dates a la seva gira

Published

3 setmanes ago

30/07/2026

Arni

Tres mesos després de la sortida de “L’encant”, el cinquè disc de Renaldo & Clara continua donant-nos alegríes i sumant dates a la seva gira, que ha tingut una arrencada espectacular amb actuacions a la Festa Major de Lleida i al festival Primavera Sound, així com grans moments a premsa com la seva primera portada a la revista Enderrock o la recent doble pàgina a Mondo Sonoro.

Els lleidatans han construït una de les carreres més sòlides de l’escena catalana, una frontissa entre l’escena popArb que va revolucionar el panorama fa gairebé dues dècades i la nova fornada de pop urbà. Amb un peu a l’electrònica i un alé tremendament pop, que coneix i domina l’orfebrería de la cançó de tota la vida pero sona sempre com l’any en que viu, consolidant-se com el clàssic més modern del pop català.

El disc arriba tres anys després de La boca aigua i sis després de L’amor fa calor, dos discos importantíssims a l’escena catalana que es van fer amb el premi MIN al millor disc català de l’any (dos cops), el premi Enderrock al millor disc, el premi del Temps de les Arts a més de ser un dels treballs destacats a mitjans com Rockdelux, El Periódico, diari Ara, Jenesaispop o La Vanguardia. Lluny de la urgència de mercat, sense presses i cuidant perquè cada cançó sigui la millor cançó possible.